Cinc de Carcaixent, per Sergi Moyano

La fi de la Guerra Civil espanyola va suposar l’inici d’una repressió política planificada per part de les forces franquistes cap a aquelles persones que s’havien significat per la República. Això suposà, entre altres efectes, l’exili de milers de persones, majoritàriament a França.

El ministre d’afers exteriors del govern franquista, Ramón Serrano Suñer, considerà apàtrides els republicans espanyols i, així doncs, indirectament, condemnà a mort 5500 homes i dones que no eixiren mai més dels camps de concentració, negant-los el retorn a la terra que tant anhelaven.

La ignomínia de l’oblit, els valencians de la Ribera als camps d’extermini nazis és un estudi de Ximo Vidal i Carles Senso que relata les històries dels riberencs que patiren l’holocaust nazi, un repàs per la vida d’uns demòcrates de la Ribera del Xúquer que van haver de fugir del seu país i abandonar les seues llars, perseguits pel feixisme. D’aquests, més del 60% no sobrevisqueren a les condicions insalubres en què estaven immersos i les tortures de la Gestapo i les SS. En total, 39 persones de la Ribera van suportar els efectes de la ira del Tercer Reich.

Dels cinc carcaixentins que van viure l’infern de Mauthausen, només dos van sobreviure i la resta foren anihilats per les forces nazis amb la complicitat del règim franquista. Que els seus noms no s’esborren de la història:

Eduardo Giner Ferrer va eixir a l’exili i s’establí a França, on va ser capturat el maig del 1940. Va ser el primer veí de la Ribera que morí als camps d’extermini nazis, el divendres 22 d’agost del 1941, quan encara no havia complit 25 anys.

Ramón Cogollos Giner, després d’eixir a l’exili, va ser capturat a Amiens el 20 de maig del 1940. Va ser traslladat a Gusen, on va morir el dimecres 24 de desembre del 1941.

Manuel Termens Bris va ser capturat pels sodats alemanys el 24 de juny del 1940, a Granges-sur-Vologne. Va ser internat a Frontstalag, més tard, el 8 d’agost del 1941 va ser traslladat a Mauthausen i va morir el 15 de maig del 1943 a Gusen, als 25 anys.

Bautista Pelluch Canet arribà a Mauthausen el 27 de juny del 1942. Posteriorment fou traslladat a Gusen, on treballà al kommando Steyr. Bautista Pelluch va sobreviure a aquest infern i fou alliberat el 5 de maig del 1945.

Joaquín Olaso Piera començà a militar als 15 anys en els principals partits comunistes, com el BOC i el PSUC, i fou un espia de l’URSS. Va ser deportat a Mauthausen i, en acabar la II Guerra Mundial, fou alliberat. Després s’establiren a França la seua companya Dolores García –la qual també fou presonera- i ell. Els dos van ser trobats asfixiats a la seua residència, a París, el 1954.

^{Postal Joaquim Olaso Piera (Mauthausen). Font: Família Piera}

^{Joaquim i Dolors, de joves. Font: Família Piera}

Al nostre documental, Carcaixent en temps de guerra, que prompte veurà la llum, apareix la història d’un dels carcaixentins deportats, Joaquín Olaso Piera, contada per la seua neboda, Milagros Mongort Piera, amb l’ajuda del periodista i historiador Carles Senso, un dels autors del llibre sobre els riberencs als camps d’extermini nazis. Hem volgut incloure, al documental, aquests testimonis perquè considerem que els cinc carcaixentins que visqueren l’infern de Mauthausen també són víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, unes víctimes que són conseqüència de la repressió franquista que sentencià milers de famílies, les quals van haver de viure silenciades, callades, amb l’oblit com a norma imposada, amagant plors i memòries.

Diguem ben fort “Mai més, enlloc, contra ningú”.

Sergi Moyano / www.carcaixententempsdeguerra.com