S’apropa la setmana fallera, però no cal oblidar que per a alguns ja fa temps que va començar, sí parle dels músics, aquells que exerceixen una labor molt important i que amb el pas dels anys cada vegada es respecta menys.
Quan arriba el mes de Gener, les xicotetes formacions comencen a reunir-se per a començar a preparar un acte que encara tardaran tres mesos a lluir (actualització del repertori, cercar reforços i sobretot assajar setmanalment). Es tracta d’un gran esforç encara que jo ho he explicat en dues línies.
Quan arriba el dia esperat, apareix un nou protagonista que pot llançar a perdre tot el treball ja fet, l’alcohol, un gran enemic de la responsabilitat, aquell que fa descurar les formes i que res siga igual al previst.
Des del meu punt de vista seria estupend però radical i no m’agrada radicalitzar, cal beure i divertir-se sense oblidar que és el teu treball. En una altra cosa que també cal pensar quan actuem en el carrer, és en la quantitat de gent que estan pendents de nosaltres, cosa que sembla que avui no importa massa.
A qui li estem fallant quan en un acte cometem alguna irregularitat?
Principalment t’estàs fallant a tu encara que el teu estat en el moment no et deixe percebre-ho i valorar-ho, en realitat la imatge que taques és la teua.
A la teua xaranga també li estàs fallant, sobretot a la gent que tracta de lluir un art com és la música i finalment (i el mes greu) també li estàs fallant al nomenat art.
D’aquesta manera hem arribat al fet que se’ns perda el respecte i se’ns tracte com si de festa estiguérem. No escric aquests paràgrafs amb la intenció de generalitzar i molt menys d’ofendre a ningú, simplement és una humil opinió per si a algú li ve de gust reflexionar.
Francesc Xavier Martí Lozano
Que passeu tots unes bones Falles i gaudiu de la música!!
