Hui fa 8 anys que l’accident de metro més gran de la història d’Europa es va cobrar la vida de 43 persones i en va ferir a 47 més. 8 anys després cada vegada sembla més clar que l’accident es podria haver evitat, que hi va haver ocultació de proves i sobretot que no hi va haver assumpció de responsabilitats per part dels nostres governants.
L’accident de metro i la seua gestió per part del govern, juntament amb el cas Blasco, són probablement els dos exemples més rellevants de la indecència i la immoralitat, la manca de valors i d’humanitat de qui ens governa.
I en el nostre cas com Alfredo Castelló, i el PP a Sagunt no volen fer complir un acord plenari, hem penjat la samarreta de l’Associació de Victimes del MEtro 3 de Juliol al nostre despatx, tal i com és veu en la foto.
El passat ple de 29 de juny de 2013 hi va haver una proposició de Compromís demanant la REOBERTURA CAS ACCIDENT DEL METRO DE VALÈNCIA.
Llegida la proposició política presentada pel Grup Municipal Compromís sense previ expedient administratiu, el tenor literal de la qual és el següent:
“El 3 de juliol de 2006, es va produir a la ciutat de València el pitjor accident de metro mai mai produït a l’Estat espanyol. El descarrilament d’una de les unitats del tren va provocar la mort de 43 persones i 47 van resultar ferides a l’arribada de l’estació de Jesús.
Havent-se produït una sèrie de factors que van desencadenar l’accident, i que haurien d’haver generat una investigació seriosa i concloent amb tal de garantir a les víctimes i als seus familiars el coneixement de la veritat, la societat valenciana s’ha trobat amb el silenci i el consegüent oblit. La velocitat a què anava el tren, el mal estat de les vies, les deficiències tècniques dels trens, les mesures de seguretat instal·lades en altres línies de metro que no estaven en la Línia 1, les reiterades denúncies dels sindicats sobre la perillositat d’aquell tram, els descarrilaments previs que es van ocultar o les finestres mal segellades, no pareixen haver sigut motius suficients perquè s’iniciara un procés, polític i judicial, que explicara amb claredat els fets i es depuraren les responsabilitats querecaigueren.
Per si no fóra poc, la comissió parlamentària que es va crear va quedar desdibuixada pel fet, conegut posteriorment, que totes les persones que van comparéixer havien sigut alliçonades per una empresa de comunicació (H.M. Sanchis), on lluny de dir la seua veritat, es van cenyir a un guió prèviament escrit per aquests consultors i pactat amb els directius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.
Ni investigació ni procés judicial ni veritat. Els familiars de les víctimes no han tingut res d’això. Per contra, han vist com una de les pitjors tragèdies dels últims anys conegudes en el territori valencià, cau en l’oblit i provoca així un doble dolor.
L’aparició de noves informacions sobre les causes que van provocar l’accident del Metro de València, fan necessària, per respecte a les víctimes, a la veritat i a la moral, que es torne a crear la Comissió Parlamentària d’Investigació que anys arrere es va tancar.
Els acords d’aquesta moció va quedar de la següent manera, que durant la lectura de la proposició per part del ponent, Sr. Fernàndez, aquest introdueix in voce una modificació del primer punt de la part dispositiva, que queda de la manera següent: “L’Ajuntament de Sagunt acorde que cada 3 de juliol, recordar la tragèdia ocorreguda en el metro de València fent onejar les banderes a mig pal.”
Així com que l’Ajuntament de Sagunt acorda sol·licitar al president de les Corts Valencianes que a conseqüència de les informacions aparegudes es torne a crear la Comissió d’Investigació que aclarisca d’una vegada per sempre les causes de l’accident del metro ocorregut a la ciutat de València l’any 2006 i també acorda sol·licitar a la fiscalia la reobertura immediata del cas de l’accident del metro de València.
Compromís per Sagunt
