Més compromís, per Joan Senent

Hi ha un clamor emergent des dels partidaris de Compromís, som els que entenem que una opció política, com qualsevol altre esser viu, si no va a més indefectiblement anirà a menys i, per això, porta el lema de Més Compromís. Construir l’espai Compromís, consolidar i créixer, avançar en quantitat i qualitat és el desig compartit.

L’èxit de Compromís es fonamenta, com a punts forts, en l’excel·lent posicionament en tres eixos polítics principals:

1. Ser una força política d’estricta obediència valenciana i, com a lògica conseqüència, ser la que millor pot defensar els interessos col·lectius dels valencians. No dependre d’organismes ni liderats exteriors que indefectiblement ens porten a doblegar-nos a d’altres conveniències alienes al País Valencià, a més d’una defensa activa de tot allò que és nostre, ens a portat a ser considerats per la majoria de valencians com aquells que millor salvaguarden el seu patrimoni comú i els guanys del seu esforç.

2. Ser una força política progressista, defensora de la justícia social, de la igualtat d’oportunitats per a tots i de la no discriminació de ningú per cap raó ideològica, racial, cultural, econòmica, social, de gènere ni d’orientació sexual. Posar en pràctica els valors d’un humanisme integral, protegir els socialment més febles i tota la riquesa de l’entorn natural i, a més a més, fer-ho d’una forma eficient, sense carregar la societat amb dispendis inútils, són les raons per les quals reclamem més poder en les institucions.

3. Ser una força política profundament democràtica i propiciadora d’un gran avanç en totes les condicions que la caracteritzen, com són la potenciació dels processos participatius en la presa de decisions i en la posterior gestió, la transparència de les activitats i dels seus resultats, el control de les actuacions per les bases i l’aplicació del principi de subsidiarietat. En definitiva, una política de baix cap a dalt que desemboca en una manera de fer inclusiva que no deixe fora cap ciutadà que vulga contribuir al regiment de la cosa pública.

Consolidar els resultats electorals sols és possible si les accions dels nostres representants en les diverses administracions públiques, dels caps al si de la nostra organització i de tota la nostra militància observen una escrupolosa coherència amb els principis que anteriorment s’han explicitat. Ja ho estem fent amb la definició i el seguiment dels punts de l’acord del Botànic. Ara bé, si no continuàrem en eixa línia, els votants quedarien decebuts i segurament votarien altres alternatives o bé s’abstindrien.

Però, per a créixer, a més, hem de superar els nostres punts febles. A nivell extern, el més important és la poca presència en els mitjans de comunicació de masses. Tot i que la nostra presència a les xarxes socials internàutiques i als diaris digitals és prou acceptable, hi ha estrats socials, sobretot d’edat, als quals per elles no arribem. La nostra compareixença mediàtica als periòdics en paper i les emissores radiolectròniques és més aviat minsa. Ens cal urgentment una radiotelevisió pública valenciana on estar presents per a poder proclamar el nostre ideari polític i contestar les mentides i argumentacions capcioses que inventa una oposició gens demòcrata. El retard en l’obertura de Canal 9 ens resulta altament funest.

A nivell intern, el punt més feble és la fragilitat de la nostra estructura. S’ha de dir que legalment Compromís no existeix, les coalicions electorals sols tenen personalitat jurídica pròpia durant el període electoral, per tant, ara mateix no en tenim. Solament som una marca propietat de tres partits que internament gestionen en comú els seus afers, sense cap estructura legal que garantisca el correcte funcionament. Construir una organització política estable és doncs l’objectiu indefugible i això sols es pot fer de dues formes: confluint en un partit únic o creant una federació de partits i persones.

Per altra part, conseqüentment amb el seu esperit inclusiu, Compromís es va constituir com a una coalició de partits i persones, per a donar cabuda a aquells que, estant d’acord amb el projecte, no vulgueren militar en cap dels partits constituents. Aquest col·lectiu, genèricament anomenat Gent de Compromís, s’ha vist, però, foragitat dels mecanismes interns de presa de decisions en la coalició. El problema és patent per a tots els membres de la coalició, fins i tot la mateixa cap de llista de les passades eleccions autonòmiques, en una entrevista a Europa Press (7/1/2017) i en relació a l’encaix de Gent de Compromís, ha dit que cal una reflexió conjunta per a buscar una solució que satisfaga tot el món. Doncs, mans a la feina.

Es comprèn la reticència dels partits integrants de Compromís a desaparèixer al si d’un partit únic, ja que els idearis polítics, encara que concorden en un alt grau, no són totalment coincidents. La coincidència total podrà ser el resultat d’un debat intern que durarà uns quants anys. La única forma organitzativa que queda, doncs, és la de federació de partits i persones. Una federació, però, amb ampla democràcia de base i amb garanties que les minories no siguen anihilades per les majories.

Això es pot aconseguir amb l’elecció dels representants als Consells Comarcals i al de País pel vot igual i universal de tots els membres de Compromís, independentment del partit on militen (o no militen en cap) i amb la tria dels elegits per un sistema proporcional i de llista oberta. La proporcionalitat assegura la representació de les minories i la llista oberta la llibertat d’elegir els militants més idonis siguen o no del partit. L’elecció d’executives pels Consells i l’extensió a totes les conteses electorals del procediment de primàries es poden fer pel mateix mètode. El recurs a referèndums interns, amb garanties de netedat, per resoldre les decisions més importants completaria un panorama d’ampla democràcia interna.

Encara que els partits han de continuar tenint una tasca important a fer, s’ha d’acabar amb el sistema de quotes (que ens recorda “la democràcia orgànica” de “las Cortes” franquistes amb els seus terços de “la familia, el municipio y el sindicato”) producte de les preses i la improvisació dels inicis de Compromís, per a avançar a un sistema molt més democràtic. No és coherent proclamar que volem rescatar persones en comptes d’empreses bancàries i després que siguen els partits i no les persones que formem Compromís els únics que puguen decidir. L’eufemisme de “reserva de pluralitat” no és tradueix més que en una reserva de menys democràcia interna: per a pluralisme, el de les persones membres de Compromís.

Una altra qüestió important per a créixer més és enfortir el nostre tarannà inclusiu per a superar el perniciós sectarisme, un defecte que ens portaria a la ruïna. Això implica facilitar que els membres de Gent de Compromís que ho desitgen puguen constituir un altre partit o associació política al si de Compromís. Així com també afavorir que altres persones, organitzacions i partits, ara externs, puguen entrar a formar-ne part, sense posar més condicions que l’acceptació dels principis ideològics i organitzatius de Compromís i el seu comportament polític totalment d’acord amb ells.

La majoria dels nostres líders naturals s’han convertit en responsables públics i tenen feina per damunt del cap per a endreçar el poti-poti que els han deixat els anteriors governants. No és previsible, doncs, que puguen dedicar massa esforços a endreçar la situació interna de Compromís. D’altra banda, sabem per l’experiència que alguns components de les jerarquies solen ser reticents a qualsevol canvi de l’estatus quo temorosos que el canvi disminuïsca el seu poder. No actuen així la gran majoria dels nostres líders, que són autèntics demòcrates i saben que el seu poder prové de les bases i apoderant les bases s’apoderen ells mateixos.

Perquè el clamor a què inicialment he fet esment es traduïsca en un procés democràtic i eficaç de construcció de Compromís, s’ha de convertir en un moviment de base en el qual els militants que consideren prioritària aquesta necessitat, sense distinció del partit a què estiguen adscrits, puguen organitzar les tasques, comptant amb la col·laboració dels partits i les altres estructures que componen Compromís. Esperem que així siga.

Joan Senent