Allò que som, determinarà allò que fem!

Aquests dies són frenètics. Sí, frenètics a les Corts Espanyoles. Amb les seues ‘anades’ i ‘tornades’ per part de totes les persones congregades en torn a veure com una persona anava en decaiguda. Tal vegada, l’estratègia estava mal plantejada des de l’inici, els avals estaven trencats de cara als afores, i els ciutadans, se n’han adonat.

Des de la meua humil opinió, crec que no ens calia arribar a aquest punt. El Partit Socialista Obrer Espanyol, fundat al 1879 i amb vicissituds ideològiques al llarg de la historia, no ha sabut gestionar el caos en el qual s’han endinsat, no han sabut ‘mediar’ entre ambdós parts, tot i tindre un equip qualificat i preparat de persones. Les negociacions en paral·lel, els han abocat, a allò que moltes persones creien que passaria, que la investidura de Sánchez no eixiria.

Altres, en canvi, tampoc han estat a l’alçada. L’altivitat i supèrbia, moltes vegades, cal deixar-se-les a casa, quan els teus votants estan dient que eixes formes no són les adequades. La nova política, entenc, no s’ha de conformar agafant les mateixes postures que els anteriors, perquè doncs, es prendrà com a quelcom confús que no és el que estan intentant vendre. Ha sigut, aquesta, en la meua opinió qui s’ha enroscat en un ‘y tú más’, perquè Ciutadans i Podem, no han sabut entendre’s, no han sabut gestionar allò de nova política que tenen al Congrés dels Diputats de l’Estat Espanyol.

A València, veiem com aquest fet passa com a altres comunitats autònomes, desapercebut entre els ciutadans. Que ens dóna igual tot. Que no pensen en nosaltres. Que no veuen l’estat en el qual ens trobem al País València. Els serveis bàsics que el nou govern ha heretat, els casos de corrupció que van eixint, i les noves formes d’encaminar-les, són els detonants als debats en els quals estic present.

Curiosament, fa pocs dies a un encontre estatal, un company em deia que ells sí que havien sabut gestionar bé els recursos que l’Estat Espanyol els donava, i que nosaltres hem aguantat quasi 25 anys una gestió nefasta. Doncs, jo mateix vaig dir, ¡SÍ! Massa hem aguantat companyes, massa vegades hem eixit fora, i ens han dit la mítica frase de ‘La corrupción y la paella, como en Valencia, en ningún sitio’. Però no, no hem de deixar que això ens supere, al llarg de la historia hem crescut com a poble, i doncs ara és el moment en què llavors no podem més i ho podrem tot, intentem que l’Estat Espanyol incloga mesures per pal·liar el dèficit en el qual el poble valencià esta immers.