Garrido s’ha pronunciat així sobre la declaració institucional de l’AVL que afirma que la proposta del PP a Les Corts sobre l’origen del valencià “vulnera l’ordenament jurídic valencià” i la seua redacció “no respecta” la normativa lingüística oficial de l’AVL, que és obligatòria per a les Administracions públiques valencianes.
El president del CJC ha assenyalat que l’AVL és una entitat consultiva i normativa, i que segons estableix la seua llei de creació, tots els ens públics, els mitjans de comunicació públics i les universitats públiques “estan obligats a utilitzar el valencià que l’AVL diga”.
“Privadament, tothom pot utilitzar el que li done la gana, però en l’àmbit públic, la normativa del valencià la fixa l’AVL i és d’obligat compliment”, ha assenyalat Garrido, qui ha afegit que, si alguna institució no acata la normativa, “està incomplint la llei”.
L’incompliment té “conseqüències jurídiques”, ha alertat Garrido, com per exemple que es retiren o que no es puguen obtenir subvencions públiques per a publicar alguna cosa en valencià si no se segueixen eixes normes.
En el cas de la proposta del grup popular, Garrido ha considerat que els grups parlamentaris “tenen una naturalesa jurídica ‘sui generis’ “, encara que és “de lògica” que facen servir la normativa de l’AVL.
“Com a grup que forma part de Les Corts, el normal és que utilitze la normativa de l’AVL, però si no la utilitza les conseqüències jurídiques tampoc poden ser tan fatals com per a no admetre’ls una proposició”, ha opinat.
Garrido ha assenyalat, sobre els projectes de llei del Govern valencià per a reduir les despeses de funcionament i els membres d’institucions com l’AVL, el CJC o el Consell Valencià de Cultura (CVC) que “la inamovibilitat dels membres d’aquestes institucions s’ha de respectar, és l’essència, és l’ànima de la institució”.
“Es tracta que siguen institucions que actuen amb independència i amb objectivitat. Per a açò, ha d’haver-hi inamovibilitat, si la lleves, es perd la independència, es pot perdre l’objectivitat, i per tant es perd l’essència de la institució”, ha dictaminat.
Per a Garrido, els problemes conjunturals en els quals s’argumenten mesures com aquesta “sempre són molt perillosos d’abordar, perquè com el seu propi nom indica són conjunturals” i cal “pensar a deu anys vista, no en despús-demà”.
En el cas de l’AVL, ha recordat que es va crear com a conseqüència d’un dictamen del CVC, de “un gran pacte” que va haver-hi per a crear una institució que donara solució a un problema que ha acompanyat tota la història recent del poble valencià.
Garrido ha destacat que l’AVL es va crear “de forma molt meditada” i seguint el criteri del CVC, que tinguera 21 membres, perquè estigueren representades “diferents sensibilitats i posicions”, cosa que ara es pot reduir mitjançant una llei, si bé s’hauria de respectar la inamovibilitat dels seus membres.
