Però la lluita a Síria no acaba
Després d’anys d’heroica resistència, de suportar els criminals bombardejos dels genocides al-Assad i Putin, cau la gloriosa Alep. Al tancament d’aquesta edició, s’anunciava un acord que permetria l’evacuació dels combatents rebels de les últimes bosses de resistència.
Sense subministraments ni municions, no hi va haver cap altra alternativa. Segons l’acord, podrien sortir amb les seves armes lleugeres cap a la província d’Idlib sota control rebel, tan bon punt es retirés la població civil i els malalts. En aquest moment no podem assegurar que Assad i Putin respectin l’acord. I encara menys quan creixen les denúncies sobre les atrocitats i matances que estan duent a terme les “milícies” pro Assad iraquianes i libaneses, que executen civils suposadament col·laboradors dels rebels.
La complicitat dels EUA, Veneçuela i Cuba
Les tropes d’al-Assad van poder prendre la part oriental d’Alep (rebel) amb suport de milers d’iranians, libanesos d’Hezbollah i xiïtes iraquians (els dos darrers armats per Iran) i amb els criminals bombardejos de l’aviació russa.
Per a això, també van comptar amb la hipòcrita complicitat tant dels Estats Units, com de la Unió Europea, Turquia i Aràbia Saudita, suposats “defensors” dels rebels, però que van bloquejar l’entrada d’armes als combatents d’Alep i van donar llum verda als bombardejos russos.
Encara que a molts lluitadors els sembli increïble, també hem de denunciar la complicitat directa dels governs pseudoesquerranosos de Veneçuela, Cuba i Nicaragua que van votar a l’ONU (9/12/2016) amb Xina i Rússia en contra d’una resolució que condemnava els terribles abusos genocides d’al-Assad a Síria. Lamentablement, l’esquerra mundial reformista ha traït la causa per la llibertat del poble sirià i ha acompanyat els genocides al-Assad i Putin.
Per això, l’heroisme dels combatents d’Alep quedarà en la història de les rebel·lions. Com el del poble que els va donar suport. Cal recordar que des de juliol, a la part rebel, hi vivien prop de 300.000 persones sota un bombardeig criminal sistemàtic.
Les setmanes prèvies a la caiguda d’Alep
Els dies previs a aquest dur desenllaç van ser ben narrades en una nota publicada per Lluita Internacionalista (UIT-QI/Estat espanyol) que assenyala: “Després de setmanes d’intensos bombardejos i de mesos d’un setge total que impedeix l’entrada d’aliments i equips mèdics, l’ofensiva del règim de Bashar al-Assad i els seus aliats (sobretot la Rússia de Putin i l’Iran de Rouhani) se centra a dividir els barris rebels de l’Est de la ciutat.
El 26 de novembre va començar el desplaçament intern de població civil que fuig horroritzada de l’avanç terrestre de les tropes lleials al règim buscant refugi en altres zones alliberades, on la situació també és desesperada. Hi ha famílies que han optat per fugir amb les seves filles, conscients que, des dels anys 80, les forces de seguretat sirianes han usat sistemàticament la violació de dones i nenes com a arma de guerra contra l’oposició. Davant la complicitat dels Estats Units, les potències europees i les regionals, l’Alep rebel es dessagna. Els activistes que fa sis anys que informen sobre el terreny diuen que ja no poden fer balanços de víctimes perquè la gent està cansada d’explicar morts. Hospitals i escoles han quedat fora de servei. Les imatges que arriben demostren que l’aviació russa utilitza Alep com a camp d’experimentació de nou armament”.
“L’únic que entenc del silenci de la comunitat internacional és que el que més els horroritza és la llibertat per la qual el poble de Síria ha lluitat tant i per la que és massacrat. Estan intentant donar una lliçó a la resta de pobles oprimits de tot el món perquè no reclamin també llibertat”, diu Abdulkhafi Alhamdo, mestre d’Alep.
Metges pels Drets Humans va assenyalar que en els últims tres anys, a Alep, es van registrar 45 atacs contra centres de salut, que van obligar a tancar dos de cada tres hospitals. Al voltant del 95 per cent dels metges també van fugir, van ser detinguts o assassinats, la qual cosa va empitjorar la crisi humanitària a la zona.
La lluita no ha acabat a Síria
La lluita no ha acabat, encara que al-Assad i Putin hagin pres l’Alep rebel. Ho han fet a un cost terrible i són responsables d’un dels grans genocidis pels quals, tard o d’hora, la dictadura haurà de pagar pels seus crims.
La derrota d’Alep és un cop a la revolució siriana iniciada al març de 2011. El procés està en un encreuament de camins*. Però la rebel·lió popular contra la dictadura no ha acabat, com ho adverteix en un comunicat el mateix dictador. Continua en altres parts de Síria. Segueix havent-hi sectors importants del país en mans dels rebels que resisteixen al dictador, com la província d’Idlib i unes altres. Com a part de la solidaritat internacional, cal repudiar tant els bombardejos sistemàtics contra la població civil com les massacres i crims de les tropes d’al-Assad i els seus aliats sobre el poble d’Alep.
Reiterem les consignes de la UIT-QI: A baix al-Assad. Fora Rússia i els seus bombardejos. No a tota intervenció dels Estats Units i la Unió Europea. No a l’ISIS. Que els governs trenquin relacions amb el govern d’Assad.
Per tot això cal redoblar la solidaritat internacional amb el poble rebel sirià, contra les massacres sobre civils i contra el genocidi de la dictadura.
Miguel Lamas
Izquierda Socialista (Argentina)
*Veure nota “La revolució siriana en un encreuament de camins. Correspondència Internacional Núm. 39”.
