El rol del S.XXI en canvi demostra completament el contrari. El maltractament de la dona comença en el seu dia a dia, dins d’aquesta societat falsejada i vestida d’una democràcia que no existeix. Els canvis recents en les institucions i en les noves polítiques donen l’oportunitat de defendre una igualtat per la qual les nostres avantpassades van lluitar. Però el canvi estructural va més enllà, es tracta d’una educació, la que volem donar als nostres fills/es però que no acabem de plantejar-nos en els majors que els eduquen.
En el fons les dones no decidim, ja ho fa aquesta societat, encara masclista, per nosaltres. Una mirada, un reprotxe, respecte al comportament i/o la criança dels menuts, sempre recau en la mare, és la màxima responsable del que els puga passar als seus fills/es, perquè en el pensament innat de la societat és aquesta qui té el paper principal en la tasca de l’educació i criança, per la qual cosa sembla que l’home queda relegat al seu paper de “mascle que porta diners a casa”. Aquest mascle, sembla la víctima, però ell pot i té la llibertat de decidir quin camí portarà la seua vida, excepte d’alguns entrebancs, la societat li donarà totes les oportunitats que faci falta per tal de sentir-se realitzat, per tal de poder aplegar a les seues metes, i en cap moment plantejant-se que el seu rol ha de ser un altre. La dona en canvi, deu acceptar la seua vida com la societat vol que siga, mai farà una tasca laboral prou bé i si destaca, és un cas extraordinari que es mereix felicitacions, pel simple fet de ser dona.
Haurà de demostrar sempre el que val, perquè un pas en fals, la farà retrocedir anys en la nostra tasca aconseguida, i cap dia de la seua vida se li podrà considerar com l’adult que porta els diners a casa i ja ho té tot fet, perquè el dia a dia de qualsevol dona és molt més complicat del que sembla, la conciliació familiar no és cosa de homes, i les seues responsabilitats són menys que les de la dona, que adquireix, i conscientment pel comportament global de la societat, un paper que alça murs cada dia més grans. I per això aquesta és la Societat més masclista que podem patir, perquè dins d’un marc de falsa igualtat, mai s’ha parat a sentir i escoltar els sentiments de totes les heroïnes que sobrevivim dia a dia.
Sí, ens podem considerar heroïnes.
Emi Tirado
Iniciativa PV. Coalició Compromís
