El "Vocabulari de Catí. Festes i Costums" de mossèn Joan Puig,

19 novembre 2013 01:00h
El "Vocabulari de Catí. Festes i Costums" de mossèn Joan Puig, publicat per Onada (2012)
 
 
La primera part d'esta important obra ha estat transcrita i estudiada per Pere-Enric Barreda i Àngela Buj, i s'ha publicat amb fotografies de l'Associació Cultural "Tossal de la Nevera". Només aparèixer, es va presentar a Catí, el 14 d'agost de 2012 a la vesprada, al temps que s'inaugurava l'exposició de les Cartes de Població del Maestrat. Després, l'11 de setembre d'enguany, s'ha presentat també dins els actes de la Setmana del Llibre en Català, amb el parlament que porta el llarg títol "Lèxic del Maestrat: el 'Vocabulari de Catí' de Joan Puig. Les aportacions de Joaquim Garcia Girona i Carles Salvador".
 
L'agost de 2012 es publicava, després de 80 anys inèdita, la primera part de l'obra (n'hi ha una de segona, inacabada, dedicada als oficis i càrrecs del poble). Dels tres quadens manuscrits que la formaven, el segon es va perdre en els dies terribles d'agost de 1936 en què la casa de mossèn Puig a Albocàsser va ésser assaltada i es van escampar tots els seus papers. L'Editorial Onada, de Benicarló, l'ha inclòs a la col·lecció La Barcella, amb el número 13.

Els editors, segons consta a la solapa, són Àngela Buj Alfara (Alcanar 2004). Diplomada en Magisteri i Llicenciada, amb grau, en Filologia Catalana. Té diverses publicacions sobre l’àrea del tortosí. Des del 2004 dirigeix la revista beCEroLes. Lletres de llengua i literatura i ha rebut diversos premis d’investigació lingüística o de creació literària. És professora de llengua catalana i literatura a l’institut Manuel Sales i Ferré, d’Ulldecona (Montsià).

Pere-Enric Barreda (Benassal 1964). Professor titular de Filologia Llatina a la Universitat de Barcelona, i patró de la Fundació Carles Salvador. Dirigeix la revista Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Forma part de l'IRCVM (Institut de Recerca en Cultures Medievals) i GRAT (Grup de Recerques en Antiguitat Tardana). Ha editat nombrosos textos llatins (clàssics i medievals) i catalans (medievals i contemporanis, especialment del primer terç del XX, època de la normativització lingüística).

El Vocabulari de Catí de mossèn Puig és un monument de la nostra llengua, de gran valor per haver pogut consultar els arxius de Catí abans de la seua destrucció i pels seus records personals, que ens aporten etnotextos des de la dècada de 1890. Per a editar-lo, hem transcrit literalment els fulls manuscrits de mossèn Puig, un esborrany on hem marcat amb claudàtors l’omissió d’algunes lletres o partícules. Després hem numerat tots els apartats, i hem ordenat alfabèticament les entrades que contenien. Finalment, les dades obtingudes de la lectura del corpus han permès confegir les notes lingüístiques que vénen al final, amb totes les particularitats del parlar catinenc. Primer es delimiten els nivells lingüístics, i a continuació es classifiquen els fenòmens amb una detallada descripció lingüística (fonètica, morfologia, sintaxi, lèxic i estilística), que han permès elaborar les conclusions finals. La col·laboració de l’Associació Cultural “Tossal de la Nevera” ha aportat fotografies de gran valor, ja clàssiques.

Festes i costums (Vocabulari de Catí I)

L'any 1932 acabava mossèn Puig l'esborrany de l'obra i en l'advertiment inicial deia que treballava perquè "l'evolució de la indústria i la incúria de la gent lletrada són causa de caure en desús i perdre's algunes d'elles, de manera que jamés no ne hi haurà memòria". A partir de l'índex de l'obra ens podem fer una idea del seu enciclopèdic contingut: no sols hi ha una completa definició i explicació de cada mot, sinó a més el camp semàntic de paraules relacionades, sovint amplíssim, i unes breus notes històriques amb dades d’arxiu recollides pacientment i a més els seus records personals.
 
