Va començar a ser conscient de l’excel·lent qualitat del sistema sanitari espanyol mentre feia el doctorat en recerca de Sistemes de Salut en la London School of Hygiene & Tropical Medicine, on actualment treballa. “Consistia a avaluar el grau de satisfacció dels britànics respecte a la Sanitat pública espanyola. Vaig pensar que obtindria moltes queixes però, al contrari, quasi tots es mostraven molt satisfets amb la qualitat de l’assistència i el tracte rebut per part dels professionals”, recorda.
En aquests dies es troba a Seattle, en la Conferència de la Global Health Metrics and Evaluation, des d’on, malgrat les nou hores de diferència amb el nostre horari, ens atén per telèfon per a tractar d’aprofundir en les troballes d’aquest revelador estudi.
Com va sorgir la idea de plantejar aquest estudi?
El professor Martin McKee havia realitzat un projecte de recerca sobre l’impacte de les retallades en la sanitat grega. Arran d’aquesta experiència, em vaig interessar per saber què passava i què podia passar a Espanya. Vaig començar a plantejar-me per què s’havia començat a desmantellar el sistema de salut espanyol, que no solament té un dels millors indicadors d’Europa i un nivell altíssim de satisfacció en la població, sinó que -i açò és quelcom que no massa gent sap- era un dels més barats (la mitjana Europea està en el 7,5% del PIB i a Espanya s’inverteix el 7%). Vaig començar a investigar per a llegir tot allò publicat sobre aquest tema i vaig descobrir que quasi no hi havia material, ni sobre l’impacte de la crisi en la sanitat pública ni sobre les reformes dutes a terme.
El que ha ocorregut a Grècia és el que està passant ara a Espanya?
Encara és prompte per a traure aquesta conclusió. L’impacte de les retallades sí s’ha pogut veure a Grècia perquè fa molt de temps que s’estan duent a terme. A Espanya, acaben d’implantar reformes similars. En l’estudi del professor McKee, per exemple, es va obtenir una evidència: que la crisi havia provocat una deterioració clara en la salut mental dels ciutadans. En la recerca que vaig fer, l’única evidència és que, a Catalunya, els suïcidis han augmentat un 10% i els intents fallits un 20% entre 2010 i 2011. La conclusió més clara a la qual arribem és que, de seguir en la mateixa línia, la realitat grega podria ser l’espanyola, encara que encara es pot reconduir.
Com van obtenir les dades?
Quasi no existeixen informes acadèmics sobre l’efecte que ha tingut la crisi en la salut. Tampoc vaig poder accedir a documents oficials ni sobre l’impacte de les retallades ni sobre les seues possibles conseqüències; no sé si perquè no els han elaborat o perquè no els han publicat. Encara així, vam aconseguir analitzar la poca literatura acadèmica que hi havia, els documents oficials que descrivien les retallades i el publicat als mitjans de comunicació. Per a abordar l’impacte de les retallades, vaig decidir consultar-lo amb metges i infermeres. No perquè el seu testimoni servira com a prova irrefutable, però sí per a nodrir l’estudi de testimonis de persones que conviuen dia a dia amb la realitat de la sanitat i poder conéixer el seu punt de vista.
Les conclusions del seu estudi són opinables o són evidències inqüestionables?
D’una banda, l’estudi aporta per primera vegada dades descriptives sobre les reformes i una evidència clara sobre l’impacte de la crisi en la salut mental. Però també tracta de presentar evidències científiques sobre tres de les reformes que ha experimentat el sistema de salut espanyol: la falta d’universalitat, el copagament i la privatització de la gestió. Respecte a la universalització, la nostra recerca ofereix una hipòtesi, més que una evidència, basada en el cas grec. És a dir, advertim que si es nega atenció mèdica a mig milió de persones (pel motiu que siga, en aquest cas per ser immigrants sense papers) açò comporta un risc per a la salut pública. No està passant encara a Espanya però, tal com ha passat a Grècia, el risc de contagi de malalties infeccioses s’elevarà considerablement si es mantenen aquest tipus de mesures. Pel que fa al model de finançament, tampoc hi ha resultats clars. Vam voler esbrinar si el sistema de salut pública és més eficient que el privat i el resultat no va ser concloent. A Itàlia i Grècia, sí hi ha evidències que, en alguns aspectes, els públics són millors. Però no són resultats que ens servisquen per a afirmar que, des del punt de vista sanitari, és millor el sistema públic que el privat.
