Recentment s’ha posat en marxa una campanya pel Dret a Decidir al País Valencià. Aquesta campanya no està impulsada des de cap organització ni partit en concret, sinó que emana de la voluntat d’un grup de ciutadans i ciutadanes del País Valencià des de diferents àmbits de les organitzacions polítiques, culturals, sindicals, veïnals, socials, etc.
Cal dir que, durant el temps que aquesta campanya s’està preparant, ja ha rebut el suport de persones significatives del món de la política, com per exemple el diputat de Compromís a les Corts Valencianes, Fran Ferri, el líder d’ERPV, Agustí Cerdà, Jaume Lloret, primer alcalde democràtic de Sueca (Ribera Baixa) o Toni Terrones del Moviment de Defensa de la Terra (MDT).
De fet, la campanya no pretén tancar-se en cap organització concreta, “sinó tot el contrari, ser un moviment com més ampli millor i des dels àmbits més diversos, sempre i quan les persones que vulguen sumar-s’hi, compartisquen la necessitat del poble valencià a decidir el seu futur”.
És per això que la campanya té el suport d’organitzacions d’àmbits professionals i polítics molt diversos. Per exemple, del món de la literatura, com ara els escriptors Àngel Muñoz i Vicent Flor, la poetessa Maria Fullana o els també escriptors Isidre Crespo, Ferran Suay i Jaume Pérez Montaner o el poeta Mauricio Vidales i Pepa Úbeda; també persones del món universitari, com Josep Vicent Pérez Cosín, director del Departament de Treball Social i Assumptes Socials de la Universitat de València (UV) o Andrés Piqueras Infant de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana (UJI).
Els organitzadors manifesten que “l’actual arquitectura política que ens governa (estatut d’autonomia, Constitució Espanyola, constitució i tractats europeus, OTAN, etc.) no és fruit de la lliure decisió del nostre poble”, tot això sense deixar de banda la reivindicació cultural i identitària que fa diferent el poble valencià de la resta de pobles. En aquesta línia, s’han recollit algunes adhesions des de l’àmbit cultural, per part de Maria Isona, promotora de “Reconstruint Fuster“, Enric Valero, de Ca Revolta, i Tonexo Pardiñas, president de la Societat Coral “el Micalet” de València. També Carmina Vayà, coordinadora del Casal-Centre Ovidi Montllor d’Alcoi (CCOM), Mª Àngels Moreno, coordinadora del Casal Jaume I de la Vall d’Albaida, Agustí Agulló, coordinador del Casal Jaume I d’Elx i Sal·lus Herrero, filòsof.
A més, persones dels més diversos àmbits professionals i dels mitjans de comunicació, com ara Andreu Alfaro, dissenyador, Andreu García, president del periòdic “El otro país” i advocat, la periodista Núria Cadenas, o Eduard Garcia, membre de l’equip de Llibertat.cat i de Fes Xarxa.
D’altra banda, al manifest també es parla sobre “el Dret a Decidir com a una mera fórmula jurídica, ans al contrari, entenem que hui en dia és la fórmula més inclusiva per poder fer front de manera radicalment democràtica i participativa als reptes socials, polítics i econòmics que afrontem. El Dret a Decidir ens farà persones lliures en un poble lliure”.
De moment, s’està realitzant una recollida de signatures a través de la seua pàgina web, en què han participat algunes personalitats històriques del moviment, com ara Geroni Salvador, Toni Vargues, Enric Tàrrega, i també del món de la música, per exemple el cantant de VerdCel, Alfons Olmo o el cantautor Enric Cassassús. En l’àmbit internacional, ha donat suport al manifest Rafel Sanchis, des de Londres, com a president de l’associació CatalansUK.
Vicent Maurí, d’Intersindical Valenciana i Gúmer Pardo, del CAT, s’han sumat al manifest des de l’àmbit del sindicalisme.
Des del món de la defensa dels drets dels animals també s’han pronunciat a favor del manifest. És el cas de Natalia Rizzo, subdirectora d’Anima Naturalis a nivell estatal, Encarna Canet, presidenta d’Iniciativa Animalista, Manolo Sáez, del PUPA o el teòric de l’animalisme, Jesús Frare.
I moltes altres persones de la universitat, l’ensenyament, etc…
Des de l’organització de la campanya s’afirma que s’esperen rebre moltes més signatures per avançar en la reivindicació del Dret a Decidir.
