Ara que el Jaume Sastre es recupera a sa Casa Llarga, després de 40 dies en vaga de fam, volem fer-li arribar el nostre agraïment i suport.
Subscrivim els acords del Gabinet de Crisi: res no s’atura. La vaga de fam ha estat un pas més en la lluita per una escola digna, de qualitat i en català front les imposicions del govern contra el poble de José Ramón Bauzà, qui ha preferit mantindre tancada la via del diàleg pel que ha lluitat el Jaume, posant en joc la seua salut i la seua vida. La lluita continua amb noves accions pel proper curs.
La nostra llengua ha de ser la llengua de la nostra escola, senzillament, perquè no ho ha de ser cap altra. Perquè ja s’ha demostrat que pot ser i és la llengua vehicular d’una escola oberta i integradora, de tothom i per a tothom, i on s’aprenen i es parlen altres llengües.
Perquè l’escola en castellà no és “la llibertat” de poder elegir, és la imposició a milers de famílies que no tenen altra opció d’escolarització pels seus fills i filles, és el bloqueig durant dècades de l’apertura de línies en valencià i el tancament de les que poden i sempre que poden, com ha passat amb el Pare Català de Benimaclet.
És el que hem patit moltes i molts que, si sabem parlar i/o escriure la nostra llengua al nostre país, és perquè ho hem hagut de aprendre fora de l’escola que hauria de ser de tothom. És la continuïtat de l’escola franquista, una de les pitjors entre les moltes continuïtats del franquisme que hem de patir. És la garantia de reproducció del genocidi lingüístic amb la imposició del castellà “que entendemos todos” a la força.
Volem insistir en l’agraïment al Jaume Sastre pel seu compromís, la seua dignitat i el seu exemple. La lluita continua.
CUP Almàssera