Però en el cas de la implantació del copagament sanitari sí hi ha evidències…
En aquest cas sí. Hi ha un estudi clàssic a Estats Units que suggereix que, si el pacient ha de pagar per accedir al sistema sanitari deixa d’anar al metge, tant si té dolències greus com si són lleus. I, a més de l’enorme risc que es deriven d’aquest tipus de decisions, resulta que aquesta mesura, que se suposa que es pren per a estalviar, pot acabar eixint més cara.
En el seu estudi adverteixen que les retallades en Sanitat incrementen el risc de patir patologies infeccioses tals com la tuberculosi o el VIH. Per què eixes malalties i no altres?
Parlem precisament de la tuberculosi i el VIH perquè és el que ha passat a Grècia. Són patologies que poden desenvolupar-se en immigrants sense papers si no tenen accés a l’atenció sanitària, perquè no tenen capacitat per a tallar-les a temps i són molt contagioses. I ja que toquem aquest tema, vull aclarir que nosaltres no afirmem que ja s’hagen incrementat, com han publicat alguns mitjans. Per a conéixer quines són les conseqüències de les retallades i les reformes en el sistema sanitari espanyol han de passar, almenys, dos anys. Nosaltres simplement alertem sobre el que pot arribar a ocórrer si la situació no canvia.
Les entrevistes als metges, amb quina finalitat es van realitzar? I per què solament a Catalunya?
Vam voler parlar amb ells perquè ens explicaren quin havia sigut l’impacte directe de les retallades des de la seua experiència. Les cites més representatives del que han suposat són les que incloem en l’estudi. Triem Catalunya perquè, mentre estava realitzant la recerca, era l’única comunitat autònoma en la qual s’havien engegat les retallades, si bé es preveia que s’estendria a altres CCAA. Encara que aquests testimonis tampoc són evidències. Les mesures d’ajust havien entrat en vigor feia quasi tres o quatre mesos i, en haver passat tan poc de temps, era impossible avaluar el seu impacte real.
Què creu que és el més destacable d’aquests testimonis?
Probablement la preocupació dels metges per la repercussió de les retallades en els pacients. L’estudi inclou tres exemples en els quals parlen d’una reducció de personal -que comporta una pitjor atenció al malalt- o una disminució del nombre d’ambulàncies i, per tant, més possibilitats que el pacient no puga arribar a temps a l’hospital per a ser tractat en un cas greu. També s’havien tancat quiròfans en molts hospitals per la qual cosa, al final, o el pacient acaba en urgències per no operar-lo quan era el moment o el deriven a una clínica privada. Aquest procés reflecteix com s’implementen unes retallades per a estalviar costos sense pensar que les conseqüències no solament poden donar lloc a majors costos, sinó també anar en detriment de la salut.
Esperava que el seu estudi tinguera tanta repercussió?
Suposava que a Espanya sí que tindria certa rellevància, però no que el publicarien en mitjans de comunicació de tot el món. Pel que sé, les notícies sobre l’estudi han tingut entre 80 i 125 milions de visitants al dia en Internet. I em posa molt contenta perquè l’objectiu, precisament, era crear debat. Em dóna la sensació que a Espanya la població no és totalment conscient del perill que suposa perdre la bona qualitat de la sanitat pública, i és positiu que es parle d’aquest tema. A més de necessari, perquè quan retalles en estructures que funcionen bé es tarda molt a recuperar-les. Les crítiques que he rebut, precisament de britànics que resideixen a Espanya, giren entorn que no deixe prou clar l’excel·lència del sistema de salut espanyol i el que podríem arribar a perdre si les mesures d’ajust i les retallades se segueixen aplicant.
Té pensat seguir investigant sobre l’efecte de les retallades en Sanitat?
Sí clar. L’estudi que acabem de publicar és el primer pas. En dues setmanes entrevistarem metges a Andalusia, País Valencià i Madrid. Volem preguntar-los sobre l’impacte que ha tingut la crisi en el sistema sanitari, però també si s’han trobat amb algun problema ètic o moral respecte al minvament en la qualitat de l’atenció al pacient o de la impossibilitat dels immigrants sense papers d’accedir a l’atenció mèdica. I, quasi segur, ampliarem la recerca a Grècia, Portugal i Irlanda del Nord. Crec que en uns sis mesos, més o menys, podrem publicar el resultat de les recerques que estem a punt de començar ara.
