El ‘fracking’ consisteix a fer explotar una capa de pissarra del subsòl per a provocar petites fractures que alliberen el gas esquist. Aquesta forma d’extracció va arribar a Estats Units fa onze anys i, després del seu pas per Polònia, pretén exportar-se a la resta d’Europa.
Segons la principal patronal d’empreses interessades en el negoci del subsòl, Shale Gas, en territori espanyol podria haver-hi quasi dos bilions de metres cúbics de gas a l’espera de ser alliberats. Aquesta xifra, afirmen, suposaria el consum actual a Espanya durant 70 anys i una gran quantitat d’ocupacions i beneficis econòmics per al país. Aquestes xifres són qüestionades per organitzacions mediambientals com Ecologistes en Acció que ja parlen obertament de bambolla energètica especulativa. “El negoci de la fractura hidràulica ha estat sistemàticament basat en estimacions de reserves que han demostrat ser molt superiors a les que es van poder extraure finalment” , asseguren.
Tal com explica Paco Ramos, membre del grup ecologista a Astúries, “hi ha una sobredimensió de les expectatives econòmiques de forma intencionada per a donar un major valor a les companyies”. L’objectiu és el mercat de cotització i el negoci especulatiu. Dos informes avalen aquesta opinió. El primer, un estudi fet pel geòleg David Hughes que demostra que els operadors sobreestimen considerablement la producció real dels pous, fins i tot en un 500%. El segon, elaborat pel Post Carbon Institute, posa al descobert la rellevància de les grans empreses dels bancs d’inversió de Wall Street en el creixement del ‘fracking’. A EUA, el 60% de l’explotació es troba en tres jaciments, i només un segueix augmentant la producció, els altres dos estan parats. A Espanya, les empreses més actives són BNK Petroleum, Shesa, San León i R2 Energy. També Gas Natural i Repsol, encara que aquestes dues no tenen garantit l’accés a la tecnologia, per la qual cosa hauran d’arribar a acords amb altres empreses.
El mateix model que Eurovegas
El ‘lobby’ creat per a netejar la imatge del ‘fracking’, Shale Gas, està format per BNK, Heyco, R2 Energy, San León i Hidrocarburos de Euskadi (SHESA). Al costat d’aquestes, hi ha un conglomerat d’empreses, subempreses i societats interposades, creades fa pocs mesos i que estan a l’espera dels permisos. Un bon exemple és Trofagas SA. Aquesta empresa es va crear el 5 de març del 2010 i té la seua seu social a Vigo.
En l’últim balanç de comptes, del 2011, reporta pèrdues de 432.994 euros i un sol empleat. Com a accionista principal apareix BNK Spain Holdings B.V., una empresa establida a Holanda, de responsabilitat limitada i que no tributa a Espanya. Moltes multinacionals i altres empreses obrin societats als Països Baixos, les B.V., per a estalviar impostos. L’empresa holandesa és realment una filial d’altres dues societats del mateix país (BNK Petroleum Investments B.V. i BNK Petroleum Europe), fins a arribar a la matriu canadenca BNK Petroleum Inc. propietat de Nicholson Ford Grant Nicholson i diversos fons d’inversió, entre ells Quàntum Partners, de la família del conegut magnat nord-americà George Soros.
Trofagas també té una filial a Espanya que va començar les seues operacions el 19 d’abril del 2012 amb el nom de BNK Sedano Hidrocarburos SL i que naix amb un capital social de 3.000 euros. D’aquesta companyia, que té com a soci únic BNK Sedano Holdings BV, són consellers Ford Grant, Rui Fernando Monteiro Texeira i Belén Garrigues Calderón. El seu objectiu social és la cerca, recerca, prospecció i explotació de gas. Aquesta estructura és molt similar a la que està dissenyant Sheldon Adelson per a gestionar Eurovegas. Per a açò s’ha constituït, amb un capital de 3.000 euros, la societat Desarrollo de Suelo en Europa SL, que està controlada fiscalment per una empresa establida a Holanda amb el nom Europa Land Development Intermediate BV. La seua matriu, l’empresa d’Adelson. La companyia espanyola té una única administradora, el nom de la qual coincideix amb el de la consellera de BNK: Belén Garrigues Calderón.
