D’entre els drets conquistats pel moviment obrer al llarg de la nostra història: les 8 hores, subsidi de desocupació, seguretat social,… cal rescatar/recordar/repensar el dret al descans. La majoria de treballadors i treballadores en actiu tenen els caps de setmana i un mes al llarg del curs (en general juliol o agost). En l’actualitat, amb ocupacions cada vegada més precàries i flexibles, moltes persones tenen les seves vacances fragmentades al llarg del curs i unes altres no tenen garantit el dret al descans. Per no parlar de les persones aturades, privades del dret a un treball digne i per tant a unes vacances remunerades. En resum, les vacances laborals són una conquesta recent, solament en els països industrialitzats en el primer món, i ara greument amenaçat per la gran ofensiva neoliberal. Malauradament entorn del temps lliure ha sorgit tota la indústria de l’oci. El sistema ha intentat traure profit de les conquestes socials del descans, i ha muntat tota una indústria destinada, en primer lloc a obtenir benefici econòmic, i en segon lloc a adormir el potencial de cultura i promoció dels treballadors i treballadores. Per açò la immensa majoria d’activitats que es desenvolupen en el temps lliure estan relacionades directament o indirectament amb la indústria de l’oci, en forma d’“entreteniment”. Exercir la solidaritat és possible en vacances sent respectuosos amb el medi ambient, la cultura local i amb el treball dels altres. Sense consumisme i amb molta vida. L’estiu pot ser una font inesgotable d’aventures vitals. Els drets que no s’exerceixen acaben per perdre’s. Així que vaig a gaudir de les meves vacances sense oblidar que és un dret conquistat al qual no penso renunciar, i sense oblidar que moltes persones no ho tenen reconegut. Salut i bones vacances no consumistes!
Pau Diaz, FE CCOO PV
