Saber quants treballadors calen per posar en marxa RTVV no hauria de ser tan difícil si es prenen punts de referència més sòlids que el de la productivitat d’un “retratista”. El primer punt de referència hauria de ser l’informe que es va fer l’any passat a instàncies de les Corts Valencianes i que concretava la plantilla en unes 800 persones. En segon lloc podríem prendre com a punt de referència la plantilla de mínims que hi havia en l’època de l’exdirectora Rosa Vidal que era de 665 treballadors. Plantilla que, més que mínima, caldria qualificar de supervivència. El que seria absurd és prendre com a punt de partida la plantilla de 387 treballadors que plantejava l’informe de Price Waterhose que va servir de base per fer el primer ERO. Si algun dels aspirants que ara opten a la Direcció General planteja una plantilla igual o inferior a aquesta és evident que es tracta d’una oferta temerària que el Consell Rector hauria de tirar al fem perquè només pot ser fruit de la ignorància o de la mala fe.
Arribats a aquest punt, cal recordar, per a major escarni d’aquells que volen fer una RTVV amb uns 400 treballadors, que el veritable informe Price Waterhouse pel qual l’exdirector general José López Jaraba va pagar vora 200.000 euros, no és el que es presentà per justificar el primer ERO. El veritable informe mai es féu públic. El president del Consell Rector, Enrique Soriano, i altres membres d’aquest, com Rafa Xambó, tenen motius per recordar que a Jaraba se li va demanar el veritable informe i aquest es va negar a donar-lo al·legant que era “inviolable”. Ara sabem que l’informe “inviolable” fixava les necessitats mínimes en 659 treballadors i que el de 387 que es lliurà als representants dels treballadors era una burda manipulació. Jaraba mai no va donar l’autèntic informe als sindicats, ni als grups parlamentaris, ni a la Inspecció de treball, malgrat haver-li’l demanat.
Els nous gestors de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació farien bé buscant en els calaixos el tresor inviolable de López Jaraba.
En resum, que la plantilla de supervivència que hi havia en temps de l’exdirectora general Rosa Vidal, curiosament, era pràcticament idèntica a la que de veritat proposava Price Waterhouse.
Els membres del Consell Rector tenen molts punts de referència per reflexionar. Ara, el que cal saber és a quants dels candidats que ara opten a la direcció de RTVV i a quants membres del Consell Rector els han convençut els càlculs basats en la productivitat del “retratista”.
Paga la pena plantejar-se si els valencians ens mereixem una RTVV que ens avergonyisca. Es pot discutir el nombre concret de treballadors que calen per a tirar endavant una ràdio i televisió públiques, però aportant un mínim de rigor. Els mitjans públics de comunicació valencians poden funcionar amb una plantilla lleugerament diferent a la mitjana de la resta de televisions autonòmiques amb llengua pròpia, però sabent que no es poden comprar duros a pesseta.
Jaume Muñoz, Intersindical Valenciana
