L’organització juvenil critica l’abandonament dels refugis de la Guerra Civil i demana que es recuperen per convertir-los en espais expositius que recorden la importància de València com a capital provisional de la Segona República entre 1936 i 1937.
Construïts per protegir a la població dels bombardejos durant la Guerra Civil i ocults anys després per l’oblit col·lectiu i la desídia municipal, els refugis antiaeris de València que encara es conserven formen part de la història recent més desconeguda de la ciutat. La majoria dels més de 250 refugis que va arribar a tenir València s’han perdut per sempre, però encara es conserven alguns en condicions acceptables que podrien ser rehabilitats i posar en valor, com el refugi del carrer Serrans o el del carrer Espasa, entre uns altres.
La importància històrica i cultural dels refugis antiaeris de València és indiscutible perquè van ser “pioners” respecte a la resta d’Europa i van ser presos com a exemple de defensa civil per altres ciutats europees durant la II Guerra Mundial. Malgrat això, es troben “abandonats, tancats i alguns d’ells, profundament deteriorats”, lamenten des de Joves Socialistes de València, “i ni tan sols tenen cartells que assenyalen i expliquen a la ciutadania què són aquests espais”. L’agrupació local recorda que molts d’ells estan protegits com Bé de Rellevància Local (BRL), per la qual cosa considera que l’Ajuntament de València ha de realitzar “les actuacions oportunes per a la seua recuperació”, tal com obliga la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, ja siguen de titularitat pública o privada.
Des de l’organització juvenil assenyalen que aquests espais, una vegada rehabilitats, “podrien obrir-se al públic i ser el lloc apropiat per organitzar exposicions històriques que recorden l’important paper de València com a capital de la Segona República entre 1936 i 1937, donant-los un ús cultural i didàctic per convertir-los en centres d’informació i documentació sobre la Guerra Civil”. “Només alguns, els més apropiats”, puntualitzen. Amb això es compliria un doble objectiu: “ensenyar aquesta part tan important de la història de la ciutat i donar a conèixer els refugis, doncs el seu desconeixement és, en general, absolut”. A més, si foren visitables, la corporació municipal podria així “ampliar l’oferta turística i cultural de la ciutat”. Moltes ciutats espanyoles, com per exemple Barcelona o Almeria, van habilitar des de fa temps aquests espais com a “llocs de la memòria” o per a ús públic, amb finalitats turístiques i culturals, però ací és “un tema tabú”, critiquen.
Joves Socialistes de València denuncia que el “nul interès” que ha demostrat Rita Barberá per recuperar, conservar i difondre el patrimoni històric bèl·lic de la València dels anys 30 es deu únicament a “motius ideològics”. Efectivament, des de l’Ajuntament “han ocultat decididament aquests espais” i qualsevol altra referència que “puga recordar al període republicà”. Però convé recordar a l’alcaldessa que els refugis “no estan vinculats a cap dels dos bàndols, fet que tal vegada ignora, sinó que són construccions que oferien protecció a la població civil”. Els refugis representen l’esforç col·lectiu i la solidaritat popular durant els moments més difícils de la guerra.
Finalment, recorden que són vàries les institucions, associacions i col·lectius que han reclamat la rehabilitació dels refugis per donar-los un ús cultural, des del Grup Municipal Socialista, a través de les seues mocions, i el Consell Valencià de Cultura (CVC), fins a associacions com a Veïns del Carmen, Cercle Obert i Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural, aquests últims mitjançant escrits i denúncies.
