Els diferents representants polítics ens estan dient, «vos heu tornat a equivocar, a vore si a la tercera va la vençuda i poseu en l’urna el que nosaltres volem».
Però açò no va així, benvolguts polítics, la democràcia és el govern del poble i el poble ha parlat. El problema és que la maduresa democràtica que la ciutadania ha demostrat està molt lluny de la seua i, per descomptat, dels seus interessos.
Als resultats es pot vore que l’Espanya actual, la que va votar al 20D i la que ha votat al 26J, és plurinacional i de centre-esquerra, per molt que s’obstine el PP en dir que ha guanyat les eleccions i la resta de partits li facen l’ona felicitant-los, «sí, el PP ha guanyat les eleccions i nosaltres hem perdut».
Perdonen de nou, però si el PP haguera guanyat les eleccions ja hi hauria govern i ací els únics que hem perdut, una vegada més, som els ciutadans.
Vostés ens envien missatges «facilets» amb llenguatge esportiu per a vore si així ens redueixen el pensament, però s’equivoquen, vostés ni guanyen ni perden, vostés tenen un mandat de la ciutadania que és: governen, negocien, debatisquen, posen-se d’acord i busquen solucions als problemes que ens acuiten, que no són pocs: corrupció institucionalitzada i zero responsables, crisi econòmica des de fa 8 anys, fugida de joves a l’estranger buscant un mitjà de vida i, conseqüentment, reducció dels ingressos en la caixa de les pensions, robatori institucional de les nostres pensions futures i un llarg etcètera.
Tenen molt de treball per fer, així que posen-se a fer-lo o dimitisquen, dimitisquen per incompetents, dimitisquen per mediocres i dimitisquen perquè no ens representen. No senyories, no ens representen. El mandat popular els ha dit en les urnes, volem un govern plural i vostés no paren de repetir, volem una majoria absoluta, si no hi ha majoria absoluta no es pot governar. Però això ara, a l’Espanya de 2016, no ens representa.
I el problema radica en el fet que vostés es presenten per a «guanyar» (de fet feren una llei electoral en este sentit, que afavoreix a les majories i penalitza les minories) i, per tant, no saben pactar, mai es prepararen per a això. Doncs baixen-se dels seus egos i isquen al carrer, és on aprendran el que cada dia milers de ciutadans hem de fer, es tracta de dialogar i finalment cedir, cedir sempre i perdre, perdre tots, per a per fi guanyar, guanyar la majoria.
Així és com es pot arribar a un acord en una reunió de veïns, guardar l’ordre en una llarga cua de l’atur, de serveis sanitaris o de matriculació a alguna Escola Oficial d’Idiomes, viure amb la teua parella durant 50 anys, realitzar projectes en un AMPA, acceptar els comentaris del tutor del teu fill, ser company i amic d’un amant dels bous quan tu eres animalista, ser estimat cunyat d’un independentista quan tu et sents espanyol i votes al PP, o sobreviure a València en Falles (açò últim només es pot entendre si has gaudit d’esta festa al menys una vegada).
El que els explique, senyories, es diu conviure, és el que la maduresa d’este poble els ha ensenyat en les urnes i és el que la seua mediocritat és incapaç de fer.
Per això els dic: agafen el mandat de les urnes, posen-se d’acord i formen un govern que ens represente o dimitisquen, perquè la seua incompetència no està a la altura d’este país i de les seues necessitats. Així que si no ho fan, el poble haurà de demostrar una vegada més la seua maduresa política i eixir al carrer en una alegre, pacífica i indignada algarada que òmpliga les ciutats d’ones en grans marees d’indignats que criden: «Que no, que no, que no ens representen, que no».
Irene Teller
