Diari La Veu del País Valencià
Investigadors apliquen una nova metodologia per a documentar l’Art Rupestre
RedactaVeu / València

A més, suposa una eina ‘molt valuosa’ per acostar al gran públic l’art rupestre del País Valencià. El nou mètode ha estat aplicat ja en diferents enclavaments de l’art rupestre llevantí, com el Cingle de la Mola Remígia, la Cova Remígia i la Cova Saltadora, totes situades en l’entorn del Parc Cultural de Valltorta-Gassulla, sota la supervisió de Valentín Villaverde, catedràtic de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. Els seus resultats han estat publicats en el Journal of Archaeological Science.

“El sistema recopila una detallada documentació mètricvisual de qualitat dels conjunts pictòrics sense necessitat de mantenir contacte directe sobre els motius dibuixats i el suport. Actualment, els arqueòlegs analitzen l’estil, la composició, els materials, etc. abordant l’anàlisi de les figures en 2D. Però cal tenir en compte que en els abrics o coves hi ha molts trencaments, esquerdes, canvis de plànol, etc., la qual cosa suposa un obstacle per al seu estudi. Ara som capaços d’integrar els calcs dels arqueòlegs sobre models fotorealístics 3D que enalteixen la representació gràfica del conjunt”, destaca el professor José Luis Lerma, investigador del Grup d’Investigació en Fotogrametria i Làser Escàner de la UPV.

El procés per a l’obtenció dels models 3D comprén: una alçada topogràfico-fotogramètrica mitjançant làser escàner georeferenciat a partir de solucions GNSS i captura fotogràfica de tot el conjunt.

En paral·lel, els investigadors duen a terme una presa fotogramètrica de tots els motius, panells i abrics per a complementar els núvols de punts. “A partir dels núvols de punts es generen els models 3D primer de conjunt i després de cadascuna de les figures, i li donem color amb tècniques fotogramètriques que permeten reprojectar els calcs sobre els models amb un nivell de qualitat difícilment superable.

En reprojectar-lo, l’arqueòleg ja ho està veient en veritable magnitud, la qual cosa facilita l’estudi i anàlisi de les pintures. El treball final, en lloc d’acabar solament en un plànol, torna als arqueòlegs en 3D, la qual cosa obri les portes de la interacció multimèdia i la divulgació científica del nostre llegat patrimonial a la societat”, conclou el professor Lerma.

Comparteix

Icona de pantalla completa