Afirmar que “és el millor mes de juny des que existeix el registre”, com han fet alguns, no resisteix una anàlisi rigorosa, ja que els successius canvis metodològics invaliden la comparació cap a arrere. És molt important desgranar les xifres amb rigor estadístic, utilitzant sèries homogènies, dades adequades i la periodicitat estandarditzada. Com ja ho ha assenyalat el Mono Político, l’Enquesta de Població Activa (EPA), que realitza l’Institut Nacional d’Estadística, és molt més fiable com a indicador del mercat laboral i és comparable amb la resta de països europeus. Hi haurà, doncs, que esperar a la pròxima EPA per a mesurar amb rigor la situació laboral a Espanya.
Les dades brutes del SEPE mostren que el nombre d’aturats al juny va ser de 4.763.680. Açò suposa un descens de 127.248 persones (-2,6%) pel que fa al mes anterior; però, si es compara en taxa internaual, és a dir, amb els aturats que hi havia al juny de 2012, la xifra ha augmentat en 148.411, un 3,22%. I si ajustem la sèrie eliminant el factor d’estacionalitat, resulta que l’atur no ha baixat en realitat pel que fa a maig, sinó que ha pujat en 996 persones. Per tant, el mercat segueix sense activar-se, i el període estival pot acabar amb xifres desestacionalitzades pitjors àdhuc que les del 2012. Aquesta situació es correspon amb el brusc descens de les rendes de les llars -en nivells del 2007- i el baixó del consum i la inversió privats, que denoten la conjuntura d’una recessió més profunda del que ens mostren les dades. El quadre es complementa amb les xifres del crèdit al sector privat, amb un descens del 9,7% anual.
Les dades del registre no expliquen, per elles mateixes, què ocorre amb les persones que deixen d’estar apuntats al SEPE. Eixes persones s’esborren de la llista d’aturats perquè han trobat ocupació o, per contra, per a passar a la inactivitat perquè han perdut l’esperança de trobar treball. Cap d’aquestes variants es veu reflectida en la sèrie bruta d’atur registrat. Sí es pot apreciar, com més de 90.000 persones han passat a un període formatiu, la qual cosa ha possibilitat donar-los de baixa com a aturats. Per a poder saber si s’està creant o no ocupació, cal analitzar la sèrie de contractes i l’afiliació a la Seguretat Social.
La sèrie de contractes, variable avançada de la contractació, aporta unes dades negatives i preocupants. Al juny es van registrar 1.277.255 contractacions, un 7,9% menys que al juny de 2012. I en els primers sis mesos, el nombre de contractes va descendir un 0,36% respecte al mateix període de l’any anterior. El més greu és l’evolució de la contractació indefinida a temps complet, que amb prou faenes representa el 6,8% del total dels contractes. En termes anual i acumulat, els contractes a temps complet cauen un 19%, és a dir 130.000 persones menys. La reforma laboral, doncs, està molt lluny de complir l’objectiu que el Govern va esgrimir per a aprovar-la: la creació de treball estable.
Les dades anteriors reflecteixen que la gran majoria dels que s’han esborrat dels registres del SEPE no han anat a l’ocupació, la qual cosa també corrobora la dada d’afiliacions a la Seguretat Social. En xifres brutes, les afiliacions a la Seguretat Social van créixer al juny en una mica més de 26.000 persones pel que fa al mes anterior. Però, si ajustem per estacionalitat, la dada és molt negativa: les afiliacions haurien sigut 7.324 menys que al maig i 631.000 menys que al juny de 2012. Solament els no assalariats han registrat un creixement real en l’afiliació, més de 5.000.
Per tant, al juny pràcticament no es va crear ocupació i la major part de les persones que van abandonar el SEPE ho van fer per a passar a la inactivitat, ja siga per descoratjament o per l’eixida física del país de molts nacionals i immigrants. Açò és senyal inequívoc que la deterioració del mercat laboral no ha acabat, atés que la participació laboral és clarament una variable procíclica i indica la predisposició a participar per part dels actius.
Resumint, en la part de l’any en la qual se sol crear ocupació, les xifres d’abril, maig i juny, en termes desestacionalitzats, apunten al fet que la destrucció d’ocupació continua, els contractes indefinits es redueixen i la participació laboral es desploma. Aquest escenari guarda estreta relació amb una política deliberada de reducció de rendes i pensions en termes reals i d’una contínua caiguda de la cobertura de la desocupació. Solament el 61% dels aturats cobra una prestació contributiva. Amb aquest panorama, no s’explica l’eufòria del Govern. O no entenen, o volen enganyar els ciutadans. Però els ‘monos polítics’ estan per a aigualir les festes quan no hi ha motiu per a celebracions.
