En 2011 Aerocas contractava a la consultora ZABIR 2005 per un preu de 335.000 iva no inclòs, amb una duració d’un any, i que es va prorrogar durant els exercicis posteriors. Aquesta empresa va ser absorbida per Deloitte i el contracte es va subrogar. Això es feia després de diverses consultores contractades com ara Mott MacDonald (un dels quals va costar 90.000 euros i va ser el que va posar com llindar de rendibilitat de l’aeroport els 600.000 passatgers). Els caríssims informes de Deloitte es limiten a temporalment informar de les gestions fetes i les pendents.
Tot això, a pesar de tindre en plantilla AEROCAS a set persones, que en teoria feien totes les funcions tècniques i jurídiques que es dedicaven a buscar fora.
La sorpresa va aparèixer en juliol quan se sap que la Generalitat encarrega una auditoria per a determinar en quin punt es troba l’aeroport de Castelló, i la contractació es fa amb la consultora Pasiphae, malgrat que ja està pagant els serveis d’altres consultores. Aleshores, Piqué era el director de l’empresa Vueling.
La diputada autonòmica de Compromís, Mònica Oltra, va presentar un seguit de preguntes escrites que demanaven saber per quin motiu s’ha contractat aquesta consultora, quin preu ha tingut aquest contracte, i per quin motiu les altres consultores contractes no podien donar aquest servei.
La resposta donada pel Conseller d’Economia, Màximo Buch, es limita a dir que es va subscriure un contracte per a la realització d’un informe de valoració detallat de les actuacions en matèria de certificacions de la infraestructura realitzades per Aerocas, i el cost del contracte ha estat de 16.000 euros més IVA, no explica per tant, per què l’administració ha de contractar una nova consultora que li analitze la tramitació que està fent la pròpia administració, quan Aerocas té una plantilla teòricament tècnica que ha tingut un cost de 2,6 milions d’euros en salaris des de 2005 a 2012.
Des de Compromís ja es va denunciar que la contractació de la consultora de Piqué, al mateix temps que es buscava companyies de baix cost que pugueren interessar-se en l’aeroport (i Piqué n’era dirigent d’una), sonava a que se li pagava a l’interessat amb diners públics perquè fera números a vore si li eixia rendible la jugada d’aventurar-se amb l’aeroport. Ara, amb Piqué apartat de Vueling, de nou tot sona a diners públics malgastats.
