La brillant carrera de Briz al món de la música ja ha tingut reconeixements abans als Premis Ovidi Montllor, convertint-lo en un dels personatges més guardonats junt amb Miquel Gil i Feliu Ventura. L’any 2007 guanyà el premi en la categoria de Millor Disc per Quart Creixent, el 2009 la cançó Asincronia li valgué el premi a Millor Cançó d’Autor i el 2011 fou doblement guardonat amb el premi Pop per L’Estiu i el de Millor Cançó per Carolina dins d’un pou.
Al disc Youth, que dóna prioritat als sons acústics, predominen la veu i la guitarra, així com el baix i la bateria. Sense cap tipus de lligams, Briz passa d’un gènere musical a un altre amb temes que estan lligats pel seu estil. El soul de Lleugers es transforma en pop amb No digues que no potser, passant per la cançó intimista amb Quinze o la protesta amb València tensa, sense oblidar el folk-rock de El rastre dels meus herois.
