El diari Información: desinformació al Sud. Per Carles Barquero

21 març 2017 01:00h
Des que el nou Decret de Plurilingüisme ha començat a rodar, molts hem intuït que estàvem davant el gran cavall de batalla de la legislatura. Els que vivim al sud, en aquest territori de frontera, intuírem alhora que la batalla, en el nostre cas, seria especialment dura i costeruda. En el meu cas, no puc queixar-me’n massa: Elx és una ciutat amb una saba valenciana molt viva encara i les actituds de rebuig no sovintegen entre l’alumnat, però sense eixir del meu cercle de col·legues, conec persones valentíssimes que s’alcen a les set del matí i, carregats de paciència i pedagogia, s’enfronten a la realitat de comarques com el Baix Segura.

Moltes vegades, quan València estira del cobertor deixa els peus fora, a l’aire i enfredorits, i els peus en el nostre cas són l’enorme comarca de la Vega Baixa i l`àrea metropolitana Elx-Alacant. Parlem de territoris amb una quantitat enorme de població i un nivell de desertització lingüística molt elevat. Aquells que coneixem aquestes comarques ens comptem, molt probablement, entre els més crítics en relació al Decret. Considerem, per exemple, incoherent, que el mou model establisca una assignatura no lingüística en valencià en comarques on encara avui existeix l’exempció. Ens mostrem incrèduls quan ens diuen que l’oferta en valencià augmentarà quan ni tan sols la línia es complia, perquè tots hem vist com arribava al PEV un professor de música de Villena que deia, simplement, que no volia fer classe en valencià i l’equip directiu no podia fer-hi res. Ens preguntem per què no s’ha buscat el consens amb el PP, que en darrera instància podria tombar el Decret en la pròxima legislatura. En el meu cas, per últim, em pregunte també si eixe caramelet que suposa, segons Conselleria, la convalidació dels títols d’idiomes no esdevindrà a la llarga el caramel enverinat que acabe tombant el decret. Per exemple, en el Constitucional.

Siga com siga, la batalla la tenim plantada. L’esforç pedagògic ens correspon més durament als que habitem en el sud. Lluitem, i ho sabem, contra una realitat sovint hostil. Fa poc vam conèixer la convocatòria d’una manifestació a Alacant amb pancartes ofensives contra el valencià i els qui el parlen. És només el començament. Vindran temps difícils, deia la cançó.  I en aquest joc de forces de la batalla que s’hi preveu ha sorgit un nou enemic declarat amb què no comptàvem: el diari Información. Vegeu aquests titulars i comprovareu fins a quin punt aquest periòdic, suposadament progressista, ha pres part activa en favor del descrèdit i problematització del valencià. Cite només alguns titulars, la majoria escrits per la periodista Victoria Bueno: “Alicante es la provincia que dará menos horas de inglés al estar unido por decreto al valenciano”. “El conseller vuelve a echarse encima a las familias” (a totes?). “Marzà impone el valenciano en tres colegios pese a votar en contra el Consejo Escolar.” (impone?) Hi subratlle els modalitzadors, els excessos dialèctics, les bombes incendiàries.

Els que vivim al sud fa temps que no esperàvem res de bo de Información. Es tracta d’un diari enganxat al provincialisme decimonònic i immune encara al marc autonòmic. Per posar-ne un exemple, no té cap secció d’àmbit valencià. Comença amb una secció “Elche”, després va “Alicante”, després “Provincia” i, arribats a l’evidència inexorable de la política autonòmica, aquesta es disfressa sota la buidor de l’epígraf “Política”. Dic que no esperàvem res d’aquest periòdic, atrapat per sempre en els estrets marges llardosos de la política local i condemnat a l’amplificació eterna dels petits conflictes endogàmics de la vida municipal, però la campanya encetada a partir de l’arribada al poder de Compromís i del Decret de Plurilingüisme supera totes les previsions. La línia editorial capitanejada per Victoria Bueno i beneïda pel director, Toni Cabot, destaca darrerament per presentar el valencià com un motiu de conflicte, amplifica els testimonis dels enemics de la llengua sense contrastar les informacions i adoba un alarmisme demagog que posa sempre en el punt de mira la nostra llengua.

Aquesta mateixa vesprada he tingut una conversa amb Victoria Bueno. Un àngel bo amb arpa inclosa m’ha tocat a l’orella esquerra just quan em disposava a encetar aquestes línies. La conversa ha durat vint minuts i, a l’altra banda del telèfon he trobat una actitud en principi col·laboradora i oberta, però exempta d’autocrítica. Les notícies –diu aquesta periodista- vénen així, els testimonis són els que són i la línia editorial la dictamina el redactor en cap. Balons fora. Per un moment m’he preguntat si davall del posat amable d’aquesta senyora no hi havia més que ironia. Després, i a la vista del feed back de la conversa, algun conegut m’ha comentat que Información només vol que vendre exemplars, abeurar d’una ferida oberta que donarà moltes pàgines grogues i crear una confrontació social ben rendible en termes de beneficis. La premsa escrita es mor –em comenta un altre amic- i una campanya sensacionalista al voltant del valencià assegura com a poc unes quantes vendes.

No sé com acabarà aquest conflicte. No sé si el Decret de Marzà es consolidarà o si, tal com tem, serà tombat per PP i Ciudadanos tan bon punt arriben al poder. Mentrestant, apareixen com bolets associacions en defensa del castellà i actituds ja indissimuladament favorables al darwinisme lingüístic. En aquesta tessitura, fins i tot un vell conegut nostre, el blaverisme, sembla llevar-se la careta i, mutant el discurs, fa pancarta comuna amb els de Defensa del Castellano i Idiomas y Educación. No tinc clar on anirem amb tota aquesta troupe, però crec que perdrem la batalla si permetem que el supremacisme lingüístic ocupe el centre de l’espai ideològic. Sols tindrem èxit si la percepció social d’aquests moviments segueix, en l’imaginari col·lectiu, lligat a l’extrema dreta i a la intolerància i, malauradament, un mitjà com Información constitueix encara un altaveu privilegiat que pot ajudar al fet que, en la percepció col·lectiva, el discurs marginal i extremista no siga el de l’adversari, sinó el nostre.

Carles Barquero
 
next