Diari La Veu del País Valencià
#StopIslam, el racisme carronyer, per Adrià Jaén i Cuenca
De nou ens hem alçat amb una altra tràgica notícia: Brussel·les, la seu central de la Unió Europea, s’ha despertat amb grans explosions, sang, plors, crits… guerra. Cada víctima que el terrorisme gihadista assassina cruelment pesa i fa mal en els cors de qui estimem la pau i lluitem per aconseguir establir-la arreu del món.

En aquestes desgràcies, s’espera de la societat una resposta solidària, amable, comprensiva i auxiliadora però alguns prefereixen aprofitar aquests moments amargs i plens de por per expandir el seu discurs d’odi, rancor i violència; l’extrema dreta s’aprofita del dolor col·lectiu, saben que la por és l’únic aliat que tenen. A l’Estat espanyol segueix sent tendència l’etiqueta #StopIslam i jo encara no comprenc com poden haver-hi persones en un estat europeu i mitjanament desenvolupat com el nostre que encara es creguen ferventment aqueixes idees obsoletes que ens transporten a períodes de la nostra història dels quals hi és difícil enorgullir-se (croades, expulsió dels moriscos, dictadures feixistes…). Encara no m’entra al cap que tanta gent es crega tesis racistes i àmpliament deslegitimades i desmentides.

Dir que el poble àrab és el principal culpable del terrorisme, espantar-se o mirar de manera estranya hom que posseïsca qualque tret oriental (ja siga vel, gel·laba o un to de pell més fosc que la paleta cromàtica europea estàndard), rebutjar qualsevol mostra de cultura àrab i, fins i tot, demanar que s’il·legalitze la seua religió o directament i sense embuts reclamar la seua expulsió de l’estat és summament ignorant i força desagradable (per no parlar de la incongruència històrica i l’autoodi que significa si s’és valencià).

Déu li’n do! Ja n’hi ha prou! A tu, racista, t’ha de quedar ben clar que els primers que pateixen les bombes dels gihadistes (a banda de les russes, estatunidenques, franceses…) són els àrabs; que els qui veuen com les seues cases, les seues ciutats i les seues vides són reduïdes a l’enderroc són les famílies àrabs; que els qui ploren els seus fills morts són els pares àrabs; que els qui abandona amb el cor glaçat el país que l’ha vist créixer per embarcar-se en un viatge del qual no sap si eixirà viu és el Poble Àrab; qui pateix la incomprensió dels (inútils) dirigents europeus, benvolgut -per dir quelcom- racista ignorant, són els àrabs.

Així que abans de piular unes desagradables declaracions racistes (plenes, segurament, de faltes d’ortografia), repensa’t bé a qui estàs menyspreant i informa’t. El racisme es cura llegint i viatjant.

Adrià Jaén i Cuenca

Comparteix

Icona de pantalla completa