El 4 de desembre se celebra el Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià. Al món, es parlen unes 5.000 llengües en 230 estats. D’aquests milers de llengües, només uns centenars tenen la supervivència garantida. Estem parlant de persones, no parlem d’una curiositat folklòrica sinó de la irrenunciable dignitat de les persones i els seus drets lingüístics.
Solen abandonar la llengua aquells grups humans que no tenen ple control sobre la seua vida col·lectiva, i el valencià es troba certament en aquesta situació. Ara i adés, al País Valencià es produeixen casos de vexacions lingüístiques per part d’alguns funcionaris públics, escoltem discursos denigratoris en boca d’alguns representants polítics o simplement els ciutadans no poden ser atesos en valencià, perquè l’administració no pot garantir-ho, ja que no es demana el perfil lingüístic corresponent per a accedir a la funció pública. Cal fer especial esment a la ineficàcia d’una Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que, en trenta-dos anys, tan sols ha garantit l’ensenyament en valencià per a un 33% de l’alumnat de l’etapa obligatòria. I no cal dir que l’absència d’un servei públic, uns mitjans de comunicació en valencià, impossibilita, en una societat del S. XXI, l’exercici al dret a estar informat en la llengua pròpia.
Ara bé, després de vint anys de polítiques conservadores que es limitaven en el millor dels casos a subvencionar el valencià, un nou govern valencianista pot canviar aquesta inèrcia negativa. Des d’Intersindical Valenciana demanem al Govern Valencià que cree les condicions perquè tota la ciutadania puga saber i usar el valencià. Demanem una intervenció política per a reorientar el discurs i les pràctiques de governs precedents cap a l’autocontrol polític de la nostra vida col.lectiva. Insistim que no parlem d’un fet purament lingüístic, sinó de les interaccions que representen llengua i societat. Són interaccions de poder. Volem transformar realment la nostra societat? Volem modernitzar-la? El poder polític s’ha d’implicar seriosament i no es pot sostraure a la responsabilitat de respectar i fer respectar, també, els drets lingüístics.
Hem de canviar les pautes de subordinació social i política. S’ha d’evitar la transmissió de representacions que s’associen a les llengües dominants i a les llengües “locals”.
Així doncs, és necessari actuar per tal de dotar el valencià de les funcions que el facen ser respectat, útil i profitós. Proposem les línies d’acció següents:
Solen abandonar la llengua aquells grups humans que no tenen ple control sobre la seua vida col·lectiva, i el valencià es troba certament en aquesta situació. Ara i adés, al País Valencià es produeixen casos de vexacions lingüístiques per part d’alguns funcionaris públics, escoltem discursos denigratoris en boca d’alguns representants polítics o simplement els ciutadans no poden ser atesos en valencià, perquè l’administració no pot garantir-ho, ja que no es demana el perfil lingüístic corresponent per a accedir a la funció pública. Cal fer especial esment a la ineficàcia d’una Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que, en trenta-dos anys, tan sols ha garantit l’ensenyament en valencià per a un 33% de l’alumnat de l’etapa obligatòria. I no cal dir que l’absència d’un servei públic, uns mitjans de comunicació en valencià, impossibilita, en una societat del S. XXI, l’exercici al dret a estar informat en la llengua pròpia.
Ara bé, després de vint anys de polítiques conservadores que es limitaven en el millor dels casos a subvencionar el valencià, un nou govern valencianista pot canviar aquesta inèrcia negativa. Des d’Intersindical Valenciana demanem al Govern Valencià que cree les condicions perquè tota la ciutadania puga saber i usar el valencià. Demanem una intervenció política per a reorientar el discurs i les pràctiques de governs precedents cap a l’autocontrol polític de la nostra vida col.lectiva. Insistim que no parlem d’un fet purament lingüístic, sinó de les interaccions que representen llengua i societat. Són interaccions de poder. Volem transformar realment la nostra societat? Volem modernitzar-la? El poder polític s’ha d’implicar seriosament i no es pot sostraure a la responsabilitat de respectar i fer respectar, també, els drets lingüístics.
Hem de canviar les pautes de subordinació social i política. S’ha d’evitar la transmissió de representacions que s’associen a les llengües dominants i a les llengües “locals”.
Així doncs, és necessari actuar per tal de dotar el valencià de les funcions que el facen ser respectat, útil i profitós. Proposem les línies d’acció següents:
- Una política que permeta controlar el nostre espai comunicatiu. Reobetura de RTVV
- Una bona i eficaç educació en valencià per a tothom
- Frenar els usos abusius, denigratoris i vexatoris contra l’ús del valencià.
- Una nova Llei d’Igualtat Lingüística que contemple tots els àmbits d’ús adequats a la societat globalitzada i del coneixement actual i que incloga el requisit lingüístic per a accedir a la funció pública.
És urgent, és a les mans del nou govern, la societat hi confia. És una qüestió de voluntat política. És hora de prendre autònomament les decisions cap a la igualtat lingüística perquè és el millor per al nostre futur com a poble en un món cada dia més interelacionat i canviant.
Paco Galiano. Intersindical Valenciana
