L’Associació de Víctimes del Metro del 3 de Julio de 2006 ha sol·licitat hui la personació com a acusació particular en les diligències que es practiquen i “que s’analitzen realment totes les possibles causes” de l’accident de metro del 3 de juliol de 2006 a Metrovalencia, on va haver-hi 43 morts.
L’associació ha presentat en el Registre Únic d’Entrada de la Ciutat de la Justícia de València un escrit demanant la personació a l’espera que la titular del Jutjat d’Instrucció número 21 de València es pronuncie sobre la petició formulada al juliol per la Fiscalia que es reòbriga una investigació sobre el succés.
El representant legal de l’associació, Vicente Baeza, ha indicat que, d’acceptar-se la personació, fet que es coneixerà “en 10 o 15 dies”, l’associació tindrà accés a tota la informació sobre la causa i amb aquesta pretén “que es contemple no solament l’excés de velocitat” com a causa de l’accident sinó també altres circumstàncies, com la “inexistència de balises”.
“La jutgessa instructora mai va deixar que ens eixirem de l’argument de l’excés de velocitat. Va haver-hi una falta de previsió i de mesures de seguretat, i que la inexistència de balises, encarregades que els combois no entren en la corba -on va ocórrer l’accident- amb excés de velocitat, va propiciar la tragèdia, com també ha succeït en el cas de l’accident de Santiago”, ha afegit.
Si admeten la personació, el primer que pretenen fer les víctimes és “conéixer íntegrament l’escrit en el qual la Fiscalia sol·licita la reobertura de la investigació” per a, així, “sumar-se a les proves que es reclamen i sol·licitar-ne de noves”, ha explicat el lletrat.
Segons ha destacat, el principal argument de l’Associació és la manca de balises limitadores de velocitat abans d’arribar a la corba en la qual van descarrilar els vagons de metro, com a desencadenant de la tragèdia.
“El metro portava una velocitat excessiva per una falta de mitjans destinats a limitar-la. Hi havia mecanismes tècnics capaços de limitar la velocitat però no es van usar”, ha insistit, i ha establert un paral·lelisme amb l’accident ferroviari del passat 24 de juliol en Angrois, que es va saldar amb 79 víctimes mortals.
D’altra banda, l’advocat ha considerat que, encara que no resulte vinculant, la instrucció judicial de l’accident de Santiago ‘pot afavorir’ les intencions de l’associació de víctimes de Metrovalencia.
“Resulta positiu que en l’acte d’instrucció de l’accident de Santiago es cride a declarar com imputats als responsables d’Adif amb, precisament, una sèrie d’arguments que nosaltres hem usat ací a València i se’ns han negat”, ha afirmat.
Un altre dels punts que ha aplaudit del Jutjat que instrueix la tragèdia de Santiago és que establisca la possibilitat que les parts aporten pericials, encara que a la seua costa, mentre que “a València l’Associació va aportar proves i es van rebutjar”.
Canvi d’actitud de la Fiscalia
Vicente Baeza s’ha mostrat hui esperançat a causa del canvi d’actitud de la Fiscalia, que abans va ser absolutament passiva però que ara “ha sol·licitat la reobertura del cas per entendre que van haver-hi fets no investigats o que no ho van ser suficientment”.
Per al Ministeri Fiscal, aquests fets podrien ser constitutius de 43 delictes d’homicidi per imprudència professional i 47 delictes de lesions per imprudència professional, “que no estarien prescrits en atenció a les penes que porten aparellades”.
La titular del Jutjat d’Instrucció número 21 de València va arxivar la causa al febrer de 2008 per entendre que la responsabilitat penal havia quedat extingida amb la defunció del conductor del comboi accidentat, decisió que va ser ratificada dos mesos després per l’Audiència Provincial.
La presidenta de l’associació de víctimes, Beatriz Garrote, ha manifestat hui que estan “il·lusionats” amb aquesta “nova oportunitat perquè s’esclarisca l’accident” i es practique una instrucció “digna i justa”, però que també les víctimes, desgastades pel dolor i el pas del temps, s’hi enfronten amb totes les cauteles”.