Es conserva de forma incompleta a 140 quartilles esgrogueïdes, dues de taula o índex i la resta numerades 70-207. A raó de 26 línies per pàgina, la lletra és tan menuda i apretada, i escrita de forma apressada, que sovint és difícil de llegir sense lupa. En alguns casos cal afegir alguna lletra o partícula que mossèn Puig ha oblidat amb les presses.

Per a la nostra edició hem transcrit literalment els fulls manuscrits, sempre tenint molt en compte que es tracta d’un esborrany, és a dir, que aquestes pàgines eren un guió que l’autor havia preparat perquè, un cop passat a màquina, es poguera imprimir. Per això porta algunes errades, variants i omissions que hem assenyalat.

El corpus estudiat el formen cinc apartats:
a) Festes i costums, amb 66 articles i 729 entrades. En ell es fa un repàs detallat de les celebracions religioses al llarg de l’any i es completa amb una sèrie d’esdeveniments més o menys idiosincràtics del medi rural o de la població.
b) Llocs públics (relació toponímica), on se’ns relacionen 402 entrades que parteixen de llocs concrets de la població fins a eixamplar-se per tot el terme de Catí.
c) Paraules rares, amb 320 entrades amb l'any i arxiu on les documenta, tast exquisit d’història de la llengua i sociolingüística, amb el testimoniatge de les seues anotacions.
d) Flora i fauna, abundoses en un medi rural com el catinenc, amb 210 mots.
e) Institucions, amb 81 entrades que acaben de completar el mosaic que conjumina la vida catinenca.

El llegat etnolingüístic del rector catinenc excel·leix, com el d’aquells altres coetanis lletraferits, per les seues anotacions i testimoniatges que ens donen un retrat fidel de les diferents escenes que a través dels diversos apartats han estat inventariades al llarg del treball. Si haguéssem de fer una posada en escena dels més de noranta apartats del seu inventari, segurament el guió el tindríem garantit per les 1.752 entrades inventariades.

Oficis i càrrecs (Vocabulari de Catí II)

En la segona part de la seua obra, que a diferència de l'anterior es troba incompleta, mossèn Puig recollí els oficis i càrrecs antics (i els estats). Es tracta d'una descripció a la vegada sincrònica i diacrònica, perquè a més de descriure el vocabulari en ús en vida d'ell, també incorpora (com a la primera part) el que va trobar als documents escrits al llarg de tota la història de Catí. Vol enumerar i descriure les ocupacions habituals del seu temps i de les persones dels temps anteriors, que tenien el seu origen en les necessitats de la societat. Remarca que alguns dels oficis i càrrecs ja havien desaparegut, i altres eren a punt de fer-ho, car la societat no requeria els seus serveis. Però ell els recorda tots, a manera d’homenatge i perquè en quede constància i formen part de la història local.
 
La millor informació és la relativa als oficis que continuaven vigents en vida d'ell, uns amb el seu contingut artesanal i pràctica per artesans autònoms o pel conjunt de la família, i altres que, a causa de la demanda dels seus serveis, s’havien hagut d'adaptar als nous temps i aplicar noves tecnologies industrials.
La distinció que fa entre oficis i càrrecs és ben clara: denomina oficis als que s'exercien lliurement per la gent, apresos per tradició familiar o artesanal, i combinats sovint amb la tasca agrícola. Es tracta de la part més llarga del llibre (63 oficis), tot i que també és la més incompleta, car en falten 20.

