L’obra, que acaba de traure al mercat Espasa, és tota una declaració d’intencions de l’autora, la més “verda” de la saga Punset (és filla del divulgador científic Eduard Punset i germana de la filosofa i escriptora Elsa, protagonistes, tots dos, del programa de televisió Redes).
Punset (Washington 1971) està segura del que diu: els seus programes verds a Altea (Marina Baixa) li han valgut diversos premis pels seus horts urbans ecològics i pels seus projectes de residus zero impulsats des del 2006, any en el qual va entrar en la política municipal des d’una plataforma ecologista independent.
Actual regidora d’urbanisme, la seua activitat política i el seu coneixement del que es cou fora de l’Estat espanyol, li permeten afirmar que la dreta espanyola està “obsoleta” en la seua visió de l’ecologia respecte a altres partits conservadors europeus, però qüestiona també el paper del partit verd espanyol Equo.
Pel que fa a Europa, cita com a exemple a Cameron, i a les propostes verdes del seu programa electoral, o a Merkel: “A la qual ningú pot negar-li haver fet realitat el somni dels ecologistes alemanys, amb el tancament de totes les centrals nuclears”.
Punset defensa de forma radical que cal “traure la ideologia” de l’ecologia i assenyala que en aquesta tasca estan embolicats, i amb molts èxits electorals a les seues esquenes, els verds alemanys i “a dia de hui, i gràcies a açò, assalten feus tradicionalment conservadors”.
Al seu judici, en aquest combat pels drets de l’home “no podem considerar-nos ni d’esquerres ni de dretes, quan el que està en joc és la degradació del medi ambient i l’espoli dels recursos naturals”.
Per açò, l’autora retrau a Equo, el partit verd espanyol, que resolguera definir-se com un partit d’esquerres, laic i republicà. “Hi ha molta gent que és ecologista i també catòlica i no hi ha cap necessitat de reivindicar de manera expressa el laïcisme”, afirma en el seu llibre, i també hi ha ecologistes “als quals no els preocupa la república i/o la monarquia i no entenc perquè els hem d’obligar a abjurar d’una o una altra”.
Així, la benjamí dels Punset vol més obertura, per a poder conquistar per a l’ecologia vots de tots els sectors socials, “perquè és l’única manera de propiciar un canvi”. Al seu judici, el fracàs electoral d’Equo confirma el que molts pensaven: que la gent prefereix abans votar l’original, o siga Esquerra Unida, que la còpia.
Al final del llibre, inclou 25 mesures de baix cost o cost zero a favor de l’ecologia i la sostenibilitat perquè els ciutadans actius proposen als seus regidors. Prevaldre l’arquitectura vegetal, reconquistar espais per a la bici i el vianant, afavorir el consum de productes locals i/o ecològics, recuperar el paisatge i el cultiu de terres abandonades, són algunes de les “utopies” realitzables que proposa, perquè “si tots demandem un canvi de rumb, començarem a poder reinventar-nos en verd”.
