I ara ens parlen, així per art de màgia, de reconciliació? El màxim que s’ha fet al respecte és mirar cap a un altre costat, quan no s’ha avivat la flama del moviment feixista a l’estat. Al BOTXÍ i tot el que significa el posen de víctima, plantejant això com una simple baralla entre enemics: va ser un COLP D’ESTAT.
Sota l’excusa de l’amnistia d’aquell moment, i d’ara, tant de temps després, de què no s’obrin ferides, no s’arriba a condemnar ni a fer justícia de cap mena, perquè això significa que molts dels que ens governen i han governat, molts dels privilegiats d’aquesta societat de classes i elits encrostades, haurien de retre comptes.
Tots aquells cossos morts, de les persones torturades, afusellades, executades, assassinades, de totes i tots els desapareguts, estan reballats a les cunetes del camí fet, i fa massa dècades, perquè uns poders hereus de la dictadura feixista, sense cap consciència ni decència, han imposat i preferit perpetuar-se, i així se’ls ha deixat, per acabar bastint un estat sobre fosses comunes que no té cap intenció de veure i que amaga de manera malaltissa.
I hem d’expressar ben fort i clar sentiments de rebuig i dolor, descriure aquelles violències, denunciar l’amnèsia que patim com a societat, que és l’embrió de la presó com a poble, de la manca de llibertat com a persones. Hem de cridar ben fort i exigir pel que és digne i just.
Reivindicar que no hi haurà impunitat pels crims comesos, que molta menys permissivitat i que fins que no es faça justícia i es dignifique les víctimes, no ens aturarem.
El problema persisteix, està totalment enquistat.
No ens aturarem fins que ho aconseguim.
Desterrem el feixisme. Desenterrem les seues víctimes per fer net.
“Al ’77 es va fer una llei que va ‘perdonar’ els polítics d’esquerres, però també es va perdonar ell (Franco, el dictador), llavors és clar, per ells això ja està acabat”.
Montserrat Puig Antich.
Neus Català.
L’estat mai no ha condemnat el franquisme.
Frases d’aquest vídeo:
Alfons Olmo, Vercel
