En clau de Països Catalans, per Daniela Ponte

5 gener 2016 01:00h

Amb la «gracieta» de participar del parlament de la CAC s'ha demostrat que s'està jugant amb foc i qualsevol dia la broma ens pot esclatar a les mans. Les darreres setmanes així ho han demostrat. Amb la burgesia no es juga i a la seua casa menys encara. A la burgesia se la combat des del carrer i des de les bases. I malauradament, aquesta mateixa burgesia juga dintre casa nostra i ens desestabilitza, perquè vivim en la societat que vivim. Ho tenen més fàcil que nosaltres. Queda molta feina per davant. Feina sindical als llocs de treball, feina de construir vertaderes fórmules anticapitalistes, conscienciant la gent per a transformar aquesta societat des d'una perspectiva d'alliberament nacional de classe i no des de la riuada possibilista lliberal de Convergència i ERC, que avocava el Principat a les mateixes misèries actuals. I si la CUP reafirma que el seu marc nacional són els Països Catalans, que deixe clar que sense aquesta concepció, sense la resta de territoris, no poden parlar d'independència. Almenys en nom de l'Esquerra Independentista. No poden! Ni Toni Villaescusa, ni Guillem Agulló, ni aquells que defensaren la nostra terra amb la seua vida s'ho mereixen.

Vist el context, totes tenim clar que la CUP no té la suficient força per a encapçalar un vertader procés transformador arreu dels PPCC (ni tan sols al Principat). Amb açò vull dir i demanar-los, ja que jo com a catalana de segona no podré votar la CAC, que si continuen amb la deriva sobiranista iniciada per la burgesia i el proces rupturista "a la de ja!", almenys que no venguen cap discurs anticapitalista. Que reconeguen que el front patriòtic s'ha apoderat de l'hegemonia a les Candidatures d'Unitat Popular i que la gent amb un mínim de sensibilitat i respecte cap a la territorialitat i la transformació socialista, abandonen el vaixell d'allò pel qual es va apostar fa anys com una eina més de lluita. Lluita als municipis.

Així que per favor, deixeu de mirar enquestes per al març i posem-nos totes al carrer, als nostres llocs de treball, als col·lectius on participem; les nostres vertaderes barricades, per a demostrar al poble alineat, qui és l'enemic a combatre. Aquell que s'amaga darrere d'estanqueres o es maquilla darrere d'estelades o coletes. Enhorabona a totes aquelles que han fet possible que a una part del territori, el maleït procés es paralitze en benefici de la lluita de la classe treballadora i de la vertebració dels Països Catalans. Més ràpida o més lenta, vertebració imprescindible per al futur del País Valencià com a tal. Que entre totes aprenguem la lliçó.
 

Daniela Ponte
(Ex-militant de l'AEN)
next