A l’escrit, que ha enviat a la Sala Civil i Penal del TSJCV, a què ha tingut accés Europa Press, la defensa de Barberà demana que, amb coneixement que en l’exposició raonada s’apunta a la seua suposada responsabilitat penal en el marc d’aquesta causa, se li remeten les diligències practicades sobre la qüestió, així com les que més endavant s’efectuaran.
D’aquesta manera, la màxima instància judicial del País Valencià ja té per part a l’alcaldessa, assistida d’advocat i procurador, segons una providència dictada aquest dilluns, mentre que serà a partir del setembre quan es pronuncie sobre la qüestió de competència plantejada per a instruir els delictes atribuïts a Camps i Barberà: malversació continuada, prevaricació, frau a l’Administració i falsedat en document oficial.
En la seua exposició raonada, de 70 pàgines d’extensió, el titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Palma subratllava com la contractació de l’Institut Nóos amb vista a impulsar el València Summit, per les tres edicions del qual l’entitat va percebre uns tres milions d’euros públics, responia “només al desig” de tots dos de “doblegar-se a les exigències d’Iñaki Urdangarin en atenció al seu parentesc amb la Casa de S.M. El Rei”.
A partir d’ací, asseverava el magistrat, les contractacions de Nóos han sigut actes “estrictament voluntaristes en la mesura que no obeïen a procurar l’interés general” sinó “només al desig de doblegar-se a les exigències, que per molt cortesament que es plantejaren, no deixaven de ser-ho”, del Duc de Palma.
Així, el jutge recalcava el fet que, sense que s’iniciés “absolutament cap procediment administratiu de contractació” i “en exclusiva atenció” que per part de Camps era àmpliament “conegut” que al capdavant de Nóos estava Urdangarin, l’expresident valencià “entenia que era obligat accedir a les pretensions del Duc perquè era el gendre de S.M. El Rei”.
Alhora, al·ludia a la presumpta intervenció de Camps en les negociacions d’uns Jocs Europeus que mai van tenir lloc però pels quals Nóos va percebre 382.000 euros del Govern valencià.
“Sense el beneplàcit de Camps, no es comprén aquesta submissió”
Sobre la qüestió, l’instructor incidia que l’aprovació del conveni per part de la Generalitat no va estar precedit de cap estudi econòmic ni de mercat, asseverant que “sense el beneplàcit del president, en Francisco Camps, no es comprén la submissió del Govern valencià a les exigències” del marit de la Infanta Cristina. “L’objectiu del conveni mai va arribar a complir-se però les arques del País Valencià es van veure reduïdes en la suma de 382.203 euros”, abundava.
El magistrat destacava en aquesta línia la “sorprenent celeritat” amb la qual ha estat tramitat l’expedient en la mesura que “tres dies consecutius, nadalencs a més [a finals del 2005], el que no és un impediment jurídic però sí una no molt usual pràctica”, van bastar perquè en diferents àmbits administratius “perfectament sincronitzats entre ells, es poguera informar, concertar i aprovar” el conveni de col·laboració per a l’organització dels JJEE.
