Aquest cap de setmana, els simaters i les simateres ens han convocat a participar en una Consulta Ciutadana sobre “Bous al carrer”. La pregunta que es proposa és ben clara i no deixa cap dubte: “Aprova vosté que l’Ajuntament organitze i done suport amb diners públics a la realització de bous al carrer?”
Quan en el ple es va debatre la proposta per votar-la, ja vam afirmar que les consultes o els referèndums haurien de ser habituals. Si estem d’acord en el fet que els pobles i les persones expressen lliurement si volen ser independents de l’Estat espanyol, també ho estem si la pregunta és aquesta o com volem que es gasten els diners públics.
Aquest cap de setmana s’estava realitzant la consulta. Em permetreu que no us diga públicament quin serà el resultat que crec que eixirà. I no és perquè crega que puc influenciar ningú. Crec, sincerament, que les persones tenen el seu posicionament molt clar quan acudeixen a votar. Tampoc sé, a hores d’ara, quina és la participació.
El que sí que tinc molt clar és que l’Ajuntament ho ha plantejat malament. No hi ha hagut cap debat al respecte. Cap grup polític municipal, inclòs el meu, ni cap organització a favor o en contra, ha emès cap opinió. I per què ha passat açò? A Simat la participació ciutadana és molt pobra, semblant a la resta de pobles i ciutats. A més a més, pense que estar a favor o en contra dels bous al carrer no t’identifica en ser de dretes o d’esquerres; tan sols cal escodrinyar uns quants murs del Facebook per adonar-se de persones que públicament, de dretes i d’esquerres, coincideixen en un sentit o en un altre. L’Ajuntament, insistisc, ho ha plantejat malament. Són tantes les alternatives a l’abast per substituir els bous al carrer que no ha sabut o no ha volgut proposar-les. Els euros que ens gastem en els bous al carrer, ben bé els podríem invertir, per exemple, en joventut, per incrementar l’horari de la consulta de pediatria, per potenciar llocs de treball, per atendre els nostres majors o en la qualitat de vida de tots els simaters i simateres, per dir-ne algunes de les alternatives. Imagineu-vos, si ens posem, segur que les multipliquem!
Com que pense que un Ajuntament ha de funcionar prioritzant les necessitats, igual que fem a casa nostra, entenc que la joventut és una prioritat. A totes les cases tenim joves que durant els caps de setmana, festes i vacances, deambulen pels carrers sense cap lloc públic on reunir-se, xarrar, connectar-se gratuïtament a Internet, jugar a jocs de taula, potenciar l’associacionisme o planificar activitats culturals i lúdiques, entre d’altres.
Per tant, acabaré apostant per la joventut, pel seu futur, pels serveis a què tenim dret i que no arriben i per millorar l’atenció de les persones, de totes les edats, les menudes i les més grans, perquè, per a mi, la prioritat són les persones.
Imma Cunyat
Per Simat-Esquerra Acord Municipal