Montero i San León
Una altra de les empreses que estan entrant amb més força en el negoci és Montero Energy Corporation SL, filial de R2 Energy. Creada el 26 de desembre de 2011 amb un capital social de 3.000 euros, va nàixer amb un sol administrador i soci: Rafael López Guijarro, geòleg i extreballador del Ministeri d’Indústria i de Repsol. Només dos mesos després, el 20 de febrer de 2012, es va aprovar el seu cessament i destitució per Allan Steinke Craig, soci de R2 Energy al costat de Ian Telfer, president del Consell Mundial de l’Or. Tots dos ja van participar d’una empresa anterior per a l’extracció del gas esquist, que van vendre el 2011 a San León Energy.
San León està entrant en el negoci paral·lelament a Montero. Els seus principals accionistes són el Soros Fund Managament LLC (de la família de George Soros) i un fons d’inversió indi, Blackrock Investment Management.
Fonts consultades coneixedores de les activitats d’aquests magnats de la mineria d’or associats a fons d’inversió, alerten que es tracta d’una “actuació pirata amb l’objectiu de crear empreses, presentar la il·lusió d’un gran negoci, aconseguir llicències i vendre-les; una especulació de manual”.
País Basc: empresa pública i vincles amb Bush
Una valoració a banda mereix l’empresa Sociedad Hidrocarburos de Euskadi SA (Shesa). Es tracta d’una empresa pública del Govern basc que va nàixer amb l’objectiu de promoure l’exploració, explotació i emmagatzematge d’hidrocarburs en la conca basc-cantàbrica a través d’acords amb altres companyies, principalment Heyco i Cambria que tenen la infraestructura necessària. El Govern disposaria del 44% de les participacions, Petrichor Euskadi, el 36% i Cambria Europe, el 20% restant.
Des de Bildu, el diputat Dani Maeztu, critica que tant els governs de Patxi López com els de Iñigo Urkullu semblen fer de valedors de l’empresa privada en el document: Estratègia energètica basca 2011-2020, aprovat en l’anterior legislatura i que segueix en vigor. En el text s’especifica que cal “impulsar una oferta de productes i serveis en l’àrea de l’explotació de gas no convencional, […] inversions en sondejos d’exploració, […] amb empreses privades”.
En aquest sentit, Maeztu censura que el document demane una “agilitació d’autoritzacions i terminis que simplifiquen radicalment l’actual normativa de tramitació de sol·licituds i autoritzacions per a l’exploració i explotació de reserves de gas natural”. Però, quines empreses són les que arriben a acords amb el Govern basc? Tant Cambria (True Oil) com Petrichor (Cambria) tenen vincles amb els membres més durs de l’anterior administració de George W. Bush. Els primers, oriünds de Nou Mèxic, col·laboren estretament amb el moviment ultraconservador Tea Party i els segons són íntims de l’exvicepresident Dick Cheney, un dels majors defensors de la invasió de l’Iraq.
Risc mediambiental
Totes aquestes empreses han arribat a l’olor dels diners fàcils i ràpids. Els experts en recursos naturals, per contra, alerten del perill d’una nova aposta per les energies fòssils, més encara quan tots els informes recomanen dirigir els esforços cap a un model energètic de fonts renovables.
El cavall de batalla segueix sent l’impacte mediambiental d’aquest tipus d’exploracions. La patronal es defensa aportant opinions de tres experts, professors d’universitat. Però, en realitat, en els textos citats, cap d’aquests especialistes aborda el problema mediambiental, i fins i tot un d’ells, Albert Permanyer, de la Universitat de Barcelona, aposta per la via de les renovables: “Explotar, sobretot en països com Espanya, fonts d’energia renovables com la solar o l’eòlica. Desenvolupar l’energia solar implica ocupar també espai de terreny però en l’Estat espanyol existeixen molts terrenys sense utilitzar”.
