El portaveu del col·lectiu d’Iniciativa a la ciutat de Castelló, i membre de l’executiva comarcal de la formació ecosocialista, Marcos Campoy, ha expressat avui que en la darrera assemblea comarcal d’Iniciativa es va acordar impulsar i donar suport a les propostes de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, i en especial, instar als grups municipals de Compromís en els diversos municipis a presentar una moció per recuperar per la ciutadania l’ús dels habitatges buits en mans de les entitats bancàries i instar a fer possibles les penalitzacions a les entitats bancàries que mantinguen immobles buits.
Segons Campoy “ tenim una legislació d’habitatge a anys llum de la catalana, on el pas dels ecosocialistes pel Govern autonòmic va permetre una normativa que ara pot imposar multes coercitives que poden arribar als 100.000 euros, en els casos d’entitats que tinguen injustificadament vivendes buides i sense ús, per això, a més d’avançar en eixe sentit a nivell normatiu, pensem que des dels ajuntaments hi ha una gran tasca a fer; ja que mentre s’han destinat diners públics a salvar a la banca, la banca ha tirat de les cases a milers de ciutadans que no ha pogut pagar la seua hipoteca, i molts d’aquests habitatges continuen buits.
TEXT DE LA POSSIBLE MOCIÓ, ADAPTADA DE LA PROPOSTA DE LA PAH
L’actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seues necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha portat a milers de famílies a la impossibilitat de fer front a les quotes hipotecàries o del lloguer de la seua llar.
La seua traducció social ha sigut la de milers de desnonaments a tot l’Estat Espanyol i centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusió social, econòmica i residencial.
Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a l’Estat Espanyol, ja s’ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries,. Segons l’informe presentat pel Col·legi de Registradors de la Propietat, només durant l’any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers habitatges per impagament de crèdits hipotecaris. Això suposa 115 desnonaments d’habitatge habitual per dia hàbil.
Ens trobem doncs davant d’una situació d’emergència habitacional que constitueix una autèntica anomalia en el context europeu. Com denuncia l’informe Emergencia Habitacional en el estado español, elaborat per l’Observatori DESC, aquesta situació es veu agreujada pel fet que l’estat espanyol és el país d’Europa amb més habitatge buit, 13,7% del parc total – 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011 – i amb un parc social d’habitatge clarament insuficient – menys d’un 2% de l’habitatge existent -.
Les administracions locals, infradotades de recursos, són les que reben en primera instància el impacte social d’ aquesta situació, en tant que les més properes a la ciutadania.
El context descrit i la situació d’emergència en que es troba gran part de la població s’està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d’habitatges als municipis. Una forma d’accés a l’habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es veuen abocats a recorre-hi.
La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seues immobiliàries, actors principals i part responsable de la bombolla immobiliària. Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d’execucions hipotecàries, es mantenen buits ja siga a l’espera de que el preu de mercat torne a elevar-se, o bé perquè es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat són milers d’habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, eludint la funció social que segons l’article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat.
Gran part d’aquestes entitats financeres han estat, d’una manera o altra, rescatades amb diners públics. Algunes directament gestionades pel govern de l’Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i del traspàs d’actius al anomenat ”banc dolent”, la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d’ells a fons perdut, no han implicat cap contrapartida social.
La situació descrita requereix actuacions per part de l’administració que possibiliten l’accés a l’habitatge de tots aquells ciutadans que se’n veuen exclosos, acomplint el mandat constitucional de l’article 47 de la CE.
Donada la gran quantitat de població amb necessitats habitacionals i la manca de recursos públics per fer-hi front, resulta urgent mobilitzar l’habitatge buit en mans de les entitats financeres. Fomentar i garantir la funció social de l’habitatge, desincentivar-ne la utilització anòmala i penalitzar-ne, si s’escau, l’ús antisocial es converteix en un dels pocs mecanismes efectius a l’abast de l’administració per donar resposta a la vulneració del dret.
Davant els intents del govern central de buidar de competències les administracions locals, cal que els ajuntaments defenen l’autonomia municipal satisfent les necessitats habitacionals de la població. És en aquest context que algunes corporacions, com ara Terrassa, havent esgotat les mesures de foment per facilitar l’ocupació dels pisos buits en poder de les entitats financeres, han iniciat procediments sancionadors.
A pesar no tindre una normativa tant procliu a lluitar contra l’habitatge buit, com la catalana, si que es pot avançar cap a adoptar mesures per a evitar la desocupació permanent dels immobles, i l’aprovació de programes d’inspecció; la facilitació de garanties als propietaris d’immobles buits sobre el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes; el impuls de polítiques de foment de la rehabilitació d’habitatges en mal estat; la possibilitat de cedir els immobles a l’Administració Pública per que els gestione en règim de lloguer; i l’adopció de mesures de caràcter fiscal, tant de foment com penalitzadores.
Per aixó, des d’Iniciativa es voria com a molt positiu la presentació de mocions als ajuntaments on les corporacions acordaren:
ACORDS:
Primer.– Manifestar el compromís d’engegar mesures municipals amb l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge de la població i fer front a l’emergència habitacional.
Segon.- Elaborar i aprovar un Pla Municipal d’Habitatge, o actualitzar el planejament existent , que contemple i regule degudament les mesures de foment per a evitar la desocupació permanent i injustificada d’habitatges enumerades .
Tercer.- Elaborar i aprovar Programes d’Inspecció a fi de detectar, comprovar i registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació, començant pels que són propietat d’entitats financeres i altres grans empreses. Aquesta tasca es pot fer a través del creuament de dades en disposició de l’administració i l’atorgament d’audiència a l’interessat, o bé realitzant una inspecció física des de l’administració.
Quart.- Instar als grups parlamentaris de les Corts Valencianes a avançar cap a una nova legislació que contemple el dret a l’habitatge i que penalitze la desocupació permanent d’un habitatge de manera injustificada.
