El cartell fou tot un èxit, tant pel ressò que va tindre als mitjans de comunicació, com per les reaccions de moltes persones que ens van comentar que la imatge era molt enginyosa, tendra i sensible. S’hi mostrava que les dues madones s’entenen perfectament, que estan per la unitat de la llengua i no tenen conflictes lingüístics ni racials. Els afalacs ens van arribar de persones de diferents colors i tarannà. De fet, el material que vam editar se’ns va exhaurir i haguérem de fer-ne més: cartells, adhesius i samarretes, i amb tota seguretat en reeditarem de nou.
No ens farem rics. Els diners que hem replegat i que es repleguen aniran íntegrament destinats a la campanya de suport i solidaritat de les feministes encausades a Mallorca, unes companyes denunciades per l’arquebisbe de Mallorca. Els fets ocorregueren el passat 9 de febrer del 2014, dia en què les feministes entraren a l’església de Sant Miquel per defensar un avortament lliure i gratuït, en un context de protestes del moviment feminista d’arreu dels Països Catalans per defensar el dret al propi cos davant la involucionista i polèmica reforma de la llei de l’avortament del Partit Popular, l’anomenada llei Gallardón i que pretenia satisfer les exigències de l’Església catòlica. En octubre hauran d’enfrontar-se a un judici, i volem donar-hi suport per fer front a les seues despeses.
Però anem a pams, per què es va editar aquest cartell? En primer lloc, per les declaracions de l’arquebisbe de València, el cardenal Cañizares, contra el «imperio gay» i la «ideología de género», contra l’homosexualitat i el feminisme, a favor d’un model de família reaccionari que condemna les dones a ser mers objectes al servei dels homes, declaracions a favor d’una sexualitat que ens vol impedir el gaudi dels nostres cossos. I en segon lloc, per reivindicar l’ús del nostre cos com ens plaga, per lluitar perquè totes les persones puguen gaudir d’una sexualitat plena i lliure, per denunciar que qui ens ho ha negat i ens ho continua negant ací és l’Església catòlica, que ha exercit un paper repressor i censor amb la connivència i complicitat dels poders polítics de l’Estat espanyol.
De qui ens esperàvem una reacció rabiosa?
De l’alta jerarquia eclesiàstica, com el mateix arquebisbe Cañizares i la Conferencia Episcopal espanyola. Sabíem que posarien el crit al cel i que no ho tolerarien, que ho veurien com una oportunitat per atacar aquelles que no combreguem amb aquesta institució anacrònica. No podia ser d’una altra manera…
De fet, aquesta reacció era d’esperar com una mera cortina de fum per a desviar l’atenció del fet que la Fiscalia Provincial de València haguera obert diligències contra el cardenal i arquebisbe per un presumpte delicte d’odi contra els homosexuals i les dones per les seues paraules contra el «imperio gay» i la «ideología de género».
Tampoc podíem esperar res bo dels beats i les beates sense capacitat d’autocrítica ni sentit de l’humor. Estan a la mateixa altura que els talibans musulmans que no toleren cap crítica a l’islam i persegueixen totes les idees que qüestionen la seua veritat. I també sabíem que bramarien els catòlics hipòcrites, eixos que s’enriqueixen de l’explotació d’altres persones, i que divendres van de putes i diumenges van a missa.
Tota aquesta gentola estava clar que saltarien i començarien el seu aquelarre particular, el seu acte de fe, tota una exhibició pública per fer-se les víctimes, sabíem que no trigarien en dimonitzar-nos i a mobilitzar les seues masses per a atiar i justificar la foguera. Caldrà recordar-los que el dret a la llibertat d’expressió està per sobre de tots els credos. Que les falles no fan befa de qualsevol esdeveniment o ideologia? Sembla que per a l’arquebisbat no és així, tot el que hi ha a l’Església és sagrat i, per tant, intocable i indiscutible, però, sí que es poden desobeir les lleis sobre igualtat de gènere.
Indignat per la imatge de les marededéus besant-se, el cardenal va convocar un acte de desgreuge a la mare de déu. Només cal fer una ullada a les imatges d’eixe dia per veure la fauna que hi pul·lulava: carlins, feixistes, membres de l’opus, blavers del GAV, beats i beates… És el que hi ha, i està molt bé que queden retratats.
