Lluís Torro assenyala que és “el camí invers al tractament del fem que marquen les normatives europees i estatals on la incineració –o l’eufemisme trampós de ‘valorització energètica’- se situa en l’últim pas en jerarquia de tractament, mentre que per al PP valencià és el primer. No es fa res per reduir la producció, i s’està molt per sota d’allò establert en la llei per a la recuperació de materials i el seu reciclatge, prevalent els diners per a les empreses que l’efectuen sobre la generació d’ocupació”, critica.
Per a Esquerra Unida, el PIR aprovat, “manca d’objectius avaluables en tots els paràmetres més importants per a una bona gestió sostenible, tal i com marquen les normatives aplicables. No es compleixen els mínims ni sobre reducció en la seua generació, ni sobre recuperació de matèries primeres per a un nou cicle productiu de vida útil. Això és un balafiament de recursos en materials que ni aquest territori ni el planeta es poden permetre”, lamenta Torró.
El parlamentari d’esquerres recorda que el Consell “porta lustres de retard a gestionar bé aquest tema i no ha complit amb els PIR anteriors ni en construcció de plantes de tractament per al reciclatge ni en abocadors comarcals. Aquesta mala gestió ha provocat la saturació de les infraestructures existents i ara pretén cremar les proves de la seua perllongada mala gestió, donant-li més diners a les empreses cimenteres, les quals es creen per a aquest brut negoci”.
Torro descriu que el PIR únicament presenta projeccions de població i generació de residus en ascens constant, “com si fos una maledicció inevitable, quan és una línia prioritària de gestió prendre mesures per reduir-les. Ho hem dit sempre: és millor previndre que curar”.
El diputat afegeix: “és un mal pla per moltes raons, com la seua falta d’autocrítica i anàlisi de per què no s’ha complit l’anterior PIR, perquè no estableix les bases d’un bon reciclat i reutilització, perquè no atén als riscos per a la salut per la combustió dels residus, que a més es fa i farà per empreses privades, en les quals preval l’estalvi de costos i no l’optimització dels filtres dels gasos emesos, o perquè perd l’ocasió de generar més ocupació amb el reciclat”.
