El coportaveu de Compromís a les comarques del nord, Carles Mulet, ha exposat la necessitat de recuperar, potenciar i posar en valor les tradicionals vies de transhumància com a vies verdes perquè siguen un element de turisme alternatiu.
Mulet ha recordat com ja es va elaborar en 2007 una proposició no de llei a les Corts en eixe sentit que va ser rebutjada per la majoria absolta del PP, “ara més que mai fa falta un replantejament global per redefinir quin model de turisme volem”.
El portaveu ecosocialista ha recordat que les cinc vies transhumants que recorren les comarques del nord a pesar de tindre en quasi tots els trams la protecció que dóna ser vies pecuàries o canyades, no se’ls ha tret tot el profit possible “a més de l’atractiu ambiental, paisatgístic, de contacte amb el territori, està el solatge històric i cultural; el record d’una economia que es va basar en el bestiar i el comerç de llana que va dur l’esplendor a les terres del nord i Terol en els segles passats”.
Durant segles, va existir una activitat econòmica, ramadera i social, en la qual els ramaders de l’interior de les comarques del nord i Terol, empraven camins clarament delimitats per baixar milers de caps de ramat a les comarques litorals i alguna de central en ple hivern, per les diferències considerables climàtiques i de manteniment de pastures. “Ara són simbòlics els ramaders que encara empren aquestes vies, en part ocupades per carreteres asfaltades o noves urbanitzacions”.
Al llarg i ample d’aquests trajectes, es manté tota una ampla arquitectura d’eixe món ramader desaparegut que té un valor incalculable; com ara l’arquitectura de pedra en sec que també Compromís ha demanant dotar-la d’una protecció genèrica; el mateix amb l’arquitectura rural de l’aigua (abeuradors, pous comunals i tolls artificials), ponts, corrals comunals; i finalment poder senyalitzar, potenciar i promocionar aquests traçats i habilitar-los per a senderistes, ciclistes i passejants, sempre respectant els usos tradicionals, seria una actuació per posar a les comarques del nord com a referent d’aquest tipus de turisme.
A la zona d’agostada un entramat de passos, camins i vies pecuàries va connectant entre si els diferents pasts i masies fins a formar un ramal que canalitza tots els ramats procedents d’un mateix terme municipal o zona geogràfica determinada; uns quants ramals convergeixen fins a configurar les cinc rutes o itineraris principals a través de les quals salven la complicada orografia de la zona intermèdia o de transició; una vegada a la zona d’hivernada, aquests cinc itineraris principals divergeixen de nou en uns quants ramals pels quals es distribueixen els ramats entre els pasts d’hivern.
Cinc són les principals rutes conegudes
La del Llosar, que conflueix a l’ermita del Llosar de Vilafranca del Maestrat, els ramals procedents de l’anomenat ‘Maestrazgo de Terol’ i del nord de la serra de Gúdar.
La central, recull els ramats del terme de Mosquerola, i recorre des de Vistabella fins a Cabanes.
La del Penyagolosa, també recull a Vistabella, els ramals procedents de pobles com la Canyada de Benatanduz, Fortanete, Mosquerola, Puertomingalvo o Allepuz.
La ruta de Cortes de Arenosos du igualment els remugadors de molts pobles de Terol a la comarca de l’Alt Palància.
I per últim, la ruta de Barracas, que acull en aquest poble els ramals del voltant de Fortanete, Mosqueruela, de l’extrem est de Valdelinares i de Linares de Mora.