En canvi, els càrrecs són molts (49 en total, en falten dos), no sols els càrrecs públics pròpiament dits (municipals antics: justícia, jurats, mostassaf, síndic, oficials, conseller, peiter, preador; municipals moderns: alcalde, concejal, jutge), sinó també aquells oficis, professions, empleos o dedicacions que depenien d'un nomenament o contracte i que sovint es limitaven a una persona per un temps determinat: així, hi trobarem
a) professions liberals com el mestre o mestra, metge, notari, secretari, menescal, apotecari o telegrafista;
b) els components del clergat: rector, coadjutor, vicari, beneficiats; i els seus ajudants: escolà, sagristà, organista, cantador, cotero, clavari, majoral, campaner;
c) els contractats municipals: aguazil, avisador, comare, consumer, depositari, duler, embasador, fosser, guardes, hospitaler, quarteler, relonger, sangrador, sereno, taulero,
d) els contractas per l’estat: caminer, correu, estanquer.
I finalment hi ha el que denomina estats, els religiosos -capellans, monges i frares (front als laics)- i els fadrins (front als casats). Aquest darrer tema ens l'han demanat solt, però només es publicarà conjuntament amb tots els altres.

Es conserva de forma parcial a dos quaderns: un quadern amb número I, de 100 quartilles pautades, numerades per pàgines fins a la 198, i un aplec amb número III, de 230 quartilles soltes, molt esgrogueïdes i escrites amb llapis, numerades correlativament i seguides de dues més sense numerar que contenen l'índex. Falta, per tant, un quadern II, que contenia 22 entrades (que només coneixem per la referència que apareix a l’index). A raó de 22 línies per pàgina el primer llibret, i de 26 línies el tercer, la lletra és tan menuda i apretada, i escrita de forma apressada, que sovint és difícil de llegir sense lupa. En alguns casos cal afegir alguna lletra o partícula que mossèn Puig ha oblidat amb les presses.

Per desgràcia, es tracta d’una obra en elaboració i incompleta, perquè només uns pocs articles són acabats, és a dir, amb les entrades, definicions corresponents i nota històrica final. Ja hem dit que de 22 articles només en tenim referència per l’índex; altres (com el del sabater) només estan començats i quasi no tenen entrades, altres tenen les entrades però sense definicions; a alguns els falta la nota històrica...

En compensació, la part servada presenta un material etnològic que en els camps semàntics aplegats ens el fa comparable, a petita escala, amb el cabal etnogràfic recollit per Mn. Alcover. En el cas de mossèn Puig, els seus interessos atenyien a tot allò que tingués a veure amb la cultura del seu poble, costums i història. Juntament al valor històric d’aquest material lingüístic, cal afegir-hi el valor testimonial d’un modus vivendi que ha desaparegut i desapareix sense aturador, a causa de les transformacions econòmiques de les societats.

Amb el repertori estudiat ens aproximem a conèixer més de prop una etapa de la nostra història en què les imatges eren un element secudari per a atestar la quotidianitat i l’element més preuat era la paraula. Això és doncs el que s’ha fet en aquest estudi: llegir i estudiar els oficis, càrrecs i estats recollits per mossèn Puig per a difondre’ls i servir d’aportació a l’estudi de l’obra d’aquest erudit i com a elements etnogràfics de futurs projectes de dinamització local.

Publicats a la revista Tossal, de l'Associaicó Cultural Tossal de la Nevera de Catí, números 19 i 20.

En defensa de l'obra de Mossèn Puig (reflexió)

Ha costat molt publicar, després de molts anys d'oblit, un treball fonamental de mossèn Joan Puig: el seu monumental Vocabulari de Catí, i només la meitat del que quedava. Traure'l a la llum pública ha resultat un esforç de perseverància de sis anys: la transcripció a càrrec meu i l'estudi a càrrec d'Àngela Buj va començar l'any 2006 i, degut a les hores de treball que comportava, va rebre una ajuda de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua l'any 2007. Però després de presentat, ja acabat, es va quedar esperant la seua publicació. Passats els dos anys de reserva que en fa l'Acadèmia, el treball quedava a disposició dels autors. Tractant-se d'un treball de l'especialitat filològica, vam recórrer a l'editorial Onada, que entre les seus col·leccions de llibres el va destinar a "La Barcella".
 
