La situació laboral a les comarques de la Marina Baixa i l’Alacantí no millora. Segons ha denunciat el sindicat CCOO a la primera d’elles, la contractació temporal segueix per sobre del 95 %, mentre que a l’Alacantí la desocupació augmenta en 891 persones en un any.
L’evolució de la desocupació en la Marina Baixa continua la seua previsible evolució. Juliol sol ser un mes en el qual es redueix el nombre de persones registrades en situació de desocupació en aquesta comarca. En principi, cal valorar que es reduïsca l’atur tant en còmput mensual (-602 inscripcions) com a interanual (-44). No obstant açò, aquesta reducció no es deu a la recuperació de l’activitat econòmica comarcal, més enllà de l’impuls que el turisme aporta en aquests mesos, en realitat, ens trobem que la contractació temporal segueix disparada i sense control aconseguint aquest mes el 95’6% del total de la contractació. Igual que el mes de juny, “aquesta comarca no crea ocupació sinó precarietat”, denuncien des de CCOO.
Aquesta situació suposa que, donades les facilitats per a l’acomiadament que ofereix la reforma laboral de Rajoy, es destruïsca ocupació amb drets i el que es creu ho siga precari en extrem.
Des que va començar la crisi, aquesta comarca ha perdut 10.108 llocs de treball.
Per localitats, cal destacar les reduccions de la desocupació a Benidorm (-263) i en La Vila (-136). No obstant açò, la clau és la mateixa: a Benidorm la contractació està lligada a la precarietat; aquest juliol passat s’han realitzat 5.392 contractes en eixa localitat, dels quals el 96’98% han sigut temporals. A més, el 97’16% d’aquesta contractació ha sigut en el sector serveis, la qual cosa indica la perillosa dependència que Benidorm presenta del sector serveis, sector en el qual s’ha vingut consolidant un model de mercat laboral molt precari basat en la contractació de mala qualitat i en l’abús de les hores extres i de les jornades parcials que amaguen jornades completes.
Pel que fa a la comarca de l’Alacantí, durant el passat mes de juliol, el nombre de persones en atur registrades en les oficines del SERVEF va disminuir en 84; una xifra que no arriba a compensar la pèrdua anual d’ocupació que es va situar en les 891 persones més sense treball des de juliol de 2012. Si, a més, fem el recompte des que va començar la crisi allà per l’any 2007, el nombre de persones que han engrossit les llistes del SERVEF arriba a 35.922.
Ocupació lligada a l’estacionalitat turística
No obstant açò, a més de la pèrdua d’ocupació real, segueix preocupant la deterioració sistemàtica de la contractació en aquesta comarca. El passat mes de juliol, el 94% de la contractació realitzada va ser temporal (93’99%). Aquesta situació és resultat que la poca ocupació que es crea està lligat a l’estacionalitat turística, per la qual cosa no és una ocupació a llarg termini (que seria el necessari per a un creixement productiu sostenible), a més, aquest mes el 87’85% de la contractació comarcal ha sigut en el sector serveis, la qual cosa suposa que quan acabe l’activitat turística, l’atur tornarà a créixer. L’ocupació que es crea segueix sent conjuntural, lligat a l’estacionalitat turística i molt precari.
Cal destacar la bona dada de Mutxamel que descompta desocupació respecte al mes passat, pràcticament totes les localitats ho fan (excepte Alacant i Aigües). La pitjor dada és Alacant que suma 188 persones en atur registrat en un mes, i que, respecte a juliol de 2012, l’augment de la desocupació se situa en les 599 persones, un ritme de destrucció d’ocupació que assenyala el fracàs de les polítiques d’ocupació del Consell i de l’Ajuntament de la ciutat.
Es continua amb la deterioració general del mercat laboral comarcal sense que açò supose més contractació. Els discursos de patronal, polítics i “especialistes” a sou del FMI segueixen lluny de la realitat del mercat de treball, lamenten des del sindicat. La reforma de la reforma laboral que Bañez perpetra aquests dies es dirigeix a “facilitar els acomiadaments col·lectius amb la promesa que es generarà més ocupació: la realitat indica tot el contrari, a més precarietat, més pobresa, la qual cosa és una obvietat”.
