Quan parlem del centre d’Alcoi, ens vénen al cap moltes imatges, records, espais i sobretot molts problemes de diferent índole. Cal recordar que el “centre d’Alcoi” és un dels més grans en extensió del País Valencià i que, quan parlem del “centre d’Alcoi” s’engloben tres zones: la Vila del segle XIII, per situar els lectors, a la zona dels solars que hi ha al voltant del que algun dia serà el nou Jutjat; el raval Vell del segle XIV, la zona que va des de l’església de Santa Maria cap avall (carrer Major, placeta del Fossar, Portal de Riquer, etc.) i el Raval Nou del segle XVI, que és la zona que va des de la plaça de l’Ajuntament fins a la Glorieta. Tres centres d’Alcoi.
En desembre de 1982, ara fa trenta-quatre anys, es va catalogar com a Bé d’Interès Cultural el casc històric de la ciutat i malgrat aquesta protecció la situació del centre a hores d’ara podríem dir que està a la UCI i amb pronòstic greu o molt greu. Durant l’època del govern socialista de Sanus, des de 1979 fins el 2000, l’objectiu principal de l’ajuntament va ser comprar habitatges per enderrocar-los i acumular solars amb la intenció de crear grans solucions urbanístiques que no aplegaren mai −Plan ARA−. Amb el govern popular de Peralta/Sedano, des del 2000 fins el 2011, la política per al Centre va ser l’especulació urbanística amb la venda de la majoria dels solars a empreses com La Rejola, per tots coneguda; i des del 2011 fins ara, amb el govern socialista de Toni Francés la política del Centre ha estat la de no fer res, el perfil baix, encara que esta política de no fer res, de perfil baix, sembla que està aplicant-la a tota la ciutat. Tres governs d’Alcoi.
Des de la dècada dels 70, quan comencen a aparèixer els problemes, hem perdut la Vila: sols hi han solars buits i una zona marginal sense cap projecte de rehabilitació; hem perdut el Raval Vell a pesar de construir habitatges com la placeta de les Xiques i els voltants, convertits també per la desídia i la falta de projecte en noves zones marginals i hui, trenta-quatre anys després, estem lluitant per no perdre el Raval Nou, mentre que el govern local continua sense projecte, ni visió cap a on vol portar el centre d’Alcoi. Potser, amb aquesta actitud, després continuem lluitant per Santa Rosa o per l’Eixample, esperem que no. Tres lluites pel centre d’Alcoi.
Des de Compromís ho tenim clar, tres objectius en la lluita de hui per recuperar els diferents espais.
Més seguretat: No es pot permetre que, malgrat el que ens diu el comissari “[…] Alcoy es una ciudad con baja delincuencia […]” o “[…] la inseguridad es subjetiva […]”, es permeta que veïns hagen d’abandonar sa casa per la situació d’inseguretat, delinqüència i venda de drogues. Per exemple, al carrer Sant Francesc, al número 4, una senyora s’ha vist obligada a abandonar sa casa, on ha viscut la seua família durant 90 anys perquè la situació està al límit, fins i tot ha vist perillar la seua integritat més d’una vegada, davant la indiferència de la Policia Nacional i el Banc Popular propietari dels pisos ocupats i el fet de mirar cap un altre costat per part del Govern local.
Més atractiu: No aconseguirem mai que el Centre siga més atractiu per viure mentre s’haja de conviure amb “la inseguridad subjectiva” i siga més rendible llogar-la per a 3 dies que reformar-la per a viure tot l’any. En aquest punt cal una implicació ferma de l’ajuntament per generar accions puntuals urbanístiques que pugen afavorir la inversió privada per dinamitzar-la.
Més serveis: No vindran nous veïns al centre, actualment hi viuen menys de 3000 persones on abans en vivien més de 30.000, si no aconseguim dotar el centre de més serveis. El degoteig de comerços que tanquen amb la impossibilitat de tornar-los a reobrir per problemes administratius és alarmant. Ens consta que el director general de Comerç Natxo Costa està fent el possible per resoldre aquest problema i esperem que estiga solucionat el proper any. Cal, novament, una aposta ferma per part de l’ajuntament per rellançar el centre i no parle únicament de bars i restaurants o de turisme.
En definitiva no dic res nou, són objectius que tots plantegem i que cal treballar en paral·lel. Potser la novetat és la necessitat imperiosa de consens entre tots els actors implicats veïns, comerciants, polítics i forces de seguretat per resoldre una part important de la nostra ciutat i no deixar Alcoi com un dònut. La solució, començar a treballar JA de forma consensuada i ràpida, tres dècades després.
Màrius Ivorra
Regidor i Portaveu de Compromís Alcoi