Ara passem a les reaccions que no prevéiem, o potser sí…
Algunes persones han criticat que Endavant (OSAN) no està legitimada per a fer un cartell d’aquest estil perquè no és una organització de LGTBI. Caldrà aclarir que la nostra organització política ha fet cartells i ha participat de les lluites i les diades feministes, i contra la violència masclista, així com també a la diada la classe treballadora i quan hi ha hagut atacs als nostres drets laborals i socials, o agressions contra el territori, i evidentment també en les diades nacionals com el 25 d’abril o l’11 de setembre. Per què? Perquè l’Esquerra Independentista lluita per l’alliberament de classe, de gènere, nacional. Perquè la nostra és una independència per canviar-ho tot. Per això des d’Endavant participem de la diada per l’alliberament LGTBI, perquè considerem fonamental que en la nostra societat no hi haja cap persona que siga perseguida o vexada per la seua tendència sexual. Perquè també som gais, lesbianes, bisexuals o transsexuals que hem de patir les conseqüències a què aquesta societat heteropatriarcal ens condemna. Perquè també som heterosexuals, però sentim qualsevol atac als seus drets com si ens els feren a nosaltres mateixes. Sí, per això mateix, Endavant (OSAN) ha estat, està i estarà amb aquesta lluita. I no, per això no hem de demanar permís a ningú per fer un cartell per l’alliberament LGTBI.
Altres persones «progres» han atacat el cartell – i de retruc Endavant (OSAN) – perquè, segons elles, hem faltat el respecte als creients cristians. Ens han dit que un atac així pot generar un efecte contraproduent en cristians i cristianes de base, al conjunt de l’església. Ací ens hem d’aturar: dues marededéus fent-se un bes, la Geperudeta i la Moreneta, una blanca i l’altra negra, una de València i l’altra de Montserrat, on està el problema? És clar que aquest cartell cercava provocar, un determinat sector de la societat, i ho hem aconseguit. Sí, ho sabíem, n’érem conscients. Enfront d’açò, unes reflexions.
En primer lloc, com hem comentat abans, el cartell és una resposta a unes declaracions de l’arquebisbe de València on denunciava «el imperio gay» i la «ideología de género»? En aquest cas, si hi ha hagut una provocació ha estat la seua. I aquesta no és l’única provocació, n’hi han hagut moltes més que ha fet ell i altres representants de l’església al llarg del temps: contra la llibertat sexual, contra l’avortament, contra els drets de les dones, contra els i les refugiades acusant-los de «no ser trigo limpio»… Però l’església no s’ha limitat només, al llarg dels seus dos mil anys d’història, a fer declaracions, també compta amb un llarg llistat de persecucions i fins i tot assassinats. No poden demanar molt de respecte, ni el cardenal ni aquesta institució.
En segon lloc hi ha gent progre, eixa que no van dubtar en posar-se el «Je suis charlie» davant l’atac integrista musulmà a la revista Charlie Hebdo, que el van qualificar com una mostra d’intolerància enfront de l’humor. D’aquesta gent, ningú va gosar criticar l’ús de la caricatura d’Al·là per part dels periodistes per a justificar l’atac integrista. I ara? Doncs que molta d’eixa gent que va tindre aquesta actitud en defensa de la llibertat d’expressió, ara han censurat i criticat Endavant (OSAN) per fer servir l’humor a l’hora de representar les marededéus besant-se. Hipocresia o populisme? En aquest cas tenim alguns representants polítics progressistes que deien: «Respectem i serem respectats. No cal ferir els sentiments d’altres per defensar la diversitat». Ara ho entenc… Els hem de respectar encara que no ens respecten? Cal posar l’altra galta després dels seus atacs? Submissió i resignació cristiana? No, gràcies!
I finalment, una última reflexió. Potser les persones «progres» que han atacat el cartell perquè consideraven que era irrespectuós, realment volien quedar bé davant de la jerarquia eclesiàstica, no enfrontar-se a la caverna, o jugar el paper de la neutralitat enfront un conflicte perquè no t’esguite. Aquestes persones s’enganyen, comenten una gran errada: la caverna és com un forat negre, mai no en té bastant i sempre en demana més: més sacrificis, més mostres de submissió, més genuflexions… Recordeu els anys de Maria Consuelo Reyna en Las Provincias? Recordeu de quina manera atacava dia sí i dia també totes aquelles persones o col·lectius que pogueren ser un entrebanc per als seus objectius feixistitzants i espanyolitzadors. Molta gent va pensar que era millor no provocar la caverna, que era millor no despertar la seua ira. No se n’adonaven que a la Maria Consuelo tant li feia. La caverna va fer la seua faena, i molt bé. I molta gent que no era de la caverna va disfressar la seua por de prudència, les seues renúncies del «ara no toca», i així ens va…
Josep Villarroya, militant de l’assemblea de l’Horta d’Endavant (OSAN)
