18 de juliol 2016. 80 anys de l'aixecament feixista, per Alfons Olmo

19 juliol 2016 01:00h
 
S'omplin rius de tinta, encara avui en dia, parlant de reconciliació, entre bàndols que varen ser enemics. I ho deixen anar així, com si del no-res es crearen dos enemics tan oposats. I és que tot va ser fruit, com sabem, d'una violència estrepitosa per part d'uns assassins, d'un aixecament FEIXISTA en un context democràtic i republicà. Banalitzar-ho està a l'ordre del dia, tan increïble com cert. Al general que tot ho va capitalitzar el nomenen com a cap de l'estat, mai li diuen pel seu nom: DICTADOR. 3 anys d'imposició del feixisme a foc i sang, de les massacres, el terror, la fam, la destrucció... per a més tard arrossegar amb el paisatge vital de les persones i deixar només desolació en la postguerra, i el regal de gairebé quaranta anys de DICTADURA ('régimen' diuen i menteixen ells). Les violències van ser moltes i practicades dia rere dia, any rere any, des de l'opressor cap al poble, tot el poder en mans d'un sol individu que eradicava tot element d'oposició o discrepància. 

I ara ens parlen, així per art de màgia, de reconciliació? El màxim que s'ha fet al respecte és mirar cap a un altre costat, quan no s'ha avivat la flama del moviment feixista a l'estat. Al BOTXÍ i tot el que significa el posen de víctima, plantejant això com una simple baralla entre enemics: va ser un COLP D'ESTAT.

Sota l'excusa de l'amnistia d'aquell moment, i d'ara, tant de temps després, de què no s'obrin ferides, no s'arriba a condemnar ni a fer justícia de cap mena, perquè això significa que molts dels que ens governen i han governat, molts dels privilegiats d'aquesta societat de classes i elits encrostades, haurien de retre comptes. 

Tots aquells cossos morts, de les persones torturades, afusellades, executades, assassinades, de totes i tots els desapareguts, estan reballats a les cunetes del camí fet, i fa massa dècades, perquè uns poders hereus de la dictadura feixista, sense cap consciència ni decència, han imposat i preferit perpetuar-se, i així se'ls ha deixat, per acabar bastint un estat sobre fosses comunes que no té cap intenció de veure i que amaga de manera malaltissa.

I hem d'expressar ben fort i clar sentiments de rebuig i dolor, descriure aquelles violències, denunciar l'amnèsia que patim com a societat, que és l'embrió de la presó com a poble, de la manca de llibertat com a persones. Hem de cridar ben fort i exigir pel que és digne i just.

Reivindicar que no hi haurà impunitat pels crims comesos, que molta menys permissivitat i que fins que no es faça justícia i es dignifique les víctimes, no ens aturarem.

El problema persisteix, està totalment enquistat. 
No ens aturarem fins que ho aconseguim.
Desterrem el feixisme. Desenterrem les seues víctimes per fer net.

"Al '77 es va fer una llei que va 'perdonar' els polítics d'esquerres, però també es va perdonar ell (Franco, el dictador), llavors és clar, per ells això ja està acabat".
Montserrat Puig Antich.
 
"I aquí que s'ha fet contra Franco? "Aquí no ha passat res". I què has de fer? No seré jo qui encendré la metxa... però es mereixien... jo sempre ho dic, no fisicament i tot això, no, però que NO PUGUESSIN TINDRE CAP CÀRREC. PERQUÈ NO HO MEREIXEN".
Neus Català.

L'estat mai no ha condemnat el franquisme.

Frases d'aquest vídeo:
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next