26 de juny: una nova oportunitat, per Blai Server

12 juny 2016 01:00h

Qui ens ho hauria dit fa cinc mesos i escaig: el proper 26 de juny, tot just després de Sant Joan, tindran lloc, a l’Estat espanyol, unes noves eleccions a les Corts Generals.

Certament, costa d’assumir que hem perdut mig any, que s’ha impedit als nostres ajuntaments avançar en la recuperació de les competències necessàries per oferir a la ciutadania serveis de proximitat dignes i de qualitat, que les persones treballadores d’arreu de l’Estat hem hagut de suportar durant vora 183 dies més una legislació laboral precaritzadora i abusiva, que per enèsim curs parlamentari l’infrafinançament que patim els valencians i valencianes continua sense solució i un llarg etcètera.

A Compromís hem tingut ben present en tot moment que calia posar punt i final a les polítiques empobridores del PP el més prompte possible. Així vam demostrar-ho en els mesos següents a les eleccions del passat 20D, oferint-nos continuadament al diàleg per a la formació d’un govern efectivament d’esquerres i plural, ‘a la valenciana’, que rescatàs persones i recuperàs la dignitat de les institucions. Paradoxalment, aquesta proposta, el denominat Acord del Prado, que totes les forces progressistes valoraren positivament en el seu moment, no es materialitzà per la negativa de Ciudadanos (!), amb qui el PSOE havia format una estranya parella de fet –sorprenentment ben avinguda, per cert, si tenim en compte l’espai de l’espectre polític en què una i altra formació diuen situar-se...– malgrat no ser necessari el suport per fer realitat el canvi. I és que els números eixien per aconseguir-ho: així va fer-se evident, per exemple, el motiu de l’aprovació, amb el vot contrari del PP, l’abstenció de C’s i el vot favorable de la resta de grups, d’una PNL per suspendre el calendari d’implantació de la LOMQE. No obstant això, l’acord per a la formació de govern no es materialitzà i, d’aquelles noces, aquests confits, és a dir, d’aquella manca d’acord, les eleccions del 26 de juny.

És comprensible que tot plegat haja generat un cert desencantament ciutadà, que haja crescut encara més la desconfiança en l’actual sistema de partits, cosa que probablement es traduirà en un augment de l’abstenció. Com s’ha repetit fins a la sacietat aquestes setmanes, sembla com si els polítics, incapaços de posar-se d’acord, ens hagen endossat novament als votants la ‘càrrega’ de resoldre amb els nostres vots l’embolic de l’aritmètica parlamentària.

Sense dubte, és una manera ben legítima de veure la situació. Probablement, de fet, siga la més comuna. No obstant això, ja em disculpareu si me’n desmarque: preferisc mantenir-me fidel a aquella màxima dels grans Monty Python que ens animava a veure sempre la cara brillant, amable, positiva, de la vida. Ingenuïtat? Potser... Encara que preferisc considerar-ho simplement un pragmatisme optimista. I és que la manca d’acord per formar govern entre els principals partits de l’Estat ens ha donat l’oportunitat, als ciutadans i ciutadanes, de tornar a votar, ço és, de tornar a decidir quines polítiques volem per als pròxims temps.

A més a més, aquesta ocasió ens arriba quan tenim nous elements de judici per decantar el nostre vot. Així, a l’experiència dels darrers quatre anys de govern del PP, durant els quals hem estat testimonis i víctimes de les retallades en els serveis públics, del retrocés en drets laborals, civils, etc., del menysteniment constant de la pluralitat nacional i la diversitat cultural de l’Estat i de la inacció més vergonyosa davant de la corrupció, a eixa experiència traumàtica, hem pogut afegir-li, d’una banda, la constatació que, passe el que passe, Rajoy i companyia segueixen sense adonar-se de l’efecte devastador de les seues polítiques. D’altra banda, també hem pogut comprovar que alguns partits, darrere d’una ampul·losa retòrica d’esquerres –tot allò del puny, la rosa, etc.–, no amaguen res més que un gran buit programàtic i ideològic, permeable a les pressions de l’ÍBEX-35 i a la manipulació d’aquells que han resultat no ser altra cosa que la marca blanca del PP, cosa que ja ens esperàvem. Front a tot això, altres, amb Joan Baldoví, de Compromís, al capdavant, ens hem deixat la pell fins a l’últim minut per aconseguir fer realitat un govern veritablement de canvi a l’Estat, per exportar a Madrid el model reeixit de l’Acord del Botànic, que enteníem que era el que ens havia demanat la ciutadania amb els seus vots el 20D.

Ara, com deia, tenim l’ocasió de tornar a decidir, i podem fer-ho –hem de fer-ho–, a la llum esclaridora de tot això. Perquè no hem d’oblidar mai que, com deia l’espot electoral de Compromís de les eleccions a les Corts Valencianes del passat 24 de maig, el nostre vot, el de cada ciutadà i ciutadana, ho canvia tot. No deixem escapar aquesta nova oportunitat. I si tornem, com aleshores, a votar amb valentia?
 

Blai Server
Portaveu de Compromís per Pedreguer
next