En aquesta campanya al jaciment de la Carència s’han trobat d’importants restes ceràmiques, que confirmen la datació dels conjunts de muralles i torres defensives i situen el poblat en plena guerra sertoriana, al segle I aC.
Va ser precisament en aquesta mateixa època, l’any 75 aC, quan València, fidel al general Sertori, va ser destruïda per l’exèrcit de Pompeu.
“Encara que desconeixem en quin bàndol es va posicionar la Carència sí podem confirmar que la construcció de la tercera muralla, on han estat detectades les restes ceràmiques que ens han ofert la datació, pretenia defensar el poblat durant aquest període bèl·lic tan decisiu a València”, explica la directora d’excavació i arqueòloga de la Diputació, Rosa Albiach.
La ceràmica trobada és “importada, coneguda com itàlica campaniana beoide, i ens ha donat la cronologia de construcció de la tercera muralla del poblat entorn el segle I aC”
La diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, ha felicitat l’equip d’arqueòlegs, que ha comptat amb la participació de 18 universitaris, per la reeixida campanya d’enguany que s’ha desenvolupat durant dues setmanes.
Recreació de la fortificació
Cinc excavacions de la Diputació
Les cinc excavacions de l’actual campanya d’estiu del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació, centrades a Altet de Palau, la Carència, la Lloma de Betxí, Cova del Bolomor i la Bastida de les Alcusses “segueixen les línies de recerca i períodes arqueològics d’anys precedents i amplien el seu quadre cronològic des del Paleolític Inferior fins a l’època baix medieval”, ha recordat la diputada de Cultura.
L’equip de la Carència ha comptat aquest any amb la participació d’un doctorand neozelandès, Ben Naylor, que prepara la seua tesi sobre els ibers en l’època republicana a la universitat escocesa de Saint Andrews. “M’interessava molt participar en aquesta excavació perquè la metodologia que empra el SIP de la Diputació és la mateixa que hem seguit en la meua investigació”.
Recorregut guiat per les muralles
La Carència és un ‘oppidum’ -o lloc fortificat indígena- de gran extensió, ubicat al terme municipal de Torís, que té una continuïtat d’ocupació des del Bronze Final, passant per les èpoques ibèrica, romana republicana i romana imperial, fins a arribar al període islàmic i baix medieval.
“L’extensió de la cronologia d’habitació fins a les dates baix medievals -segles XIV i XV dC- han estat constatades restes ceràmiques trobades aquest any per primera vegada”, apunta Albiach.
Treballs en La Carència 2013
Gràcies als treballs de la investigadora Milagros Gil-Mascarell, empresos en els anys 1971 i 1972, es va datar la seqüència cronològica d’una part del jaciment, així com el tipus de construccions. El 2001 el SIP de la Diputació va reprendre els treballs arqueològics amb la pretensió de consolidar el jaciment i ratificar la seua evolució cronològica i urbanística així com també fer una valoració del territori.
Per a contribuir a la difusió i divulgació del jaciment, declarat BIC al 2008, s’ha preparat un itinerari Arqueològic per les muralles, amb l’ajuda de la Conselleria de Cultura i Esports i l’Ajuntament de Torís, amb la col·locació de sis cartells informatius que conduiran els visitants a endinsar-se per un recorregut que explica la llarga història dins les tres muralles.
Fotos: Diputació de València (SIP)
