La Unió informa que els països de la Unió Europea han aprovat donar potestat als diferents Governs per a pagar la bestreta del 50% de les ajudes directes de la PAC als agricultors i ramaders corresponents a enguany, la qual cosa podria beneficiar quasi 100.000 productors al País Valencià per un import al voltant de 66 milions d’euros. També es permet avançar fins al 80% de les subvencions en el cas dels pagaments específics relatius al boví.
L’Estat espanyol va ser un dels primers països a sol·licitar a la Comissió Europea el pagament de bestretes de les ajudes directes. La Unió ha demanat ja a la Conselleria d’Agricultura que se sume a aquestes bestretes ja que es tracta d’una decisió que competeix després a cada govern autonòmic.
Es tracta de fons procedents del FEAGA, únicament de la Unió Europea i per tant no cofinançats. Els pagaments es realitzarien a partir del 16 d’octubre i permetrien que les ajudes arriben a les malfetes butxaques dels agricultors i ramaders valencians com més prompte millor. L’altra meitat, els 66 milions d’euros restants, es pot abonar des de l’1 de desembre fins al 30 de juny encara que la tendència dels últims anys és pagar-les més ràpid que tard.
Aquesta bestreta, que aporta liquiditat a uns agricultors i ramaders valencians asfixiats pels baixos preus i els alts costos, no silencia les crítiques que “rebem de les ajudes de la PAC, quantitats que són un 70% inferiors a la mitjana estatal, o que els productors d’hortalisses i molts de fruiters també seguisquen sense tenir ajudes de la PAC en no incorporar-los tampoc en aquesta nova reforma aprovada recentment”.
A més, aquesta situació de bestreta en els pagaments de fons provinents de Brussel·les, contrasta amb la resta d’ajudes cofinançades procedents del FEADER, on ja ha de participar la Generalitat en el cofinançament, i en les quals, per tant, el retard és elevat. En aquests moments, l’Administració autonòmica deu una part de 2011 i la totalitat de 2012 i 2013.
Tot açò crea un continu malestar entre els agricultors i ramaders valencians perquè a més de “situar-los moltes vegades en una situació econòmica angoixant, els llastra la seua competitivitat respecte als d’altres comunitats autònomes, on els pagaments s’efectuen d’una forma molt més periòdica i puntual”.
El retard en els pagaments de la Generalitat es produeix en les ajudes agroambientals a l’arròs, producció integrada de cítrics i raïm, agricultura ecològica, races autòctones, lluita contra erosió i manteniment del paisatge, millora de la biodiversitat en apicultura i plans de millora i primera instal·lació.
