En tots dos supòsits, s’ha intentat atribuir la causa a imperfeccions o llacunes en la norma legal que regulen el seu funcionament i que permeten, amb certa facilitat, una aplicació fraudulenta d’aquesta. Una conclusió simplista que té més a veure amb l’interès, de qui les vessa, de situar-se fora del conflicte que no d’entrar en una anàlisi seriosa i profunda de la qüestió.
Està clar que els primers supòsits, que són els que han generat perplexitat i alarma social, són situacions extremes d’incompliment de la norma en què, pel que es desprèn del que sabem, s’està actuant premeditadament en contra de l’ordenament jurídic. Sensu stricto no pot atribuir-se la causa a l’ordre que regula el funcionament de les borses de treball temporal en la Conselleria de Sanitat, ja que es tracta de conductes de caire individual en les quals es manifesta una clara voluntat de situar-se fora de la legalitat.
L’Ordre de Borsa de 2004, a la disposició addicional primera, disposa que, per nomenaments inferiors a un mes, la contractació s’ha de fer atenent a la “idoneïtat” de l’aspirant i, en conseqüència, no s’ha de seguir l’ordre de prelació establert amb caràcter general a la borsa de treball. Això és, a grans trets, el que diu la norma, la qual cosa no implica que no hi haja altres criteris de selecció, com és preceptiu, o que s’ignore el motiu pel qual es va introduir aquesta excepció al règim general de funcionament: la conveniència que, en contractes de curta durada, on no hi ha temps material per formar el treballador o treballadora, es donara prioritat a aquelles persones que acreditaren experiència al lloc de treball.
Sindicalment no podem mantenir-nos estranys a aquesta necessitat i, atenent al principi de bona fe negociadora, vam ratificar una norma legal, ja que es va considerar que es tractava d’una redacció amb vocació generalista i que la interpretació de la norma es faria no solament atenent a la literalitat del text sinó també a l’esperit de la mateixa.
És en aquest punt on la pràctica ha demostrat que aquest precepte, que obeeix una necessitat assistencial, ha estat vulnerat en la seua motivació i s’ha convertit, en una gran part dels casos, en un viver de nepotisme, amiguisme o clientelisme que res té a veure amb el seu esperit. La disposició addicional constituïa una eina important, que dotava l’Administració d’un cert grau de discrecionalitat en la selecció del personal, en la recerca de l’interès general, i que ha acabat, però, en una eina d’arbitrarietat, de la qual els gestors són els únics responsables.
Per a SIMAP-INTERSINDICAL SALUT, tan il·legals són les actuacions del primer supòsit com les del segon i la seua persistència en el temps no s’explica per la inoperància de la norma, sinó pels obstacles que, per acció o omissió, ha posat la Conselleria per restaurar la legalitat en la contractació o en la persecució de les actuacions contràries al dret. Un “deixar fer” que ha mantingut en la més absoluta impunitat, al llarg dels anys, aquells i aquelles que, deliberadament, convertien la gestió de la contractació en un feu personal.
Exigim que, amb la nova Administració, la redacció d’una futura norma permeta simplificar els sistemes de control, que hi ha haja un compromís formal de vetlar per la seua observància i, especialment, que la nova regulació no siga una llei de punt i final, perquè a les persones que han estat partíceps d’aquesta il·legalitat, ningú no els ha demanat la més mínima explicació i, tot i la perplexitat que causa als uns i als altres, molts continuen estant als mateixos llocs de responsabilitat.
Rafael Reig i Concepción Ferrer. SIMAP-INTERSINDICAL SALUT