Després d’anys d’heroica resistència, de suportar els criminals bombardejos dels genocides al-Assad i Putin, cau la gloriosa Alep. Al tancament d’aquesta edició, s’anunciava un acord que permetria l’evacuació dels combatents rebels de les últimes bosses de resistència.
Sense subministraments ni municions, no hi va haver cap altra alternativa. Segons l’acord, podrien sortir amb les seves armes lleugeres cap a la província d’Idlib sota control rebel, tan bon punt es retirés la població civil i els malalts. En aquest moment no podem assegurar que Assad i Putin respectin l’acord. I encara menys quan creixen les denúncies sobre les atrocitats i matances que estan duent a terme les “milícies” pro Assad iraquianes i libaneses, que executen civils suposadament col·laboradors dels rebels.
La complicitat dels EUA, Veneçuela i Cuba
Les tropes d’al-Assad van poder prendre la part oriental d’Alep (rebel) amb suport de milers d’iranians, libanesos d’Hezbollah i xiïtes iraquians (els dos darrers armats per Iran) i amb els criminals bombardejos de l’aviació russa.
Per a això, també van comptar amb la hipòcrita complicitat tant dels Estats Units, com de la Unió Europea, Turquia i Aràbia Saudita, suposats “defensors” dels rebels, però que van bloquejar l’entrada d’armes als combatents d’Alep i van donar llum verda als bombardejos russos.
Encara que a molts lluitadors els sembli increïble, també hem de denunciar la complicitat directa dels governs pseudoesquerranosos de Veneçuela, Cuba i Nicaragua que van votar a l’ONU (9/12/2016) amb Xina i Rússia en contra d’una resolució que condemnava els terribles abusos genocides d’al-Assad a Síria. Lamentablement, l’esquerra mundial reformista ha traït la causa per la llibertat del poble sirià i ha acompanyat els genocides al-Assad i Putin.
Per això, l’heroisme dels combatents d’Alep quedarà en la història de les rebel·lions. Com el del poble que els va donar suport. Cal recordar que des de juliol, a la part rebel, hi vivien prop de 300.000 persones sota un bombardeig criminal sistemàtic.
Les setmanes prèvies a la caiguda d’Alep
Els dies previs a aquest dur desenllaç van ser ben narrades en una nota publicada per Lluita Internacionalista (UIT-QI/Estat espanyol) que assenyala: “Després de setmanes d’intensos bombardejos i de mesos d’un setge total que impedeix l’entrada d’aliments i equips mèdics, l’ofensiva del règim de Bashar al-Assad i els seus aliats (sobretot la Rússia de Putin i l’Iran de Rouhani) se centra a dividir els barris rebels de l’Est de la ciutat.
El 26 de novembre va començar el desplaçament intern de població civil que fuig horroritzada de l’avanç terrestre de les tropes lleials al règim buscant refugi en altres zones alliberades, on la situació també és desesperada. Hi ha famílies que han optat per fugir amb les seves filles, conscients que, des dels anys 80, les forces de seguretat sirianes han usat sistemàticament la violació de dones i nenes com a arma de guerra contra l’oposició. Davant la complicitat dels Estats Units, les potències europees i les regionals, l’Alep rebel es dessagna. Els activistes que fa sis anys que informen sobre el terreny diuen que ja no poden fer balanços de víctimes perquè la gent està cansada d’explicar morts. Hospitals i escoles han quedat fora de servei. Les imatges que arriben demostren que l’aviació russa utilitza Alep com a camp d’experimentació de nou armament”.
“L’únic que entenc del silenci de la comunitat internacional és que el que més els horroritza és la llibertat per la qual el poble de Síria ha lluitat tant i per la que és massacrat. Estan intentant donar una lliçó a la resta de pobles oprimits de tot el món perquè no reclamin també llibertat”, diu Abdulkhafi Alhamdo, mestre d’Alep.
Metges pels Drets Humans va assenyalar que en els últims tres anys, a Alep, es van registrar 45 atacs contra centres de salut, que van obligar a tancar dos de cada tres hospitals. Al voltant del 95 per cent dels metges també van fugir, van ser detinguts o assassinats, la qual cosa va empitjorar la crisi humanitària a la zona.
La lluita no ha acabat a Síria
La lluita no ha acabat, encara que al-Assad i Putin hagin pres l’Alep rebel. Ho han fet a un cost terrible i són responsables d’un dels grans genocidis pels quals, tard o d’hora, la dictadura haurà de pagar pels seus crims.
La derrota d’Alep és un cop a la revolució siriana iniciada al març de 2011. El procés està en un encreuament de camins*. Però la rebel·lió popular contra la dictadura no ha acabat, com ho adverteix en un comunicat el mateix dictador. Continua en altres parts de Síria. Segueix havent-hi sectors importants del país en mans dels rebels que resisteixen al dictador, com la província d’Idlib i unes altres. Com a part de la solidaritat internacional, cal repudiar tant els bombardejos sistemàtics contra la població civil com les massacres i crims de les tropes d’al-Assad i els seus aliats sobre el poble d’Alep.
Reiterem les consignes de la UIT-QI: A baix al-Assad. Fora Rússia i els seus bombardejos. No a tota intervenció dels Estats Units i la Unió Europea. No a l’ISIS. Que els governs trenquin relacions amb el govern d’Assad.
Per tot això cal redoblar la solidaritat internacional amb el poble rebel sirià, contra les massacres sobre civils i contra el genocidi de la dictadura.
Miguel Lamas
Izquierda Socialista (Argentina)
*Veure nota “La revolució siriana en un encreuament de camins. Correspondència Internacional Núm. 39”.
