L’organització ecologista ha presentat hui en roda de premsa la 13a edició de l’informe ‘Destrucción a toda costa 2013’, que reflecteix que, entre 1987 i 2005, es van destruir 2 hectàrees diàries de sòl natural en la franja dels primers 500 metres costaners.
Segons les dades de l’estudi, que analitza mitjançant imatges de satèl·lit la primera franja costanera municipi a municipi, Castelló (amb un 74 % de destrucció costanera en 18 anys), València (amb un 71 %) i Almeria (39 %) són les províncies que amb més rapidesa han destruït sòl costaner durant “els 18 anys de bambolla immobiliària”.
En xifres generals, el País Valencià ocupa el primer lloc en superfície costanera total urbanitzada -el 51 % de la seua franja costanera ja està construïda-, seguida per Catalunya, amb el 44 %, i Andalusia, amb el 36 % del seu sòl costaner.
Greenpeace també ha presentat el llistat dels deu pitjors municipis en aquesta matèria, un llista integrada per Calp, Calvià, Chiclana de la Frontera, Cubelles , Oliva, Orpesa, Sant Bartolomé de Tirajana , Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), Vera (Almeria) i Zierbena (Bizkaia).
Localitats com Chiclana de la Frontera, que passa de 80.000 habitants censats a 300.000 a l’estiu, o Oliva, la localitat de l’Estat que més ha augmentat la urbanització en primera línia de platja, “són municipis que no han de servir d’exemple”, ha afirmat Pilar Marcos, responsable de campanya de Costes de Greenpeace Espanya.
Enfront d’aquests mals exemples, Ispaster (Bizkaia), Villaviciosa (Astúries), Albuñol (Granada), Fuencaliente (La Palma) o Vallehermoso (La Gomera) són alguns dels 155 municipis que amb prou faenes tenen un 3,2 % d’ocupació en la franja dels 500 metres des de la costa.
A més, Níjar (Almeria), Almonte (Huelva), Cadaqués (Girona), Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) i Tarifa (Cadis), els cinc municipis amb major percentatge de sòl protegit, són “honroses excepcions a la destrucció de les costes”, ha explicat Marcos.
Orpesa
Greenpeace ha recalcat que la construcció en primera línia de platja augmenta “exponencialment” el perill per efecte del canvi climàtic, incrementant l’exposició a inundacions i torrents si no es conserva l’estat natural dels primers 500 metres, que actuen com a barrera de contenció.
No obstant açò, han denunciat, la nova llei de costes ha amnistiat municipis com Isla Cristina (Huelva), Pedregalejo (Málaga) o Empuriabrava (Girona), que presenten especial risc per inundació.
Malgrat l’aturada en la construcció a causa de la crisi, la responsable de l’organització ha destacat que la “principal amenaça és tot el sòl que ja està retolat com a urbanitzable i que està esperant temps millors per a poder construir”.
Oliva
Els ecologistes preveuen que la demanda d’habitatges en zones costaneres seguisca sent forta, “reforçada pels impulsos turístics europeus i nacionals”, i denuncien que normatives com la nova Llei de Costes permetran que el litoral mediterrani patisca un col·lapse total en 124 anys.
L’organització ha recordat que a la tardor presentarà una queixa davant la UE perquè avalue si la llei incompleix directives comunitàries, i ha advertit els ajuntaments, “que tenen molt a dir sobre l’ordenació de la costa de l’Estat”, motiu pel qual se’ls demana que es declaren “insubmissos” en l’aplicació de la nova norma.
