RedactaVeu / València
Carles Mateu és un veí d’Almenara a qui l’any passat la Guàrdia Civil decidí retirar-li tots els punts del carnet de conduir amb una denúncia falsa pel simple fet de parlar a l’agent corresponent en valencià. El jutge va donar la raó a Carles Mateu.
Rubén Durà és un veí de Puçol que fou parat per la Guàrdia Civil, a principis d’agost al Puig, en un cotxe on anaven 4 ocupants més. Curiosament, els dos que parlaren valencià reberen una denúncia falsa del guàrdia civil corresponent per parlar valencià. Quan anà a la caserna de Puçol, malgrat que aleshores hi fou tractat amb respecte, els agents justificaren l’actitud del company amb frases com ara: “es que claro, si le hablasteis en valenciano, él se pudo molestar”, o “simplemente por respeto deberíais haberos dirigido en castellano”, o “la verdad es que cuando te empiezan hablando en valenciano jode bastante”.
Paco Muñoz Garcia fou detingut el 18 de juliol passat en una concentració a Elx per parlar al policia nacional en valencià, després que l’agent li demanara la documentació amb el comentari: “a mi no me hables en el valenciano de los cojones”.
Lluís-Xavier Flores, a principis del juliol, fou insultat per un policia local del Campello per parlar-li en valencià i dir que el seu nom era “Lluís Xavier”. El policia el denuncià per altercats i per intentar fugir amb una sanció de 400 euros.
Laura és una xica de Castelló que anà a l’Arenal Sound de Borriana i al control de seguretat un agent li digué que: “A qui decidisc jo el que faig i, si no em parles espanyol, aquí no entres, és la llengua d’Espanya”.
Molts valencianoparlants reconeixeran aquestes actituds de les forces de seguretat per haver-les patit en alguna ocasió. Fins ara, però, no eixien a la llum pública i els diversos cossos de seguretat continuaven amb actuacions valencianòfobes amb total impunitat. Ara bé, el cap de setmana passat, l’escalada de repressió contra els valencianoparlants pujà un grau fins a igualar-se al que passava durant el franquisme: la violència física. A un dels joves l’agafaren pel coll mentre li torcien el braç i a l’altre jove un guàrdia civil el va empentar fins a fer-lo caure a terra i li va clavar una puntada de peu mentre li deia a l’orella: “demà ja veuràs, et mataré”.
Arribats a un punt en què en una democràcia que forma part de la Unió Europea, els valencianoparlants som agredits verbalment i ara físicament al nostre país per parlar la llengua pròpia del poble valencià que és oficial, en la majoria de casos per funcionaris que vulneren la legislació, sense que això els comporte cap tipus de sanció per fer-ho i amb un govern de la Generalitat que omet la responsabilitat de defensar els drets dels valencians davant unes agressions que són escandaloses, és hora que la societat civil comence a mobilitzar-se per ella mateixa, independentment de les institucions, per posar fi a uns comportaments que són característics d’una dictadura feixista. És per això que jo, Jaume Flor, convoque tots els valencians i tots aquells que estan en contra de qualsevol tipus de discriminació, perquè aquest dissabte 10 d’agost a les 20:00 hores tuitegem al twitter d’una manera respectuosa, però ferma, en favor de la defensa dels drets dels valencianoparlants a fer servir la nostra llengua i per dir que ja n’hi ha prou i que no consentirem cap més agressió amb el hastag #stopvalencianofòbia @arenalsound (esdeveniment del facebook: com a primera passa d’una mobilització que ha de tindre els objectius següents.
- Que el festival Arenal Sound presente disculpes públiques per les agressions i es comprometa que tot el personal que hi treballe d’ara endavant parle les dues llengües oficials al País Valencià.
- Que mai més no hi haja cap tipus d’agressió per parlar valencià.
- Que els funcionaris que cometen una agressió valencianòfoba perden la condició de funcionaris i siguen inhabilitats per ocupar cap càrrec públic.
- Que els culpables de valencianofòbia vagen a la presó i hagen de pagar una indemnització a les víctimes.
- Que tots els funcionaris de tots els cossos al País Valencià hagen de saber expressar-se perfectament tant oralment com per escrit en les dues llengües oficials sense cap tipus d’excepció.
