Al llarg d’aquesta setmana han anat apareixent, en el Diari Informació, de manera molt irresponsable, ja que aquestes poden generar una innecessària alarma social, notícies relacionades amb el suposat augment d’ocupacions d’habitatges per part de “bandes organitzades” amb una fi lucrativa “no legalitzada” en la ciutat d’Elda.
Quina decepció! Aquesta Conselleria ha canviat de Govern, però pel que sembla no de polítiques. Des de sempre, però ara sembla que amb més ímpetu, les administracions públiques, concretament els seus responsables polítics, han utilitzat alguns mitjans de comunicació per a tapar les seues nefastes i negligents polítiques, com és el cas de la Conselleria d’Habitatge.
Cal recordar que l’“ètica periodística” i el seu codi deontològic exigeixen rigor informatiu i en el tractament de les notícies, en tot moment, aquest brilla per la seua absència, ja que es detallen aspectes no significatius i s’obvien els importants, sense acostar-se a l’arrel del problema que, com tots sabem, és l’estat d’emergència habitacional en què es troba la nostra comarca.
La PAH ha denunciat en repetides ocasions que la paràlisi institucional de l’anterior govern de la Generalitat i de l’actual estava generant situacions molt desesperades i perilloses. Amb una llista d’espera per a l’accés a un habitatge que supera les 300 famílies en la comarca, amb un restringit accés al mercat de lloguer privat, que segueix estant en mans d’immobiliàries que mantenen les mensualitats molt elevades, amb els centenars de processos d’execució hipotecària oberts, amb les moratòries de desnonament acumulades en els despatxos dels jutjats, el problema segueix sent el mateix: la manca d’habitatge.
La crisi/estafa va provocar que milers de famílies perderen els seus treballs i, com en una reacció en cadena, les seues cases. Moltes d’aquestes famílies, les més vulnerables, ara formen part del sector de població que ja abans de la crisi era exclòs dels beneficis del mercat i de l’accés a un habitatge digne. L’anterior Consell va estar d’acord amb les entitats bancàries en el fet que l’habitatge és un negoci (legalitzat) i no un dret constitucional i va transformar l’Institut Valencià de l’Habitatge en una immobiliària per tal que els seus amics empresaris puguen fer negocis suculents.
Com sabem, habitatges hi ha i els tenen quasi tots els bancs que han desnonat de manera fraudulenta les famílies. L’administració pública, per la seua banda, sense previsió d’un més que evident esclat de la bombolla immobiliària i de la crisi/estafa i fent oïdes sordes al mandat constitucional pel qual ha de garantir el dret habitacional, no va adquirir habitatge públic i a més va deixar que es deterioraren els que tenia, molts d’ells tancats i barrats i sense possibilitat de ser gaudits per una família.
Aquesta gestió curtterminista, que no té en compte la necessitat real de les famílies i que podria fins i tot fregar allò delictiu, és la vertadera culpable que en l’actualitat hagen augmentat les famílies que necessiten un habitatge, que hi haja famílies que de manera desesperada intenten ocupar encara amb el risc de tenir conseqüències penals, però també que hi haja famílies sobreendeutades per la negligència d’EIGE o amb clàusules abusives en contractes amb l’Administració pública.
La immensa majoria de les ocupacions en la nostra comarca són per necessitat. Si hi ha alguna possibilitat aïllada de fer negoci (no legalitzat), n’és la conseqüència, no la causa. El bast intent de criminalitzar la pobresa, ficant tothom en el mateix sac per a justificar l’absència de polítiques integrals d’habitatge demostra, almenys, i sent molt benèvols, una desorientació general, una greu irresponsabilitat social i una falta d’ètica de cara a la repercussió en la vida de les persones afectades.
PAH Elda/Petrer
Quina decepció! Aquesta Conselleria ha canviat de Govern, però pel que sembla no de polítiques. Des de sempre, però ara sembla que amb més ímpetu, les administracions públiques, concretament els seus responsables polítics, han utilitzat alguns mitjans de comunicació per a tapar les seues nefastes i negligents polítiques, com és el cas de la Conselleria d’Habitatge.
Cal recordar que l’“ètica periodística” i el seu codi deontològic exigeixen rigor informatiu i en el tractament de les notícies, en tot moment, aquest brilla per la seua absència, ja que es detallen aspectes no significatius i s’obvien els importants, sense acostar-se a l’arrel del problema que, com tots sabem, és l’estat d’emergència habitacional en què es troba la nostra comarca.
La PAH ha denunciat en repetides ocasions que la paràlisi institucional de l’anterior govern de la Generalitat i de l’actual estava generant situacions molt desesperades i perilloses. Amb una llista d’espera per a l’accés a un habitatge que supera les 300 famílies en la comarca, amb un restringit accés al mercat de lloguer privat, que segueix estant en mans d’immobiliàries que mantenen les mensualitats molt elevades, amb els centenars de processos d’execució hipotecària oberts, amb les moratòries de desnonament acumulades en els despatxos dels jutjats, el problema segueix sent el mateix: la manca d’habitatge.
La crisi/estafa va provocar que milers de famílies perderen els seus treballs i, com en una reacció en cadena, les seues cases. Moltes d’aquestes famílies, les més vulnerables, ara formen part del sector de població que ja abans de la crisi era exclòs dels beneficis del mercat i de l’accés a un habitatge digne. L’anterior Consell va estar d’acord amb les entitats bancàries en el fet que l’habitatge és un negoci (legalitzat) i no un dret constitucional i va transformar l’Institut Valencià de l’Habitatge en una immobiliària per tal que els seus amics empresaris puguen fer negocis suculents.
Com sabem, habitatges hi ha i els tenen quasi tots els bancs que han desnonat de manera fraudulenta les famílies. L’administració pública, per la seua banda, sense previsió d’un més que evident esclat de la bombolla immobiliària i de la crisi/estafa i fent oïdes sordes al mandat constitucional pel qual ha de garantir el dret habitacional, no va adquirir habitatge públic i a més va deixar que es deterioraren els que tenia, molts d’ells tancats i barrats i sense possibilitat de ser gaudits per una família.
Aquesta gestió curtterminista, que no té en compte la necessitat real de les famílies i que podria fins i tot fregar allò delictiu, és la vertadera culpable que en l’actualitat hagen augmentat les famílies que necessiten un habitatge, que hi haja famílies que de manera desesperada intenten ocupar encara amb el risc de tenir conseqüències penals, però també que hi haja famílies sobreendeutades per la negligència d’EIGE o amb clàusules abusives en contractes amb l’Administració pública.
La immensa majoria de les ocupacions en la nostra comarca són per necessitat. Si hi ha alguna possibilitat aïllada de fer negoci (no legalitzat), n’és la conseqüència, no la causa. El bast intent de criminalitzar la pobresa, ficant tothom en el mateix sac per a justificar l’absència de polítiques integrals d’habitatge demostra, almenys, i sent molt benèvols, una desorientació general, una greu irresponsabilitat social i una falta d’ètica de cara a la repercussió en la vida de les persones afectades.
PAH Elda/Petrer
