La Vespra i La Festa, com així són denominades les dues parts en les quals es divideix aquesta representació sacra, escenifiquen la mort, assumpció i coronació de la Verge.
Aquest drama sacre-líric, que entre els anys 1545 i 1563 va ser prohibit pel Concili de Trento, va aconseguir fa dotze anys la declaració d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat atorgada per la UNESCO.
Segons els investigadors, va començar a representar-se al segle XV, però després de desenes d’anys d’escenificació, a meitat del segle XVI, el Concili de Trento el va prohibir.
Va ser necessària la implicació dels il·licitans i les entitats religioses locals a l’hora de demostrar la seua devoció i culte a la Mare de Déu perquè en 1632 el Papa Urbà VIII atorgara un permís o butlla especial perquè el Misteri d’Elx tornara a representar-se.
Bona part d’aquesta devoció es devia a la tradició de culte que en ple segle XV es va desenvolupar en molts llocs de l’Estat cap als denominats Evangèlics Apòcrifs, uns textos que endinsaven els creients cap a la figura de la Mare de Déu, especialment referent a la seua mort, assumpció i coronació com a mare de Jesucrist.
El Misteri d’Elx, a més de ser un drama sacre cantat amb arrels medievals, és l’únic en les seues característiques que ha mantingut els seus orígens en el conjunt d’Europa, malgrat haver-se convertit, per a alguns, en un esdeveniment cultural i turístic.
No obstant açò, és molt més per als il·licitans, el sentiment religiós dels quals els porta cada any a contemplar la seua representació.
Per tradició, encara que existeixen excepcions, la seua escenificació té lloc els dies 14 i 15 d’agost, just en els dies en què se celebra la festivitat de l’Assumpció de la Verge.
Hui es desenvolupa La Vespra, on es representa la mort i pujada al cel de l’ànima de la Verge. Un dia després, arribarà La Festa, en què s’escenifica la seua assumpció i coronació, tot açò emmarcat en una representació en la qual destaquen els textos i la música.
Així, el text de la representació està escrit en valencià amb l’excepció d’un salm i alguns versos que estan arreplegats en llatí, mentre que la música abasta diferents èpoques, ja que es troben peces medievals, renaixentistes i barroques.
La Magrana, artefacte destinat a fer descendir des del ‘cel’ del temple l’àngel que comunica a la Verge la seua pròxima mort i assumpció; l’Araceli, on es transporten cinc actors abillats d’àngels, i El Andador, passadís que escenifica el camí espiritual que realitzen tots els personatges, són alguns dels elements escènics que componen aquest drama.
Els preparatius del Misteri van començar el passat mes de juliol amb l’elevació d’una tela blavosa -d’uns 120 quilos de pes i que simula el Regne dels Cels- fins a la volta interior de la cúpula del temple, a uns 27 metres d’altura.
Com a actes previs a la representació oficial també figuren la tradicional Prova de Veus, en la qual els xiquets cantors posen a prova les seues veus; la posada a punt dels aparells aeris, com la Magrana i l’Araceli, que pugen i descendeixen des de l’alt de la cúpula, i tres assajos generals.
