La iniciativa, que es duu a terme a través d’Alacant Natura, contempla el seguiment de les parelles reproductores i l’adaptació de l’enclavament a les característiques de l’hàbitat d’aquesta espècie, bastant comuna en les muntanyes de l’interior de les comarques del sud.
En concret, una parella d’àguila reial ha tornat al niu existent en el lloc després d’uns quants anys d’absència i ha aconseguit traure avant una cria, que ja ha completat el seu desenvolupament i vola amb ells per la zona.
Aquest pollet serà alimentat pels seus pares fins que aprenga a caçar i siga capaç d’independitzar-se i cercar un territori propi.
El diputat provincial de Medi Ambient, Javier Sendra, ha assenyalat que la reproducció d’aquesta parella d’àguiles reials és “una dada molt positiva”, que constata la importància d’aquest programa i “permet ser optimistes respecte el futur d’aquesta majestuosa i emblemàtica rapaç tan característica de les muntanyes alacantines”.
L’àguila reial habita en zones muntanyenques de les comarques d’interior del sud del País Valencià, on cerca amplis territoris amb abundant caça i llocs adequats per a niuar. Igual que la resta d’aus rapaces, es troba estrictament protegida perquè està amenaçada principalment per la desaparició i alteració del seu hàbitat.
Aquesta espècie sol disposar dins del seu territori de diversos nius que va utilitzant alternativament i que normalment instal·la en parets rocoses inaccessibles, en les quals construeix una plataforma amb branques bastant voluminoses.
L’àguila reial posa d’un a tres ous, però habitualment solen ser dos, que incuba durant quaranta dies. Després de nàixer, els pollets romanen en el niu aproximadament dos mesos, moment en el qual comencen a volar al costat dels seus pares i aprenen a caçar fins a adquirir la total independència.
La posada de dos ous respon a una estratègia reproductora, de manera que en anys ‘bons’ aconseguiran traure avant als dos, mentre que, en èpoques ‘dolentes’, només el primer, el més gran, serà el que prospere.
