Unes agendes en català a la Franja i ‘el perro del hortelano’, per Òscar Adamuz

3 agost 2016 01:00h
 Fa uns mesos, a Fraga, es va gestar un projecte engrescador de la mà de diversos col·lectius impulsat principalment per la Plataforma per la Llengua i editat per Agenda de la Terra. Es tractava de fer arribar, per al curs vinent, unes agendes en català a les escoles de la Franja de Ponent.
 
En aquella primera trobada ens vam veure, a banda de la PxL, representants del Casal Jaume I de Fraga i del Moviment Franjolí per la Llengua i, a més, es va contactar amb l'associació de pares del Matarranya en defensa del català, Clarió. Les agendes també reberen el suport de la Diputació de Lleida.
 
Teníem la intenció que el contingut de les agendes fos el més plural possible, que estiguessin referenciades en la Franja i connectades amb la resta del domini lingüístic. Sabíem que era un projecte ambiciós, complicat i no exempt de riscos, però la il·lusió que l'alumnat franjolí tingués unes agendes en la seva llengua ens impulsà a tirar-ho endavant.
 
La distribució als centres educatius de la Franja i l'acceptació dels continguts de l'agenda fou un èxit, fruit de l'esforç, la dedicació i la complicitat d'una xarxa de persones que el va fer possible.
 
La cosa anava bé i hi havia previstes presentacions de les flamants agendes a les primeries de setembre a Fraga i Lleida.
 
Novament, l'espantall pancatalanista serveix d'excusa per no fomentar l'ús del català a les aules i ha fet emporuguir una DGA que diu defensar el "català d'Aragó"

I vet aquí que les agendes (ja reservades a centres de totes les comarques catalanoparlants d'Aragó) van topar amb la política d'interessos de partit i les queixes pel fet que els xiquets i xiquetes de la Franja tingueren agendes en la seva llengua i amb informació d'arreu de les terres catalanòfones (dates assenyalades, diades, mapes lingüístics i comarcals, etc.) van transcendir a les Corts aragoneses de la mà del PAR, per la qual cosa el Govern aragonès va ordenar, llavors, que es retiressin les agendes i no les fessin servir als centres educatius el curs vinent per "envair competències d'Aragó en relació als continguts i identificació de les zones lingüístiques de la comunitat".
 
Mentre els anticatalanistes treuen pit, un cop més, els grans perdedors d'aquesta història són els alumnes franjolins que, d'acord amb la voluntat del Govern aragonès, no podrien gaudir d'una eina amb la qual treballar a l'escola en la seva llengua pròpia.
 
Novament, l'espantall pancatalanista serveix d'excusa per no fomentar l'ús del català a les aules i ha fet emporuguir una DGA (Diputació General d'Aragó) que diu defensar el "català d'Aragó", això sí, que estigui ben isolat de la resta del territori amb el qual comparteix llengua, un català que després de dècades d'autonomia encara espera la seva normalització i un estatus digne a dins de l'Aragó.
 
Tanmateix fan, com es diu en castellà, el paper del "perro del hortelano, que no come ni deja comer" mentre milers de persones a la Franja veuen conculcats els seus drets lingüístics dia rere dia.
 
Òscar Adamuz
Moviment Franjolí per la Llengua
 

 
 
next