Fins al moment, només s’han fet dues proves, a Burgos i Àlaba. Les empreses estimen que per a cada pou es necessitarien 35.000 metres cúbics d’aigua per a fer una fractura hidràulica. Al llarg de tot l’Estat han sorgit multitud de plataformes antifracking. Una de les més actives és la d’Àlaba. Unai hi milita i ho té molt clar, “només cal veure què va succeir als Estats Units en els últims anys per a veure els efectes nocius d’aquesta tècnica”.
Els perills per al medi ambient van des de la contaminació i sobreexplotació dels aqüífers a l’emissió de gasos contaminants. “Qui ens assegura”, es qüestiona Unai, “que quan modifiques una formació geològica estable i la connectes amb estrats inferiors que poden estar contaminats per metalls pesats o productes com l’urani no passarà res?”.
Segons informes nord-americans, un 16% dels pous tenen pèrdues de gas en superfície. “Açò és una barbaritat, perquè amb aquesta tècnica es multiplica el nombre de perforacions i, per tant, el risc es dispara”, conclou Unai.
Un altre dels grans problemes fa referència al cicle de l’aigua. D’una banda, existeix una gran demanda i, per una altra, no hi ha dades clares sobre la tornada hídrica que varia, segons les mateixes empreses, entre el 15 i el 85%. Eixa aigua retornada està barrejada amb els additius químics que s’han afegit per a facilitar la fractura. Des de la patronal es defensa que en aquesta llista de components químics, uns 600, no hi ha elements nocius. A més, asseguren que a Espanya no s’utilitzaran aquells que han sigut posats en qüestió als Estats Units.
Legislació a Espanya i Europa
Ara com ara, a Espanya el fracking és només un objectiu. El passat mes d’abril el parlament de Cantàbria va aprovar una llei que prohibia l’ús d’aquesta tècnica en tota la comunitat autònoma, sota amenaça d’una sanció greu per afectació urbanística. En el costat contrari, es troba el parlament basc que, al maig de l’any passat, va modificar la Llei de Conservació de la Naturalesa per a permetre el fracking en zones protegides. Una cosa semblant planeja el ministre d’Indústria, Turisme i Energia, José Manuel Soria, qui està disposat a canviar la Llei d’Hidrocarburs per a legalitzar el ‘fracking’. En aquest cas, els permisos de Cantàbria haurien de solucionar-se en un tribunal que hauria de decidir entre les competències urbanístiques d’uns i energètiques d’uns altres.
A Europa, països com Regne Unit, Romania, Lituània, Dinamarca, Suècia i Hongria ja han practicat extraccions de gas o estan interessats a fer-ho, segons la Comissió Europea. En canvi, França i Bulgària l’han prohibit totalment i Suïssa, Alemanya, República Txeca i Romania podrien prohibir-ho en determinades zones o aprovar moratòries. Polònia, el primer país que va apostar pel fracking, ha hagut de rebaixar les seues expectatives sobre el negoci. Segons un informe de l’Institut Geològic Estatal Polonès (PIG) publicat al març, el país té dipòsits de gas d’esquist que poden rondar els 346.000 i els 768.000 metres cúbics, entre 7 i 15 vegades menys del que s’havia calculat inicialment.
A EUA, el país pioner en la implantació d’aquesta tècnica en 2002, es comença a desinflar aquest negoci. Els pous d’Oklahoma, Texas i Pennsilvania són els únics que es mantenen i els riscos contaminants ja són un fet. Hi ha pobles que fins i tot s’estan quedant sense aigua ja que, segons la normativa nord-americana, no és necessari cap permís especial per a utilitzar l’aigua dels aqüífers. A EUA, es creu que s’han perforat, mitjançant aquesta tècnica, centenars de milers de pous en l’última dècada. Només en un any, del 2009 al 2010, es van perforar un total de 25.000. “I això que no ha passat el temps suficient per a conéixer què significa tot açò”, expliquen des de les plataformes antifracking. Al seu judici “aquest és el moment decisiu per a tancar el pas a l’especulació amb els nostres recursos naturals”. La batalla ja està plantejada.
Aquest article ha sigut publicat en el número 6 de la Marea, ja disponible en quioscos i en la web.