No n'era prou, encara calia més col·laboració, i la vam trobar de la secció de Castelló de l'IEC, i en especial de l'Associació Cultural "Tossal de la Nevera", que va aportar una preciosa col·lecció de fotografies per a il·lustrar-lo. Però també va caldre esperar dos anys més fins que el vam vore publicat. Per a la presentació cal agrair de nou al "Tossal" l'organització de l'acte, a l'Ajuntament el local de la Sala Gòtica de la Casa de la Vila, al diputat Pablo Roig la seua presència. I a Gabriel Barreda la coordinació de la distribució al poble, al Quiosc i a la Formatgeria, que n'han venut molts exemplars. I a la Diputació que també n'ha adquirit. Moltes gràcies.

En canvi, la pomposa Acadèmia Valenciana de la Llengua, que tants diners balafia en macropublicacions de gran format i il·lustrades, monopolitzades per a les escriptures dels seus acòlits, n'ha comprat UN LLIBRE (i li podem aplicar aquella màxima llatina de Timeo hominem unius libri, literalment "em fa por la persona de llibre únic", és a dir, que només coneix i depèn d'un llibre (integrista); o bé, menys habitualment, qui domina molt bé un argument "de llibre" i és difícil refutar-lo). Sense paraules!

Al setembre s'ha presentat a Barcelona, en el marc d'un parlament sobre els lèxics del Maestrat, junt als de mossèn Joaquim Garcia Girona i Carles Salvador. L'editorial pensa que d'aquesta manera encara es divulgarà i valorarà més el treball d'aquells investigadors que, sense mitjans i només amb la seua voluntat de ferro, van tirar endavant uns estudis que ara són imprescindibles. A vore si també d'esta manera es pot impulsar l'edició de la part de Vocabulari que falta, la d'oficis i càrrecs, que com vam dir des d'estes pàgines, no està completa. Ens ajudarà algú, a traure la meitat que encara falta? Haurem d'esperar sis anys més, com la primera part?

Mossèn Puig me’l va descobrir el metge Rafael Monferrer, el seu biògraf i principal divulgador, des de publicacions ben diverses. I fa anys que a Catí, de la mà del "Tossal de la Nevera", defensem el seu treball: n'hem fet articles, parlaments públics, la presentació del llibre... Ja sabeu que sempre estarem disponibles per a defensar-lo. No estem sols, n'hi ha molts més admiradors seus que poden vindre a Catí a demostrar-ho.

A més de tot això, he volgut fer una reflexió sobre el maltracte que alguns encara donen avui en dia als escrits de mossèn Puig. Només és una reflexió teòrica que de cap manera vol crear polèmica, però és una veritat que cal dir ja. Mossèn Puig no és una pedrera per a saquejar-lo, traure’n còpies i apoderar-se del que va descobrir llegint tots els manuscrits dels arxius amb molts anys d'esforç. Fent una comparança, és actuar com una formigonera: palades de grava, sac de ciment, calderetes d'aigua, a donar vinga voltes, i quan està ben barrejat perbocar-ho.
 
Els seus escrits es mereixen un respecte, i ell és un savi que cal reconèixer. Insisteixc, és un investigador de primera, que estudia materials originals i sobre ells, amb els seus coneixements, trau conclusions i, quan pot, les publica. Fent de nou una altra compoarança, és com les abelles, que trien el millor d'entre moltes flors per a omplir les bresques dels seus vasos o ruscs amb una goteta de mel pura. Els estudiosos actuals no paren de citar sovint els seus treballs reconeixent el seu esforç perseverant, el seu caràcter de pioner i el seu mestratge perenne, que el fan un model a seguir.

Coses del Maestrat

Webs: 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next