La presència d’animals de diverses espècies en el nucli urbà i en l’extraradi del Municipi, planteja a l’Ajuntament un gran nombre de problemes higienicosanitaris, econòmics, mediambientals i és causa de freqüents conflictes veïnals.
D’altra banda, és important considerar que els animals tenen un dret i han de rebre un tracte digne i correcte que, en cap cas, supose unes males condicions higienicosanitàries contràries a la seua espècie i grau de desenvolupament. A més, cada vegada hi ha una major demanda per part de la societat cap al respecte dels animals.
Cal una DECLARACIÓ MUNICIPAL PER LA CONVIVÈNCIA I ELS DRETS DELS ANIMALS, basada en que tots els animals, siga quina siga la seua espècie, tenen el dret a ser respectats. No han de ser víctimes de maltractaments, d’esforços desmesurats, d’espectacles violents ni actes cruels que els comporten patiments físics o psíquics i que els drets dels animals es complementen necessàriament amb els deures dels seus propietaris, tant en relació amb els animals com amb el conjunt dels ciutadans i ciutadanes. És per això que es responsabilitat dels posseïdors d’un animal mantenir-lo d’acord amb les normes de la bona convivència, evitant comportaments incívics que puguin molestar la resta de la ciutadania. Per tal de facilitar la millora de la mútua convivència i del civisme cal adaptar i millorar les condicions de la ciutat. I per tant que es requereix el foment de programes educatius envers el civisme i el respecte als animals, l’estudi del seu comportament i de les seues necessitats i campanyes de sensibilització que fomenten la millora de les relacions cíviques com a base de la convivència.
Per això cal apostar per un NUCLI ZOOLÒGIC Municipal que es defineixen com a nucli zoològic tots aquells centres i establiments que alberguen, comercialitzen, tracten i reprodueixen animals. L’objectiu d’establir l’obligatorietat d’aquest Registre és donar compliment al que estableix la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, en el sentit d’assegurar la protecció i el manteniment en condicions adequades dels animals allotjats en aquests centres i establiments. I dins de la catalogació cal observar la Secció d’instal·lacions per al manteniment temporal d’animals domèstics: es consideren animals domèstics tots aquells destinats a viure en domesticitat a la llar, excloent-ne els que aportin productes o usos de renda per als humans.
I cal apostar per aquesta linia per que l’arreplegada d’animals domèstics en el terme de Sagunt puga ser gestionada per una protectora i no per una gossera.
Les gosseres fonamentalment estan creades pels ajuntaments ja que la Llei de Protecció Animal diu que els ajuntaments de cada localitat han d’encarregar-se d’arreplegar els animals vagabunds i tenir-los un mínim de 20 dies fins que aparega el seu propietari o un nou amo. Les gosseres són un negoci, és a dir, una empresa AMB ÀNIM DE LUCRE a la qual els Ajuntaments contracten, per a complir amb l’obligació, que la llei els imposa, d’arreplegar els animals abandonats.
Una vegada arreplegat l’animal, la gossera comprova si té microxip. En cas de tenir-ho, es posarà en contacte amb l’amo per si desitja recuperar-ho. Si no tinguera microxip o l’amo no anara localitzat o no passara a retirar-ho, l’animal, si ningú es fa càrrec d’ell, podrà ser sacrificat a partir del dia vint-i-u des del seu ingrés en la gossera. En tractar-se d’un negoci, necessiten l’espai per a arreplegar nous animals que generen nous ingressos. Avui dia i gràcies a voluntaris se sacrifiquen cada vegada menys animals, ja que en moltes d’elles acudeix gent altruista i que no percep diners algun per part d’aquesta empresa ni de l’Ajuntament per a fer fotos i difondre per a adopció. La fortuna somriu molt més als gossos que als gats, ja que el nombre d’adopcions de gats en les gosseres és mínim, i són sacrificats amb molta major impunitat.
-Les protectores, són associacions SENSE ÀNIM DE LUCRE, és a dir, no generen beneficis i els diners que es puga obtenir mitjançant les seues pròpies activitats, socis, donacions o subvencions (que quasi mai arriben), és íntegrament utilitzat per a atendre als animals que arreplega i per a mantenir les seues instal·lacions.
En les protectores d’animals no se sacrifica (excepte excepcions de malaltia terminal només per a evitar major sofriment de l’animal), per la qual cosa l’animal viu tota la seua vida, si és que ningú ho adopta, en les seues instal·lacions. Es fomenta l’esterilització per a evitar la proliferació d’animals abandonats en els carrers i s’intenta conscienciar a la població que adoptant un animal s’ajuda a dos : l’adoptat i l’espai que, en quedar desocupat, permet acollir a un nou ser abandonat.
Les protectores són gestionades per voluntaris, és a dir, persones que, tenint el seu propi treball, dediquen el seu temps lliure de manera totalment altruista, a ajudar a aquestes pobres víctimes que algun *desaprensivo va adquirir en el seu moment i una vegada complit el capritx, va llançar sense contemplacions al carrer. Es cuida als animals amb afecte, alimentació adequada i assistència veterinària; se’ls protegeix. És a dir, en resum: encara que actualment els dos organismes es diuen Protectora d’Animals, si percep diners de l’Ajuntament per la gestió d’animals i funciona d’aqueixa manera és una gossera, on els animals més que probable van a viure en unes condicions indignes, amb amb prou faenes assistència veterinària, amuntegament, condicions inadequades de temperatura i humitat, alimentació escassa o inadequada i sense afecte ni suport davant el seu sofriment. És un negoci i serà gestionat com a tal. A Espanya hi ha gosseres terribles en la qual ningú amb un mínim de sensibilitat pot eixir d’allí i oblidar el que ha vist, i unes altres que gràcies a voluntaris funcionen de manera més humana, però en qualsevol cas no tenen res a veure amb una Protectora, on els animals no generen benefici sinó que al contrari són cuidats amb autèntica devoció per gent que dedica el seu temps i diners a protegir-los.
Sobretot per aquesta diferència fonamental en les gosseres no hi ha un control ni exigències a l’hora d’adoptar i molt menys un seguiment del que després li ocórrega a aqueix animal. En les Protectores l’animal es lliurarà esterilitzat o amb compromís d’esterilització, s’exigiran uns requisits per a l’adopció i es farà un seguiment de l’animal lliurat.
Per tot això presentem les següents propostes:
Que l’Ajuntament de Sagunt comence els tràmits per a crear l’Ordenança de Protecció, Tinença i Venda d’Animals que aposte per el Drets dels Animals.
L’estudi de la creació d’un nucli zoològic municipal que puga ser gestionat per una protectora.
Que l’Ajuntament de Sagunt regule la creació de col·lonies felines i tinga un protocol per tal de poder registra-ne.
Compromís per Sagunt
