Ací on em veieu, vull dir, per a qui no ho sàpiga, sóc faller des que vaig nàixer. Però també vull dir que sóc un pèl especial. M’explique: jo entenc les Falles com una de les festes més important del País, però, sobretot, com la festa grossa de la meua València. Fins ací tot bé, però, aquest model de Falles que estem agafant aquests últims anys de festa per beure sense mesura, de deixar de costat totalment les tradicions que tenim en aquests dies (ja siguen cercaviles, ja siguen nits dins del barracó o paelles a les tantes de la nit), en definitiva, la posició de perdre l’essència de les falles… em “repateja” el cul. Em molesta fins al punt que en alguns moments m’he plantejat si seguir sent faller i canviar açò des de dins o passar del tema i de les Falles. Però aquest plantejament no va tirar endavant, perquè no podria veure morir les falles sense poder fer res.
Aquesta posició ve donada perquè jo m’he criat escoltant els meus pares, fallers per cada cèl·lula del seu cos, recordant les nits que passaven al casal parlant o treballant, de les despertaes que es feien abans, de les tradicions que s’han deixat de fer en la nostra pròpia falla (no puc opinar de les altres molt, ja que no les conec gaire bé) i moltes més coses. Aleshores, jo feia i faig la comparativa, i la veritat…defrauda prou. També sorgeix una pregunta després d’aquesta comparativa: si tot era tan bonic, per què tot ha canviat tant?
La resposta és la gent, o això crec jo. La gent ha deixat perdre l’essència de les falles. La crítica dels monuments ha desaparegut més enllà del polític de moda, el personatge guapo de cine que tots coneixem o dels tòpics del futbol, de la paella o dels ninots en el bany. A mi m’haguera agradat veure eixes falles crítiques de veritat, on hi havia una crítica del moment polític, social o el que siga que s’estava vivint en eixe moment. Un altre error garrafal és la pèrdua de l’essència fallera i valenciana: el poc arrelament a unes tradicions, a una cultura i a una terra. Quan la gent deixa de preocupar-se per la cultura, és inevitable que comence a matar i deixar morir la cultura i, en aquest cas, la ciutat en què ha nascut. Les Falles, com he dit, no són dies de beure sense mesura i matins de ressaca (i no dic que no hi haja molta festa, ja que són dies festius), però per què hem de deixar d’eixir als matins als carrers per a despertar a tot el barri amb el so que fa la pólvora en explotar? Per què prioritzem la bufera a les cercaviles i la resta d’actes? Per què hem de deixar de fer crítica en els monuments? Per què hem de deixar de fer la festa dins del barracó per tal que els fallers ens duguem millor encara? Per què s’està deixant de costat l’idioma oficial d’aquestes festes, de la ciutat i del País? (Aquesta última pregunta no l’havia plantejat abans, però és un punt a tindre en compte). Per què hem de deixar de sentir i fer la festa com abans es feia? I no faig més preguntes perquè podria escriure un llibre donant debat per a cada hora de la setmana fallera.
Després de molts anys durs on la cultura s’ha atacat sense mesura i, com ja he dit, sense cultura la festa gran de la ciutat no pot funcionar, m’he trobat en què ara, en el món faller i en la ciutat, hi ha algú que s’estima les falles i la seua terra, que potencia la cultura i que transmet positivisme. Després de dos anys de pensar que les falles no tornarien a ser el que varen ser en el passat, m’he trobat una petita esperança entre la gent de València. A molts que llegiu açò vos descentrarà, ja que o no coneixeu bé la meua part fallera o no sabeu en realitat com pense. Però sí, aquest sóc jo: un xic d’esquerres, enamorat de la seua ciutat i faller des de les puntes dels dits dels peus fins a l’últim pèl del cap.
Escric açò perquè estem a 24 hores de la Cridà, a 24 hores del començament de les falles necessitava dir-ho. Valencians i valencianes! Recuperem l’essència de les falles que ja comencen!
Samuel Fenollosa
Aquesta posició ve donada perquè jo m’he criat escoltant els meus pares, fallers per cada cèl·lula del seu cos, recordant les nits que passaven al casal parlant o treballant, de les despertaes que es feien abans, de les tradicions que s’han deixat de fer en la nostra pròpia falla (no puc opinar de les altres molt, ja que no les conec gaire bé) i moltes més coses. Aleshores, jo feia i faig la comparativa, i la veritat…defrauda prou. També sorgeix una pregunta després d’aquesta comparativa: si tot era tan bonic, per què tot ha canviat tant?
La resposta és la gent, o això crec jo. La gent ha deixat perdre l’essència de les falles. La crítica dels monuments ha desaparegut més enllà del polític de moda, el personatge guapo de cine que tots coneixem o dels tòpics del futbol, de la paella o dels ninots en el bany. A mi m’haguera agradat veure eixes falles crítiques de veritat, on hi havia una crítica del moment polític, social o el que siga que s’estava vivint en eixe moment. Un altre error garrafal és la pèrdua de l’essència fallera i valenciana: el poc arrelament a unes tradicions, a una cultura i a una terra. Quan la gent deixa de preocupar-se per la cultura, és inevitable que comence a matar i deixar morir la cultura i, en aquest cas, la ciutat en què ha nascut. Les Falles, com he dit, no són dies de beure sense mesura i matins de ressaca (i no dic que no hi haja molta festa, ja que són dies festius), però per què hem de deixar d’eixir als matins als carrers per a despertar a tot el barri amb el so que fa la pólvora en explotar? Per què prioritzem la bufera a les cercaviles i la resta d’actes? Per què hem de deixar de fer crítica en els monuments? Per què hem de deixar de fer la festa dins del barracó per tal que els fallers ens duguem millor encara? Per què s’està deixant de costat l’idioma oficial d’aquestes festes, de la ciutat i del País? (Aquesta última pregunta no l’havia plantejat abans, però és un punt a tindre en compte). Per què hem de deixar de sentir i fer la festa com abans es feia? I no faig més preguntes perquè podria escriure un llibre donant debat per a cada hora de la setmana fallera.
Després de molts anys durs on la cultura s’ha atacat sense mesura i, com ja he dit, sense cultura la festa gran de la ciutat no pot funcionar, m’he trobat en què ara, en el món faller i en la ciutat, hi ha algú que s’estima les falles i la seua terra, que potencia la cultura i que transmet positivisme. Després de dos anys de pensar que les falles no tornarien a ser el que varen ser en el passat, m’he trobat una petita esperança entre la gent de València. A molts que llegiu açò vos descentrarà, ja que o no coneixeu bé la meua part fallera o no sabeu en realitat com pense. Però sí, aquest sóc jo: un xic d’esquerres, enamorat de la seua ciutat i faller des de les puntes dels dits dels peus fins a l’últim pèl del cap.
Escric açò perquè estem a 24 hores de la Cridà, a 24 hores del començament de les falles necessitava dir-ho. Valencians i valencianes! Recuperem l’essència de les falles que ja comencen!
Samuel Fenollosa
