El ministre d’afers exteriors del govern franquista, Ramón Serrano Suñer, considerà apàtrides els republicans espanyols i, així doncs, indirectament, condemnà a mort 5500 homes i dones que no eixiren mai més dels camps de concentració, negant-los el retorn a la terra que tant anhelaven.
La ignomínia de l’oblit, els valencians de la Ribera als camps d’extermini nazis és un estudi de Ximo Vidal i Carles Senso que relata les històries dels riberencs que patiren l’holocaust nazi, un repàs per la vida d’uns demòcrates de la Ribera del Xúquer que van haver de fugir del seu país i abandonar les seues llars, perseguits pel feixisme. D’aquests, més del 60% no sobrevisqueren a les condicions insalubres en què estaven immersos i les tortures de la Gestapo i les SS. En total, 39 persones de la Ribera van suportar els efectes de la ira del Tercer Reich.
Eduardo Giner Ferrer va eixir a l’exili i s’establí a França, on va ser capturat el maig del 1940. Va ser el primer veí de la Ribera que morí als camps d’extermini nazis, el divendres 22 d’agost del 1941, quan encara no havia complit 25 anys.
Ramón Cogollos Giner, després d’eixir a l’exili, va ser capturat a Amiens el 20 de maig del 1940. Va ser traslladat a Gusen, on va morir el dimecres 24 de desembre del 1941.
Manuel Termens Bris va ser capturat pels sodats alemanys el 24 de juny del 1940, a Granges-sur-Vologne. Va ser internat a Frontstalag, més tard, el 8 d’agost del 1941 va ser traslladat a Mauthausen i va morir el 15 de maig del 1943 a Gusen, als 25 anys.
Bautista Pelluch Canet arribà a Mauthausen el 27 de juny del 1942. Posteriorment fou traslladat a Gusen, on treballà al kommando Steyr. Bautista Pelluch va sobreviure a aquest infern i fou alliberat el 5 de maig del 1945.
Joaquín Olaso Piera començà a militar als 15 anys en els principals partits comunistes, com el BOC i el PSUC, i fou un espia de l’URSS. Va ser deportat a Mauthausen i, en acabar la II Guerra Mundial, fou alliberat. Després s’establiren a França la seua companya Dolores García –la qual també fou presonera- i ell. Els dos van ser trobats asfixiats a la seua residència, a París, el 1954.
Postal Joaquim Olaso Piera (Mauthausen). Font: Família Piera
Joaquim i Dolors, de joves. Font: Família Piera
Diguem ben fort “Mai més, enlloc, contra ningú”.
Sergi Moyano / www.carcaixententempsdeguerra.com