Fa uns quatre anys que esclatà el 15M exigint vies de participació política per a la gent. Totes volíem dir la nostra. Almàssera no va estar al marge daquest moviment, malgrat la seua tradicional “immobilitat” i apatia social Hi ha hagut en aquestos anys cert revifar al poble, cert moviment social, organització dactes, xarrades, convocatòries de diferent signe, canvis als partits polítics, inclús creació de nous. Sha esvaït la bromera i queda el solatge, més o menys segons la mirada siga més o menys
exigent.
Caldria preguntar-se perquè, als plenaris, no participa més gent. Recorde un dels primers als que vaig assistir com a veí del poble, no ho podré oblidar mai! Es va fer etern, quatre hores! Havíem anat unes companyes, no estàvem acostumades al llenguatge que s’utilitzava, moltes coses ni les enteníem, hi hagueren un fum de punts “tècnics” sense substància política, no sabíem com ficar-nos a la cadira. Per a qui no ho sàpiga, als plens, el públic té veu al final, just abans de tancar la sessió. Aquell dia,
exhaustos en arribar a la fi, em sembla recordar que cap persona demanà la paraula. He de dir que la resta de plenaris han sigut més curts, jo diria que venen a durar la majoria al voltant de dues hores. Els extraordinaris són més curts, moltes vegades només duen un punt per a ser tractat, però, el públic assistent no té dret de paraula.
En quant a la difusió sha de dir que, pràcticament, no existeix. LAjuntament compleix la legalitat, però la població no sap quan hi ha plenaris. Sanuncia en la web oficial, que no sabem quanta gent veurà, i, el mateix dia del ple, a mig matí per la megafonia quan aquesta funciona. Els partits polítics també lanuncien a les seues planes dinternet. La CUP estem fent unes enquestes a peu de carrer en les que queda palès, entre d’altres, que les veïnes i veïns no saben quan ha hagut plenari, ni saben que es celebra, com a mínim, un d’ordinari cada mes (el quart dilluns a les 22:00h per acord del Ple, que només ha estat vulnerat una vegada per l’equip de govern del PP). Si costa que la gent s’assabente d’un ple ordinari, amb els extraordinaris sembla que stigues jugant a contar i amagar-se, mai se sap quan vindrà i, inclús estant a la guaita, es pot escapar.
Fins i tot així, allò principal que s’amaga és que els plenaris són inoperants. Coses d’aquest sistema tan democràtic, que només sap funcionar a la foscor dels despatxos: quan els governs municipals tenen majories còmodes, com ha passat a Almàssera fins a les últimes eleccions, l’utilitzen com a instrument legitimador. Quan estan en minoria, com està ara el PP, només és una molèstia, un tràmit que han de passar i una obstacle que han d’evitar.
A més, amb “la crisi” i, sobre tot, amb l’arribada del PP al govern central, la suposada autonomia municipal d’abans, que serví sobre tot per a tapar i executar amb impunitat mil tripijocs urbanístics, ara molesta. Volen que semble que estan fent per canviar les coses, però només es cobreixen les esquenes tallant vies a la democràcia.
Al PP d’Almàssera li ha vingut molt bé la potestat per a aprovar un pressupost sense haver de negociar amb l’oposició majoritària, passant per sobre del Ple, gràcies a les normes contra la morositat del govern espanyol. Només ha estat així com ha deixat de prorrogar el pressupost del 2011!!! També s’ha amagat darrere de l’estabilitat financera i els plans de pagament a persones i empreses proveïdores per a defensar que el nostre ajuntament és un simple gestor i executor del que li ve imposat des de Madrid.
També destaca la quantitat de mocions aprovades per la majoria a l’oposició, que s’han quedat en paper mullat. El Ple les aprova i el PP, amb total impunitat, fa cas omís i no les executa. Es suma a un fum de preguntes i precs de la oposició no s’han vist tesos o que han rebut la mateixa resposta: “ho anem a estudiar”. Així, un més i un altre, i un altre, i un altre…
Així ha estat aquesta legislatura. Quan s’han acabat les “vaques grosses”, les mentides i manipulació deixa de ser una garantia pel PP i la indignació creix, volen ajuntaments que només siguen ens administratius amb funcions cada vegada més limitades. Volen que, a les properes eleccions, votem una espècie d’administradors concursals del seu saqueig i amb segons les seues regles, Amb el desastre i que han muntat durant anys, queda més clar que li diuen democràcia i no ho és, especialment, per a
“l’administració més propera a la ciutadania”.
Xavier Pérez, CUP Almàssera.
