L’esborrany del Pla Hidrològic és un pla “continuista que no resol el principals problemes del Xúquer i que torna a repetir els mateixos errors del nefast Pla de 1998”. Així de contundents s’han mostrat des de la Plataforma Xúquer Viu després de conéixer el document. Segons afirmen, aquest dóna satisfacció als usuaris econòmics, principalment al ‘lobby’ de l’aigua d’Alacant i al regants de la Manxa Oriental, en detriment dels usos ambientals i de la recuperació dels rius, aqüífers i zones humides i no resol el problema dels abastiments de la Ribera que queden clarament discriminats respecte a la resta d’abastiments.
Per eixe motiu, Xúquer Viu ha anunciat que acudirà a les instàncies judicials de l’Estat i europees, si no es modifica substancialment l’esborrany publicat, per incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua.
Segons expliquen fonts de la platafomra, l’esborrany publicat obri la porta, de bat a bat, a un nou transvasament des de Cortés de Pallars. El canvi de recursos sobrants, que apareixia en l’anterior Pla, per recursos excedents, amaga la possibilitat que eixos excedents es puguen produir no al final del riu -cas dels sobrants- sinó aigües amunt, considerant el conjunt d’embassaments.
“Tal i com figura en l’esborrany, en situació de normalitat, seria possible fer transvasaments d’aigua cap a Alacant des de Cortes de Pallars o des d’Antella; la qual cosa posaria en clar perill tant l’Albufera com el propi Xúquer, i també els regadius de la Ribera Baixa”, asseguren.
Pel que fa al principal problema del Xúquer, sobre la disminució del seu cabal en les últimes dècades, l’esborrany deixa les coses exactament com estaven, “beneint la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental i la del mateix riu que en depén”.
Els cabals ecològics són els grans sacrificats d’aquest Pla, per exigus o inexistents que són. “Per posar un exemple, apunten les mateixes fonts, en l’últim tram del riu, a partir de l’Assut de la Marquesa, el Xúquer es deixarà pràcticament sec, ja que el cabal proposat és de 0’5 m³/segon, reduint a la meitat el metre cúbic contemplat en la proposta inicial, que ja era insignificant”.
Abastiments de la Ribera
Els abastiments de la Ribera estaran lligats a intercanvis i clarament “discrimintats” amb la resta d’abastiments. Per als abastiments dels pobles de la Ribera es fixa una assignació de 10 hm³/any però lligada a una permuta amb els pous de sequera dels regants, el funcionament dels quals hauran de pagar els abastiments.” Aquesta solució discrimina clarament els abastiments de la Ribera amb els de València, Albacete i Sagunt, que no tenen aquesta dependència”.
Cal destacar, finalitzen, que molts dels objectius d’assolir el bon estat de les masses d’aigües, que és precisament la finalitat de la Directiva Marc de l’Aigua, s’ajornen a 2027. És així el cas dels principals problemes del Xúquer, com és l’aqüífer de la Manxa Oriental, l’Albufera, o el curs baix del Xúquer. Igualment determinats cabals ecològics no s’implantaran fins al 2021.
